El cant de Pau per Ucraïna, la solidaritat via coneixença de la Pediatria de Ponent, les orenetes i la florida primaveral.

En aquest dies, en que totes i tots ens sentim ucraïnesos amb la Viktoriya, l’Oksana i el Volodymyr, m’ha arribat un llibre de la Coral interreligiosa “Per la Pau”, de Barcelona, que porta per títol Cants d’esperança (1). Al Pròleg, Xavier Melloni escriu:

“Explica una llegenda que al principi, la paraula i la música anaven juntes, fins que va aparèixer la mentida. Quan tornem a cantar, la paraula recupera la seva innocència i la seva veritat. Per això necessitem el cant: per restaurar la força i la transparència de la Paraula original i originant, la que atorga als humans la capacitat d’expressar-se i comunicar-se amb autenticitat.  En cantar, el significat de les paraules creix per la ressonància del so i de la melodia que l’acompanyen. Quan cantem, tot el nostre cos vibra, i quan ho fem alhora, la vibració es multiplica. En el cant hi ha recollida tota la nostra vida. Hi ha cants de joia i de lamentació, cants de lloança i d’agraïment, cants de pèrdua i de retrobament... El cant calma en el dolor, enforteix en l’adversitat, acompanya en la solitud, esperona en la desesperança...Davant del soroll d’armes i crits de desesperació de tantes situacions humanes, tant de bo no deixem mai de cantar conjuntament per elevar la paraula humana vers la seva font...” 

“La coral és un perfecte exemple de l’autèntic diàleg, i actua com un microcosmos que ens recorda que tots els que formem part de l’univers estem interrelacionats i som interdependents”, apunta Montse Castellà, president d’AUDIR, a la Salutació del llibre (1). 

Ara i aquí, a més de parlar del cant coral, què podem fer davant la dura realitat de la invasió russa d‘Ucraïna? Potser ens ajudarà mirar de conèixer millor el país, els seus habitants i llurs costums, per sentir-nos-els més propers. És el temps que dediquem a les nostres roses, a conèixer-les, el que les fa tan importants per a nosaltres, llegim al Petit Príncep. I ara ens pot ser útil aprendre de com és, per exemple, l’esclat de la primavera a Ucraïna.

Quins són cinc events de la primavera a Ucraïna? (2): la desfilada de tulipes al Jardí Botànic Nikitsky, a Crimea, del mes de març al maig; el Festival Humorina, a Odessa, el primer d’abril; el Festival dels Ous de Pasqua, a Lviv, el mes d’abril; la florida dels cirerers japonesos a Uzhgorod a finals d’abril i el Festival ‘Rus de Kyiv del segle XIII al XVI, a Kopache, el mes de maig. 

I és amb la música coral que voldria, també, apropar-me i apropar-vos una mica a la cultura ucraïnesa amb una de les seves cançons més emblemàtiques:  La cançó tradicional ucraïnesa Shchedryk (3), que podria traduïr-se com a “Pròdiga o generosa”, i que s'ha estès pel món com la popular nadala Carol of the Bells. Va ser Mykola Leontovych, compositor ucraïnès, qui va fer els arranjaments per a coral. 

La història d’aquesta cançó es compta en segles i és gairebé impossible avui dia conèixer els seus orígens amb certesa. Neix a les misterioses capes arcaiques de la cultura ucraïnesa. La lletra original que es repeteix rítmicament, tracta d'una cançó de la primavera on una oreneta havia aparegut, en temps precristians, quan el llenguatge de la natura servia de base per al llenguatge humà. Aleshores, els avantpassats agricultors dels ucraïnesos moderns, començaven el seu any nou a la primavera (el primer dia, 1 de març, o el dia de l'equinocci de primavera, el 21 de març). Per aquesta raó, els cants rituals retraten canvis en arribar la primavera i la joia per la bellesa de la natura, que els ocells són els primers a anunciar. 

Com podeu comprovar, és en aquest dies, propers al dia primer de març, que el foc i la guerra han esclatat. Tant de bo un necessari diàleg faci possible, ben aviat, l’acord que aturi els canons i les morts, i que permeti que les orenetes retrobin, a Ucraïna, els arbres florits i, novament, també als ucraïnesos i a les ucraïneses cantant el retorn d’una veritable primavera, el retorn a casa sense el malson i la cerca de refugi que la guerra els ha portat. 

Viktoriya, Oksana i Volodymyr, em sembla que totes i tos els vostres companys ponentins (oi que sí, companyia?) us fem arribar una tendra abraçada d’escalf i germanor. Estem al vostre costat! 

Francesc Domingo Salvany. 

Balaguer, 26 de febrer de 2022 

1. Coral interreligiosa “Per la Pau” d’AUDIR. Cants d’esperança. Barcelona, 2020.

2. https://discover-ukraine.info/es/articles/all/all/1529

3. http://ambitointernacional.com/origen-del-villancico-navideno/