Aquest aniversari ens hauria de servir a nosaltres, els professionals del
món de la infància, per anar un xic més enllà en la nostra implicació envers
els que motiven la nostra feina pediàtrica: els infants. I aquest anar més
enllà no vol dir solament aprendre més
continguts científics i tècnics ( millorar les nostres aptituds). Aquests anar
més enllà potser hauria d’incloure també
la nostra disposició a mullar-nos
(millorar la nostra actitud, la nostra implicació) en benefici de unes
condicions de vida saludables per a les
famílies i els infants que la
Vida ens posa al davant. Els darrers anys, la situació de
crisi econòmica i social ha menat,
a casa nostra, a un índexs alarmants de
pobresa infantil i a una creixent dificultat de moltes famílies per assegurar
l’atenció mínima a llurs filles i filles. No podem, com a pediatres, mirar cap
a una altra banda i no reconèixer
aquesta realitat.
Algú dirá que els nostres nivells
d’atenció sanitària infantil continuen essent dels millors del món. I és
veritat. I també és cert que això és així perquè encara vivim de la renda del
passat i dels que esmerçaren molts esforços per aconseguir un Sistema de Salut
que ha estat l’enveja de molts països. La Pediatria d’Atenció Primària del nostre país
arribà a uns nivells de qualitat que ens
permetia mostrar les nostres dades més enllà de les fronteres. L’aposta de
l’Institut Català de la Salut
(ICS) durant els darrers decennis del segle passat va permetre que deixéssim de
tenir « catalanets de cinc categories » i va apostar per l’Atenció
pediàtrica de qualitat a Primària. I això ha estat així fins els darrers anys,
entrats ja al segle XXI. La crisi econòmica ha servit d’excusa, i d’escut on
amagar-se, a polítics i gestors, que, en més d’un cas, han pensat més a “servir-se de” que a “servir
a” la població per justificar unes
retallades de pressupost, de professionals i de material que semblen destinades
a malmetre la confiança de la població en un sistema sanitari públic i
universal que si es manté encara és gràcies a la professionalitat de molts
treballadors que s’estimen la feina vocacional que fan, malgrat Ies dificultats
i el desencís. Ens agrada dir que la millor manera d’ajudar un infant és ajudar
els seus pares; que la millor manera d’ajudar aquestes famílies és fer costat
als professionals que tenen aquest encàrrec social. I no veiem pas que aquesta sigui l’actitud ni
la prioritat dels nostres polítics i
gestors. I, així, estem fent passes enrere si allò que pretenem és fer
prevaldre l’Interès Superior dels
Menors.
L’ICS, l’empresa a la que, de moment
pertanyo (i desitjo seguir pertanyent) expressa la seva missió (al seu lloc
web) com la de donar una atenció d'excel·lència a la població (i entenem que vol dir a tota la pobació), desenvolupant
també la docència i la recerca en l'àmbit de la salut a Catalunya. I apunta que el
comportament de les persones que treballen a l'ICS ha de regir-se per uns
valors compartits per tots, coherents amb la missió de l’empresa.
Entre els valors ètics que han de
guiar les actuacions de l’ICS
destaquen el posicionament del ciutadà
com a eix central del sistema sanitari, mentre que els professionals constitueixen l'eix central de l'organització; el
compromís amb la sostenibilitat econòmica i social; la simplificació
organitzativa; el diàleg i la transparència; l'atenció integral a les persones,
i la integració activa, respectuosa i coresponsable en el sistema sanitari de
Catalunya. Quins són els 16 valors que l’ICS té?:
Qualsevol
treballador, com el que subscriu aquest escrit,
d’una empresa de milers, com és l’ICS,
llegeix (també al lloc web) que el Consell
d'Administració és l'òrgan superior de govern i de direcció de l'ICS i
s'encarrega de portar a terme la planificació estratègica dels mitjans que són
adscrits a aquesta entitat, en dirigeix les actuacions i n'exerceix el control
de la gestió. Un dels encàrrecs del Consell serà l'aprovació d'un codi de bon
govern que ha d'orientar l'actuació dels membres dels òrgans de govern i de
direcció i dels òrgans de gestió de l'ICS.
En la situació actual de desconcert
sobre el futur de l’atenció sanitària pública
Ponent m’ha semblat bé posar en negreta les frases “el
posicionament del ciutadà com a eix central del sistema sanitari” i “els
professionals constitueixen l’eix central de l’organització”. I faig això
perquè em sobta que si, per una banda, l’organització diu que som l’eix central
del sistema sanitari, per l’altra, ens tingui del tot desinformats del possible
canvi i, com diria algun malpensat, se’ns
tregui de sobre per adjudicar-nos a una nova empresa (Ens? Consorci? Servei
Integral de Salut?) per motivacions econòmiques o polítiques que tenen poc a
veure amb la de millorar l’assistència
sanitária pública a tota la poblacio amb l’objectu de l’excel·lència en
aquesta tasca.
Com deia fa unes setmanes, no veig massa clar
renunciar al vaixell de gran tonatge, i amb els valors apuntats abans, que
representa l’ICS (en el que em moc des
de fa 36 anys ) per passar a navegar en un incert nou vaixell.
I llavors, en poder llegir els
proposats estatuts d’aquest vaixell de nova creació, que sembla voler ser el
nou SIS (Sistema Integral de Salut),
a les comarques de Ponent, vaig quedar una mica sorprès en veure escrites
determinades afirmacions que tot seguit apunto. No ens han dit , a les reunions de presentació, que serà 100% públic?
La il·lustració és de Brenda York
Estatuts del SIS de
Lleida
....................................
3.3 Les activitats expressades es prestaran
majoritàriament en règim de cobertura pública i finançament públic però també
de finançament no públic respecte a l’atenció regida per assegurances
obligatòries i també, quan la legislació ho permeti i amb la regulació que
contempli o no ho prohibeixi, per assegurances voluntàries o finançament no
públic.
.................................
4.2 La gestió encomanada i les capacitats atorgades es desenvolupen d'acord
amb els criteris de descentralització i autonomia de gestió, sota els principis
d'eficàcia, eficiència, qualitat i satisfacció per als ciutadans; de
planificació, coordinació i cooperació, i de participació i reconeixement del
paper que han de desenvolupar els professionals que prestin els seus serveis. El Consorci actua regit pels principis de
rendibilitat, economia i productivitat (la negreta és meva) i amb aplicació
de tècniques de gestió empresarial; per aquesta actuació el Consorci
desenvoluparà i aplicarà sistemes d’informació sobre l’activitat, els costos i
el desenvolupament de la gestió clínica, actuarà regit per plans estratègics
aprovats per l’òrgan de govern i implantarà sistemes de control intern que
vetllin pel respecte dels principis ètics i normes de conducta que s’establiran
a un Reglament o Codi de Bon Govern que elaborarà i aprovarà el Consell de
Govern i fomentarà la implantació de sistemes d’avaluació del control i del
risc de l’entitat anant-se dotant dels mecanismes suficients per poder fer-lo
efectiu.
................................
I com que és bo consultar també les posicions oposades a les oficials m’ha semblat bé
rellegir els arguments que La
Marea Blanca de Lleida ha donat, fa pocs dies, per
oposar-s’hi.
L'assemblea de la Marea Blanca d'avui ha acordat 15 arguments per
rebutjar el consorci sanitari i els estatuts que el defineixen.
1. El consorci no serà 100% públic. Perquè no hi quedarà sotmés en allò
essencial: ni a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre
control i fiscalització de despeses, ni a la llei d'incompatibilitat d'alts
càrrecs!
2. El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública perquè podrà
contractar de manera privada
3. El consorci serà un forat negre sense control públic de les seves
despeses
4. El consorci podrà contractar a dit i eludirà la normativa administrativa
en matèria d'incompatibilitat d'alts càrrecs
5. El consorci posa catifa vermella a l'entrada del capital privat. Ja que
la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte
unilateral que no implica les administracions públiques
6. El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana. La fòrmula
del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats.
7. El consorci propiciarà la corrupció. La fórmula ja s'ha mostrat
fracassada i sota l'ombra de corrupteles, amiguismes i portes giratòries a
altres llocs del país.
8. El consorci és la porta a la privatització i l'enriquiment de tercers a
la sanitat pública
9. El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris
economicistes
10. El consorci és una tupinada. Els òrgans del consorci estaran formats
només per càrrecs de confiança i persones posades a dit i fomentarà l'opacitat
i sense garantir el control rigorós i la informació necessària en la gestió de
la sanitat pública lleidatana.
11. El consorci s’imposa antidemocràticament i escapant del debat ciutadà.
Han menystingut fins i tot les seves institucions, com el Parlament i el
Síndic.
12. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans, representada per
les 38.575 signatures en contra recollides en tan sols un mes i mig arreu de
Ponent i Pirineu.
13. El consorci precaritza als treballadors, sense donar-los garanties de
futur i especialment els provinents del GSS.
14. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran
els usuaris
15. El consorci és una
aposta ideològica, no tècnica. Les reformes es podrien fer perfectament en el
marc de l'estructura de la sanitat pública
I, mentre acabava aquest escrit, he
rebut el document “missatge a Carme Forcadell”. De vegades, el
que se’ns presenta com a urgent ens priva de veure allò que és important. I, també de
vegades, se’ns amaga o se’ns diu solament una part de la veritat. Que
cadascú s’informi en altres fonts també i tregui les seves pròpies conclusions.
I
enmig d’aquest enrenou de vaixells i d’entitats: què triarien els infants? No
ho sabrem atès que, com déiem en començar, ells no tenen ni veu ni vot.
Llavors, nosaltres, els professionals del món de la infància, hem de saber-nos
vetlladors d’aquests Drets dels Infants que seran tan commemorats a partir del 20 de novembre.
Tant de bo que, en aquest context, comprovem que els pares, els professionals,
els gestors i els politics sapiguem posar l’interès superior del menor davant
les decisions importants. Demanar-ho i escriure-ho aquí és un deure més que ,
com a pediatres de ponent, tenim. Estem indefugiblement lligats al nostre paper
d’advocats dels que ens permeten la millor feina del món a les nostres
estimades Terres de Ponent.
Infants : Feliç vint-i-cinquè aniversari!
Francesc Domingo i Salvany.
Balaguer, 28 d’octubre
de 2014
