"Als núvols"

Ara fa 11 dies que vam assistir a #PediaTIC. Molts dels ponents i assistents han escrit als seus blocs reflexions sobre la trobada a tres bandes (salut, educació i criança) en la que van participar. 

Jo no vull fer un resum sobre la Jornada. En part tampoc podria, ja que amb els nervis de la organització em vaig perdre bona part de les intervencions. Sort de l'streaming, doncs. 

Vull expressar què ha significat organitzar-la. D'una banda treballar amb l'Amalia i el Jesús ha estat un plaer; esperit blogosfèric i inici d'una amistat que suposo que ens portarà a engegar altres projectes . Realment pensar el format del Encuentro va ser senzill. En dues hores d'inspiració una nit d'insomni 2.0 vaig crear l'esquema de l'acte. I en uns 2000 whatsapps i pocs hangouts, sense limitació d'horari, entre els tres vàrem acabar de donar forma a la trobada. Fàcil, tot molt fàcil (veritat, Amalia i Jesús?) I és que quan tens il·lusió en algun projecte, tot és fàcil; sobretot si tú ets el director-guionista-productor-...
D'altra banda rebre les felicitacions de moltes i molts assistents també ha significat molt per a mí. És necessari que de tant en tant notem aquest tipus de suport. Ens ajuda a carregar piles i a constatar que no ho hem fet tan malament (només els organitzadors veuen les errades del tinglado). Aquí vull transcruire unes frases que em van fer sentir d'allò més bé, inclús posar-me vermell...:

"Ayer me di cuenta de que las tic no solo son una herramienta que nos permite tener información si no que suponen un cambio de actitud en que todo es de todos, en que desaparecen los egos, en que se aprovecha el trabajo y se exprime su contenido, que nos hace mas grandes, nos descentraliza, nos acerca y nos da la oportunidad de hacer este mundo mejor! Gracias Ramón por acercarnos a este nuevo paradigma y por crearnos nuevas ilusiones!"

"Crec que a molts ens ha ajudat a entendre el que portes 4 anys explicant-nos: les TIC com a arma de construcció massiva i com a expressió de bons valors entre les persones". 

i la dedicatòria que una companya de feina i amiga va afegir a un regal molt especial:

(gràcies Ramon per situar la Pediatria de Lleida als núvols)

Evidentment queda molta més gent a la que he d'agrair la seva col·laboració i el seu suport. Però la meva família, en el sentit més ampli de la paraula, ha fet possible que petits detalls organitzatius i grans detalls econòmis no fossin obstacle per a que tot rutllés com una seda. 
Gràcies a tots!


Ramon Capdevila
@capbert