Hem llegit al diari El País un article sobre l’alimentació dels pares i la repercusió en els fills. Un cop més trobem a la premsa un apunt sobre el tema de l’alimentació i la dieta mediterrània.
Aquest tema és ben conegut per part dels pediatres que són els primers a veure que la prevalença de sobrepès i obesitat (i inclús d’obesitat mòrbida) en la població que atenen no deixa d’augmentar. En els consells de salut del PAPPS, que es donen a la consulta a les famílies, s’inclou un consell clar sobre alimentació: “dieta mediterrània a dojo” i activitat física (-“però sí els nens no paren de bellugar-se!”; “sí però molt menys que fa uns anys!”-).
No té massa sentit que, a la societat actual, ens deixem bombardejar per la publicitat d’un munt d’aliments suposadament beneficiosos per a la salut i oblidem que allò important és la base, la prevenció. Que sense una correcta informació i una correcta educació de la població, qualsevol esforç de prevenció és inútil.
Ara toca decidir si surt a compte fer aquesta política d’educació per a prevenir problemes futurs o si continuarem obligats a fer el mateix: intentar solucionar problemes de salut amb inversions i protocols d’actuació que encara no han demostrat la seva eficàcia.