El cant de Pau per Ucraïna, la solidaritat via coneixença de la Pediatria de Ponent, les orenetes i la florida primaveral.

En aquest dies, en que totes i tots ens sentim ucraïnesos amb la Viktoriya, l’Oksana i el Volodymyr, m’ha arribat un llibre de la Coral interreligiosa “Per la Pau”, de Barcelona, que porta per títol Cants d’esperança (1). Al Pròleg, Xavier Melloni escriu:

“Explica una llegenda que al principi, la paraula i la música anaven juntes, fins que va aparèixer la mentida. Quan tornem a cantar, la paraula recupera la seva innocència i la seva veritat. Per això necessitem el cant: per restaurar la força i la transparència de la Paraula original i originant, la que atorga als humans la capacitat d’expressar-se i comunicar-se amb autenticitat.  En cantar, el significat de les paraules creix per la ressonància del so i de la melodia que l’acompanyen. Quan cantem, tot el nostre cos vibra, i quan ho fem alhora, la vibració es multiplica. En el cant hi ha recollida tota la nostra vida. Hi ha cants de joia i de lamentació, cants de lloança i d’agraïment, cants de pèrdua i de retrobament... El cant calma en el dolor, enforteix en l’adversitat, acompanya en la solitud, esperona en la desesperança...Davant del soroll d’armes i crits de desesperació de tantes situacions humanes, tant de bo no deixem mai de cantar conjuntament per elevar la paraula humana vers la seva font...” 

“La coral és un perfecte exemple de l’autèntic diàleg, i actua com un microcosmos que ens recorda que tots els que formem part de l’univers estem interrelacionats i som interdependents”, apunta Montse Castellà, president d’AUDIR, a la Salutació del llibre (1). 

Ara i aquí, a més de parlar del cant coral, què podem fer davant la dura realitat de la invasió russa d‘Ucraïna? Potser ens ajudarà mirar de conèixer millor el país, els seus habitants i llurs costums, per sentir-nos-els més propers. És el temps que dediquem a les nostres roses, a conèixer-les, el que les fa tan importants per a nosaltres, llegim al Petit Príncep. I ara ens pot ser útil aprendre de com és, per exemple, l’esclat de la primavera a Ucraïna.

Quins són cinc events de la primavera a Ucraïna? (2): la desfilada de tulipes al Jardí Botànic Nikitsky, a Crimea, del mes de març al maig; el Festival Humorina, a Odessa, el primer d’abril; el Festival dels Ous de Pasqua, a Lviv, el mes d’abril; la florida dels cirerers japonesos a Uzhgorod a finals d’abril i el Festival ‘Rus de Kyiv del segle XIII al XVI, a Kopache, el mes de maig. 

I és amb la música coral que voldria, també, apropar-me i apropar-vos una mica a la cultura ucraïnesa amb una de les seves cançons més emblemàtiques:  La cançó tradicional ucraïnesa Shchedryk (3), que podria traduïr-se com a “Pròdiga o generosa”, i que s'ha estès pel món com la popular nadala Carol of the Bells. Va ser Mykola Leontovych, compositor ucraïnès, qui va fer els arranjaments per a coral. 

La història d’aquesta cançó es compta en segles i és gairebé impossible avui dia conèixer els seus orígens amb certesa. Neix a les misterioses capes arcaiques de la cultura ucraïnesa. La lletra original que es repeteix rítmicament, tracta d'una cançó de la primavera on una oreneta havia aparegut, en temps precristians, quan el llenguatge de la natura servia de base per al llenguatge humà. Aleshores, els avantpassats agricultors dels ucraïnesos moderns, començaven el seu any nou a la primavera (el primer dia, 1 de març, o el dia de l'equinocci de primavera, el 21 de març). Per aquesta raó, els cants rituals retraten canvis en arribar la primavera i la joia per la bellesa de la natura, que els ocells són els primers a anunciar. 

Com podeu comprovar, és en aquest dies, propers al dia primer de març, que el foc i la guerra han esclatat. Tant de bo un necessari diàleg faci possible, ben aviat, l’acord que aturi els canons i les morts, i que permeti que les orenetes retrobin, a Ucraïna, els arbres florits i, novament, també als ucraïnesos i a les ucraïneses cantant el retorn d’una veritable primavera, el retorn a casa sense el malson i la cerca de refugi que la guerra els ha portat. 

Viktoriya, Oksana i Volodymyr, em sembla que totes i tos els vostres companys ponentins (oi que sí, companyia?) us fem arribar una tendra abraçada d’escalf i germanor. Estem al vostre costat! 

Francesc Domingo Salvany. 

Balaguer, 26 de febrer de 2022 

1. Coral interreligiosa “Per la Pau” d’AUDIR. Cants d’esperança. Barcelona, 2020.

2. https://discover-ukraine.info/es/articles/all/all/1529

3. http://ambitointernacional.com/origen-del-villancico-navideno/

Acompanyar. No victimitzar ni avergonyir.

Fa uns dies vam rebre una demanda de consell de salut, feta per la mare d’una nena escolaritzada a nivell de P3, en relació al control d’esfínters de l’alumna i la resposta que el centre va donar a la família.

Volem exposar la nostra opinió. 

D’entrada us transcrivim la informació que la mare ens va fer arribar (resposta per part del centre educatiu):  

“Que en el document NOFC (Normes d’Organització i Funcionament del Centre) es recull la gestió dels controls d'esfínters a l’escola en el Títol VI. Col·laboració i participació dels sectors de la comunitat educativa. Capítol 2: Informació a les famílies, aprovat pel Consell Escolar on es concreten les següents actuacions: 

Control d'esfínters: Per tal de progressar en l’assoliment de les capacitats que ens marca el currículum d’educació infantil:

-Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. 

-Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes amb seguretat i eficacia.

És necessària la col·laboració i el compromís de les famílies en el progrés i assoliment del control d’esfínters per part dels infants. Els nens i nenes majoritàriament, a partir dels 2 anys estan preparats madurativament i a nivell neuromuscular per deixar els bolquers; és per tant una etapa que s’inicia abans de l’entrada a P3, en col·laboració amb les escoles bressol i/o en l’àmbit familiar. 

Com a pauta general, es recomana que quan es retira el bolquer ha de ser de forma definitiva i no s’ha de tornar a posar, ja que pot causar confusió a l’infant.

Les aules d’educació infantil de les escoles no disposen d’un/a tècnic/a d’educació infantil que pugui donar suport al professorat en situacions que facin necessari el canvi de roba d’un infant, com a conseqüència de la manca de control d’esfínters. 

Aquest fet dificulta que el el/la tutor/a pugui atendre adequadament la resta d’alumnat de l’aula quan un/s alumne/s no controla els esfínters de manera regular. 

Per aquest motiu acordem que, en cas que un infant mostri manca de control d'esfínters, el professorat del centre el/la canviarà de roba un màxim de 2 cops al dia (menjador inclòs) sempre que les condicions generals del grup aula ho facin possible. Si es produeixen més situacions de manca de control d'esfínters al llarg de l’estada de l’infant a l’escola, o bé les característiques del grup aula ho fan inviable, el centre escolar es posarà en contacte telefònic amb la família per tal que pugui anar a l’escola a canviar l’infant. 

I en el cas de l’alumnat de primària, si l'alumne/a no és capaç de netejar-se sense ajuda, s’avisarà a les famílies”

El col·lectiu Pediatria de Ponent en conéixer la situació, i donat que ens trobem en la nostra pràctica diaria amb altres situacions simil·lars, férem una carta als Serveis Territorials d’Educació a Lleida per donar la nostra opinió sobre el tema del control d’esfínters, i vàrem publicar al  nostre blog una entrada per aclarir conceptes sobre aquest tema: 

El passat 14 de febrer vam rebre la resposta des de la Secretaria dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida:

“En relació al vostre correu referent a la resposta de l’Escola …….. a una família referent al control d’esfínters, us informo que les Normes d’Organització i Funcionament de Centre contenen elements relacionats amb l'estructura organitzativa del centre i criteris i mecanismes pedagògics que constitueixen un marc general de funcionament del centre. Això no vol dir que no siguin igualment ateses les necessitats especials d’infants que poden tenir alguna dificultat física de desenvolupament o de conducta addicionals que poden retardar aquest aprenentatge sempre que estiguin justificades mitjançant el corresponent informe mèdic”. 

 

Com a professionals de Pediatria de Ponent estem totalment en desacord en catalogar com a retard d’aprenentatge una situació que pot ser del tot normal. Un/a nen/a que a P3 encara no ha assolit el control d’esfínters i no presenta alguna “dificultat física de desenvolupament o de conducta addicionals” és probable que sigui un/a nen/a normal. És per això que en el nostre bloc vam remarcar que l’acompanyament dels menors en aquesta etapa ha d’estar lliure de victimització i d’avergonyiment cap a l’infant o la família (“I en el cas de l’alumnat de primària, si l'alumne/a no és capaç de netejar-se sense ajuda, s’avisarà a les famílies”) i que el suport a les famílies és tan important des de tots els àmbits que treballen per la infància. 

Finalment, si el problema rau en la manca de recursos humans o d’infraestructura, demananem a les institucions responsables que treballin per garantir les necessitats educatives i de salut dels infants.

Mireia Biosca Pàmies

Ramon Capdevila Bert

Pediatres