Fer de pediatra és una sort. Cada cop que un infant entra a la consulta i et mira, amb aquells ulls encesos i aquell somriure, passa com quan mires el mar, no te'n cansaries mai, i et sorprèn, com si fos la primera vegada que veus la cara d'una criatura.
Els
i les pediatres tenim la finestra perfecta per observar els infants en el seu
camí per la infància. En aquest procés hi ha factors immodificables, però a la
vegada sabem de la importància de l'entorn. És un camí on les experiències
vitals, els aprenentatges, l'estructuració del pensament i la conducta així com
les emocions hi tindran un paper clau. Un infant mai es construeix sol.
Conscients
de la importància d'aquesta bastida, la pediatriadeponent ha unit esforços amb
els professionals d'educació per poder donar el suport necessari als infants
que tenen un desenvolupament atípic del llenguatge oral.
El
llenguatge és un instrument molt poderós de l'espècie humana. Les paraules són
els fonaments del pensament. A més de la seva funció de comunicació amb els
altres, el llenguatge està molt implicat en el desenvolupament de les funcions
cognitives, la regulació de la conducta i també influeix enormement en les
emocions. Quan mares i pares juguen amb els seus fills de 2 i 3 anys es creen
unes bastides verbals que a l'edat de 6 anys es tradueixen no només amb millors
habilitats lingüístiques sinó també amb millor memòria de treball i major
benestar emocional.
Si
un infant presenta un patró de desenvolupament del llenguatge diferent a
l'habitual, les conseqüències l'afectaran al llarg de tota la seva vida.
Aquests infants necessiten més suport en la seva bastida i, a la vegada,
l'ajuda ha de ser tan primerenca com sigui possible.
Amb
aquest objectiu s'ha creat a les Terres de Ponent, de forma pionera al
territori català, un protocol per
l'abordatge de les dificultats el llenguatge oral en el infants en edat
escolar. En aquest protocol s'ordenen les intervencions dels professionals
de Salut i Educació de la xarxa pública per ser capaços de detectar aquest
infants i poder-los donar el suport adequat a les seves necessitats. Només des
de la xarxa pública és possible treballar per l'equitat dels infants.
Allò
que un nen pugui aprendre a fer avui amb el suport del seu entorn, ho podrà fer
de forma independent demà.
Fer de pediatra és una sort i participar en projectes com la creació d'aquest protocol ens torna a recordar, una vegada més, que no hi res més fascinant que el creixement d'un infant, siguin quines siguin les seves capacitats.
Podeu trobar més informació a la plana web de pediatresdeponent
