Fa
pocs dies va fer-se a Balaguer, després de dos ajornaments, la Fira del
Encontats. AIxò sí, adaptada a la nova “normalitat” dels espectacles
de carrer, amb distància social i mascareta pel nostre company de camí, el
virus coronat. Com un dels actes, es va
fer a la Plaça del Mercadal la
representació del conte de la llebre
(fatxenda i menystenidora ) i la tortuga (callada i lenta, però
constant). El coneixeu, oi?. Els animadors del conte varen fer maniobrar
les gegants llebre i tortuga en una animada cursa per la plaça que, a
diferència del final clàssic, va fer arribar a la vegada, a la meta, les dues
protagonistes.
El dia 19 d’octubre vaig llegir a Vilaweb, un article que em feu pensar en aquella representació del conte. Un article clarificador enmig de tanta infoxicació interessada. El signaven dues persones desconegudes per a mi: Maru Mormina, investigadora sènior i assessora en ètica global a la Universitat d’Oxford, i Ifeanyi M Nsofor, senior atlantic fellow en Equitat de Salut a la George Washington University. El títol de l’article? Com és que l’Àfrica controla millor la pandèmia que no Europa? Què ens poden ensenyar? Amb un subtítol ja aclaridor: Quan es tracta de gestionar les malalties infeccioses, els països africans i asiàtics mostren que l'experiència és el millor mestre.
Transcriuria complet l’extens text de
l’article atès que ben poca palla hi ha. Us recomano cercar-lo i llegir-lo
complet. Més que un resum, us passo la transcrició literal d’ alguns
fragments imperdibles.
“Nou mesos després de la pandèmia, Europa continua essent una de les regions més afectades per la
covid-19. Deu dels vint països amb el nombre més gran de morts per milió de
persones són europeus. Els altres deu són a Amèrica. Això inclou els Estats Units, que tenen el nombre més gran de casos i morts confirmats del
món. La major part de l’Àfrica i l’Àsia, per contra, sembla que encara se salva. Dels països amb morts
relacionades amb la covid-19, els deu amb el nombre més petit de morts per
milió es troben en aquestes dues parts de món. Però l’èxit de la gestió de la
pandèmia a gran part del món en desenvolupament continua sense ser reconegut.
És evident que alguns països en desenvolupament
han millorat la situació en respondre abans i amb més força contra la covid-19.
Molts tenen el llegat de SARS, MERS i Ebola a la seva memòria institucional. A
mesura que els països industrialitzats han lluitat contra la malaltia, gran
part del món en desenvolupament ha mostrat silenciosament notables nivells de
preparació i creativitat durant la pandèmia. No obstant això, el món
desenvolupat para poca atenció a què fan i a com se’n surten.
Hi ha una aparent manca de voluntat
d’aprendre dels països en desenvolupament, un punt cec que no reconeix que
‘els seus’ coneixements locals poden ser igualment rellevants per als ‘nostres’
problemes del món desenvolupat. Hi ha molt per a aprendre dels països en
desenvolupament quant a lideratge, preparació i innovació.
Per als estats africans, la covid-19 no és un
problema singular. Es gestiona a més a més de la febre de Lassa, la febre
groga, el còlera, el xarampió i moltes més malalties. I aquesta experiència fa
que aquests països estiguin més alerta i disposats a desplegar els seus
escassos recursos per aturar els brots abans no es generalitzin. La seva consigna
podria resumir-se així: actuar amb decisió, actuar junts i actuar ara. Quan els
recursos són limitats, la contenció i la prevenció són les millors estratègies.
Els dirigents africans també han demostrat un
fort desig de col·laborar a la lluita contra el virus, una actitud hereva
del brot d’Ebola a l’Àfrica occidental de 2013-2016. Aquella epidèmia va
posar en relleu que les malalties infeccioses no respecten fronteres i va portar la Unió Africana a crear els Centres d’Àfrica per al Control i la Prevenció de Malalties
(CDC). La Unió Africana ha establert una plataforma continental
per a l’adquisició de subministraments mèdics i de laboratori: la Plataforma de Subministraments
Mèdics per a l’Àfrica (AMSP). i ha fet arribar treballadors de salut
pública del Cos de Voluntaris de
Salut d’Àfrica a tot el continent per lluitar contra la pandèmia, tot
aplicant els coneixements adquirits en la lluita contra l’Ebola.
El Vietnam també ha
demostrat que un bon lideratge implica actuar sobre la base de les lliçons
del passat. El brot de SARS del 2003 va propiciar una forta inversió en infraestructura sanitària. A l’Uruguai, amb el percentatge més alt de gent més gran de seixanta-cinc
anys de l’Amèrica de Sud, i una
frontera terrestre difícil de controlar amb el Brasil, ha aconseguit de frenar el brot sense imposar el blocatge.
Els exemples anteriors mostren
que un bon lideratge –actuant ara, actuant amb decisió i actuant junts– pot
contribuir en gran manera a compensar la relativa manca de recursos dels
països. Fer més amb menys. Es diu que la necessitat és la mare de
tots els invents –on els diners són escassos, l’enginy abunda. Això ha estat
tan cert durant la pandèmia com en qualsevol altre moment, i és una altra lliçó
que el món desenvolupat faria bé de considerar. Al
principi de la pandèmia, el Senegal va començar a desenvolupar una prova de la covid-19 de deu minuts de durada que costa
menys d’un dòlar i que no
necessita un equip de laboratori sofisticat.
La pandèmia ha
demostrat per què necessitem la solidaritat mundial. La globalització ha fet
que els països siguin interdependents, no tan sols econòmicament sinó també
biològicament. No obstant això, aquests últims mesos han prevalgut les posicions aïllacionistes. Aquestes estratègies a
escala comunitària van ser defensades per experts del món desenvolupat. No obstant això, tot i la clara
necessitat actual, els enfocaments de baix cost provats i comprovats com aquest
continuen essent poc utilitzats als països d’alts ingressos. S’han desestimat en favor de les solucions d’alta tecnologia,
que fins ara no han demostrat ser més eficaces.El problema és la persistència
d’un discurs omnipresent a la salut mundial que presenta els països
industrialitzats com a ‘avançats’ en comparació amb el món en desenvolupament
‘endarrerit’ o ‘pobre’. Un començament saludable
seria que els països desenvolupats es desfessin de la seva mentalitat de ‘derrotar
el món’, conreessin la humilitat de comprometre’s amb països als quals
normalment no miren, i n’aprenguessin.”
Tant de bo també aquest conte del virus coronat s’acabi aviat, arribant, com la llebre i la tortuga al Mercadal de Balaguer, feliçment a bon destí els uns i els altres, Que el món fatxenda i menystenidor en que la vida ens ha fet nèixer, i el conjunt de països menys afavorits econòmicament però savis i mantenidors de valors que ehem perdut, puguem trobar la manera de sortir-nos-en. De manera que el seu pas coronat hagi estat reequilibrador de desigualtats en la economia i en els valors. I que haguem après la lliçó de que nosaltres necessitem el món i la natura, i que la natura no ens necessita a nosaltres. Potser més aviat li fem nosa i dany. I el nostre confinament ha estat un venturós alleujament i un respir per a ella.
I parlant de contes i històries, ara ve del
tot a tomb aquell relat que anteriors
escrits ja us vaig compartir.
Ah,
sí! M’oblidava del Rovelló! A Balaguer, el
diumenge dels Encontats es va fer un petit homenatge a un dels nostres
emblemàtics escriptors , ara balaguerí
enamorat de la ciutat: Josep Vallverdú. I la ciutat va voler fer-li un petit
regal, a ell i als amants d’un dels seus contes estrella: la del gosset Rovelló. Si veniu a Balaguer, podeu
veure al petit Rovelló a la Plaça del Pou, en un racó ara ben deliciós. Us el presento!
Companyes
i companys de la Pediatria ponentina: que per molts anys, també nosaltres,
sapiguem actuar amb decisió,
sapiguem actuar junts i sapiguem actuar quan calgui en benefici dels infants i
les famílies de Ponent!
Francesc Domingo i Salvany
Balaguer, 23 octubre de
2020
