ESTUDI
D’EFICÀCIA DE LA TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOSSOS EN POBLACIÓ INFANTIL DURANT
L’EXTRACCIÓ SANGUÍNIA O DENTAL: PROJECTE EXTRA-CAN
A primers de
maig al servei de Pediatria del CAP Bordeta-Magraners de Lleida s’ha iniciat un
nou projecte de Teràpia Assistida amb Gossos: “Projecte Extra-Can”, dirigit a
nens i nenes de 3 a 8 anys que necessiten realitzar-se una extracció de sang o
dental.
El projecte
consisteix en incorporar un gos de teràpia com a suport i acompanyament del
nen/a durant la realització de l’analítica o extracció dental.
La punció venosa per a la presa de mostres de sang de rutina és una
experiència molt angoixant per a un nombre considerable de nens/es. No només
expressen alts nivells d’angoixa durant la punció venosa, sinó també abans del
procediment (1). Un altre procediment que genera ansietat en
nens/es és l’extracció d’una peça dental. L'ansietat dental es defineix com "una por
anormal o temor de visitar el dentista per a rebre atenció o teràpia preventiva
i ansietat injustificada pels procediments dentals". A més, els efectes
de l'ansietat dental poden persistir en l'edat adulta, la qual cosa pot conduir
a l'abandonament de la cura dental (2). Malgrat els
avenços en l'atenció dental, el tractament de l’ansietat i el seu maneig
continua sent un desafiament per a l'odontòleg pediàtric.
La por i l’ansietat generen comportaments defensius i de fugida;
desencadenant conductes de lluita, plors, crits, rigidesa o voler fugir. La teràpia assistida amb
animals (TAA), considerada com un nou enfocament a l'atenció, pot constituir
una solució interessant. La TAA és una intervenció terapèutica
planificada, estructurada, orientada a uns objectius i dirigida per
professionals de la salut. No es tracta de
teràpies alternatives; són programes complementaris on l’animal resulta un
element motivador i facilitador de la teràpia.
Per reduir els
efectes físics i emocionals durant la venopunció s'han utilitzat diferents
mètodes que inclouen mètodes farmacològics i no farmacològics (3,4). La
distracció és una de les tècniques més efectives per controlar i reduir el
dolor i l'angoixa. La TAA es pot emprar com una tècnica
de distracció i podria tenir un paper clau en el control del dolor i l'angoixa
per als nens/es, així com per als seus pares reduint l'ansietat i generant un
ambient més relaxat (5).
Els animals tenen un paper reconegut en la promoció del benestar i la
salut del ser humà, a més a més, en els darrers anys el seu paper terapèutic en
medicina s’ha convertit en el centre d’investigacions especialitzades (6). Diversos
estudis han documentat que la interacció humà-animal té el potencial
d'augmentar els nivells d'oxitocina en humans (7,8). I Beetz et al. (9) van
suggerir que els efectes reductors de l'estrès i l'ansietat en resposta al
contacte amb animals eren resultants de l'alliberament d'oxitocina. A més en altres estudis, es van trobar
nivells més baixos de cortisol (és a dir, un indicador d'estrès reduït) en
presència d'un gos de teràpia en comparació amb la presència d'un gos de
joguina en una mostra de nens amb problemes emocionals que es trobaven
enfrontats a una prova d'estrès social (10).
L’objectiu d'un estudi realitzat en l’Hospital Infantil Meyer d’Itàlia
(48) va ser avaluar els efectes beneficiosos de la TAA en nens sotmesos a
extraccions de sang a l'hospital. Els nens van interaccionar amb el gos en cada
una de les tres fases: abans, durant i després de l’extracció sanguínia. Els
resultats van mostrar un menor nivell d'angoixa quan el gos estava present
durant el procediment. En altres paraules, es suggereix que l'exposició a un
gos, en aquesta situació estressant, indueix un sentiment de benestar en els
nens (11).
Un altre efecte positiu de la interacció amb animals és que la sola
presencia d’un animal en una clínica odontològica pediàtrica va reduir
l’ansietat inicial dels pacients que estaven en la sala d’espera (12).
Tota la bibliografia trobada sobre TAA en població pediàtrica fa
referència a l’àmbit Hospitalari; en el nostre cas, plantegem un estudi on la
intervenció s’està duent a terme en l’Atenció Primària de Salut.
Els
objectius del projecte Extra-Can són avaluar l’eficàcia de la TAA durant
l’extracció sanguínia o dental en un Servei de Pediatria d’Atenció Primària.
Estimar la disminució de l’estrès emocional del nen/a durant l’extracció
sanguínia o dental realitzada amb el suport d’un gos de teràpia i en el
familiar acompanyant del nen/a.
La TAA implica estar 10 minuts abans de l’extracció amb el gos de
teràpia, podent interaccionar el nen/a de forma individual, realitzar
l’extracció acompanyat/da del gos de teràpia i finalment, 5 minuts d’interacció
amb el gos de teràpia desprès de l’extracció. Al realitzar una intervenció
basada en el suport emocional mitjançant un gos de teràpia com a element de
distracció, s’espera que desprès de la intervenció millori la simptomatologia
dels participants en quant a disminució de la por i ansietat i es generi un
record positiu.
Autors: Equip de
Pediatria del CAP Bordeta-Magraners de Lleida i Dra. Maylos Rodrigo
Bibliografia:
1. Kolk A.M.M., Van Hoof R., Fiedeldij Dop M.J.C. Preparing children for
venepuncture. The effect of an integrated intervention ondistress before and
durnig venepuncture. Child: Care, Health and Development. 2000; 26(3):251-260.
2. Kritsidima M, Newton T, Asimakopoulou K. The effects of lavender
scent on dental patient anxiety levels: A cluster randomised-controlled trial.
Community Dent Oral Epidemiol 2010;38:83-7.
3. Tüfekci F.G., Çelebiolu A., Küçükolu S. Turkish children loved
distraction: Using kaleidoscope to reduce perceived pain during venipuncture.
Journal of Clinical Nursing. 2009; 18: 2180-2186.
4. Wang Z., Sun L., Chen A. The
efficacy of nonpharmacological methods of pain management in school age
children receiving venepuncture in a paediatric department: A randomized
controlled trial of audiovisual distraction and routine psychological
intervention. Swiss Medical Weekly. 2008; 138(39–40): 579-584.
5. Braun C., Stangler T., Narveson J., Pettingell S. Animal-assisted therapy as a pain relief
intervention for children. Complementary Therapies in Clinical Practice. 2009;
15: 105-109.
6. Martos-Montes R, Ordóñez-Pérez D, De la Fuente-Hidalgo I,
Martos-Luque R, García-Viedma MR. Intervención asistida con animales (IAA):
Análisis de la situación en España. Escritos de Psicología. 2015;8(3):1-10.
7. Handlin L., Hydbring-Sandberg E., Nilsson A., Ejdebäck M., Jansson
A., Uvnäs-Moberg K. Short-term interaction between dogs and their owners:
effects of oxytocin, cortisol, insulin and heart rate. An exploratory study.
Anthrozoos. 2011; 24(3):301–315.
8. Miller S. C., Kennedy C., DeVoe D., Hickey M., Nelson T., Kogan L. An
examination of changes in oxytocin levels in men and women before and after
interaction with a bonded dog. Anthrozoos. 2009; 22(1): 31–42.
9. Beetz A., Julius H., Turner D., Kotrschal, K. Effects of social
support by a dog on stress modulation in male children with insecure
attachment. Frontiers in Psychology. 2012; 3: 352–360.
10. Beetz A., Unväs-Moberg K., Julius H., Kotrschal K. Psychosocial and
psychophysiological effects of human-animal interactions: the possible role of
oxytocin. Frontiers in Psychology. 2012; 3: 1–15.
11. Vangoli L, Caprilli S, Vernucci C, Zagni S, Mugnai F, Messeri A. Can
presence of a dog reduce pain and distress in children furing venipuncture?
Pain Mang Nurs. 2015 Apr;16(2):89-95.
12. Havener L, Thaler B, Megel ME, Baun MM, Driscoll FA, et al. The
effects of a companion animal on distress in children undergoing dental
procedures. Issues Comprehensive Pediatr Nurs. 2001;24:137-52.
