La Pediatria social, la Salut medioambiental pediàtrica i la prevenció de la guerra nuclear: donar suport al manifest “per acabar amb les armes nuclears, abans que elles acabin amb nosaltres”
“L'eliminació de les armes nuclears és un imperatiu mèdic, humanitari i de salut pública urgent”. (IPPNW)
En un article anterior citàvem a Aurora Bilbao, de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear - IPPNW (premi Nobel de la Pau 1985), que el juliol passat escrivia (Bilbao, 2025): “De fet, l'única manera d'evitar la catàstrofe nuclear és l'abolició de les armes nuclears. Lluny de ser una utopia, “el que és veritablement utòpic seria pensar que podem coexistir amb les armes nuclears” (Prof. Bernard Lown). O elles o nosaltres. El Rellotge del Judici Final del Butlletí dels Científics Atòmics també ens alerta de les amenaces que pengen sobre nosaltres. Metafòricament la mitjanit representa la catàstrofe final. El 25 de gener del 2025, aquest rellotge estava a 89 segons de la mitjanit, mai abans hem estat tan a prop del precipici. El Tractat sobre la Prohibició d'Armes Nuclears aprovat per les Nacions Unides el 2017, signat per 94 països i ratificat per 73, constitueix l'eina fonamental per caminar cap a la seva abolició total. La signatura d'aquest tractat va ser possible gràcies a la participació de la ciutadania i la seva abolició total ho serà igualment. Però el govern espanyol no ho ha signat encara, és urgent que ho faci ja. La implicació de la població civil és crucial, cadascú és imprescindible. No esperem més. No siguem “homo indifferens”!”(Bilbao, 2025)
I des dels grups de treball de la Societat Catalana de Pediatria, especialment el de Pediatria social i el de Salut MedioAmbiental Pediàtrica, no volem ser “homo indifferens”, no volem romandre indiferents. I amb aquest escrit ens volem fer ressò del manifest que es va votar aquest maig passat a l’Assemblea Mundial de la Salut, i que no ha rebut, pel que sembla, prou atenció per part de les publicacions mèdiques i pediàtriques d’arreu de l’Estat Espanyol. Juntament amb figures destacades de l'IPPNW i el professor Peter Doherty, guanyador del Premi Nobel, hi havia 23 autors nomenats de l'editorial, que es va enviar amb el títol "Fi de les armes nuclears, abans que elles acabin amb nosaltres" a revistes mèdiques de tot el món. Al final, 135 revistes van publicar l'editorial, cosa que va ser un resultat molt satisfactori.
Amb aquest escrit ens adherim a fer efectiva la seva publicació en l’àmbit de la Societat Catalana de Pediatria i de col·lectiu Pediatria de Ponent. I per ser objectius reproduïm tot seguit el text complet de l’editorial “Acabem amb les armes nuclears abans que elles acabin amb nosaltres” (Abbasi et al., 2025)
“Aquest maig 2025, l'Assemblea Mundial de la Salut (AMS) votà sobre el restabliment d'un mandat per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per abordar les conseqüències per a la salut de les armes nuclears i la guerra. Els professionals de la salut i les seves associacions haurien d'instar els seus governs a donar suport a aquest mandat i al nou estudi exhaustiu de les Nacions Unides sobre els efectes de la guerra nuclear.
La primera bomba atòmica va explotar al desert de Nou Mèxic fa 80 anys, el juliol de 1945. Tres setmanes més tard, dues armes nuclears relativament petites (segons els estàndards actuals) i de mida tàctica van desencadenar un cataclisme d'incineració radioactiva a Hiroshima i Nagasaki. A finals de 1945, unes 213.000 persones havien mort. Desenes de milers més han mort a causa dels efectes tardans dels bombardejos.
El desembre 2024 passat, Nihon Hidankyo, un moviment que reuneix els supervivents de la bomba atòmica, va rebre el Premi Nobel de la Pau pels seus "esforços per aconseguir un món lliure d'armes nuclears i per demostrar a través del testimoni dels testimonis que les armes nuclears no s'han de tornar a utilitzar mai més". Per al Comitè Nobel noruec, el premi va validar el dret humà més fonamental: el dret a viure. El Comitè va advertir que l'amenaça de les armes nuclears és ara més urgent que mai. En paraules del president del Comitè Jørgen Watne Frydnes, "és ingenu creure que la nostra civilització pot sobreviure a un ordre mundial en què la seguretat global depengui de les armes nuclears. El món no està destinat a ser una presó on esperem l'aniquilació col·lectiva". Va assenyalar que la nostra supervivència depenia de mantenir intacte el "tabú nuclear" (que estigmatitza l'ús d'armes nuclears com a moralment inacceptable)
El tabú nuclear guanya força a partir del reconeixement de proves convincents de les catastròfiques conseqüències humanitàries de la guerra nuclear, les seves greus conseqüències climàtiques i de fam globals, i la impossibilitat de qualsevol resposta humanitària eficaç. Aquesta evidència va contribuir significativament a posar fi a la cursa d'armament nuclear de la Guerra Freda. Si bé el nombre d'armes nuclears ha minvat fins ara a 12.331, des del seu màxim de 70.300 del 1986, això encara és equivalent a 146.605 bombes d'Hiroshima, i no vol dir que la humanitat estigui més segura. Fins i tot una fracció de l'arsenal actual podria delmar la biosfera en un esdeveniment d'extinció massiva greu. La alteració climàtica global causada pel fum que surt de les ciutats encès per només el 2% de l'arsenal actual podria provocar la mort de fam de més de dos mil milions de persones.
Una cursa d'armament nuclear a nivell mundial està en marxa. Les armes nuclears desplegades estan augmentant de nou, i la Xina, l'Índia, Corea del Nord, el Pakistan, Rússia i el Regne Unit estan ampliant els seus arsenals. S'estima que 2.100 ogives nuclears a França, Rússia, el Regne Unit, els EUA i, per primera vegada, també a la Xina, estan en alerta màxima, llestes per al llançament en qüestió de minuts. Amb el desarmament a la inversa, les àmplies modernitzacions nuclears en marxa, múltiples tractats de control d'armes derogats sense reemplaçament, cap negociació de desarmament en evidència, Rússia i Israel amb armes nuclears involucrats en guerres actives que impliquen repetides amenaces nuclears, Rússia i els EUA desplegant armes nuclears a més estats i l'ús generalitzat de la ciberguerra, el risc de guerra nuclear s'avalua àmpliament com a més gran que mai. Aquest any, el rellotge del judici final s'ha mogut més a prop de la mitjanit des de la seva fundació el 1947.
Liderada per Irlanda i Nova Zelanda, a finals del 2024, l'Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) va votar per una aclaparadora majoria de 144 a 3, establir un grup científic independent de 21 membres per dur a terme un nou estudi exhaustiu sobre els efectes de la guerra nuclear, amb un informe final previst per al 2027. Assenyalant que "eliminar l'amenaça d'una guerra nuclear és la tasca més aguda i urgent de l'actualitat", el grup ha estat encarregat d'examinar els efectes físics i les conseqüències socials d'una guerra nuclear a escala local, regional i planetària. Examinarà els efectes climàtics, ambientals i radiològics de la guerra nuclear i el seu impacte en la salut pública, els sistemes socioeconòmics globals, l'agricultura i els ecosistemes.
Ara, amb aquest nou mandat, l'OMS decideix actualitzar els informes, cooperar amb les parts pertinents i altres organismes de les Nacions Unides i organitzacions internacionals, i informar a l'Assemblea Mundial de la Salut el 2029 sobre els progressos en la implementació d'aquesta resolució.
La resolució insta les agències de les Nacions Unides, inclosa l'OMS, a donar suport a la tasca del grup, incloent-hi "contribuint amb experiència, estudis encarregats, dades i documents". S'anima a tots els estats membres de les Nacions Unides a proporcionar informació pertinent, dades i anàlisis científiques; facilitar i acollir reunions del grup incloses les reunions regionals; i fer contribucions pressupostàries o en espècie. Aquesta avaluació internacional autoritzada de les proves sobre l'amenaça existencial més aguda per a la humanitat i la salut planetària fa temps que s'hauria d’haver fet. L'últim informe d'aquest tipus data del 1989. És vergonyós que França, el Regne Unit i Rússia s'oposessin a aquesta resolució.
El 1983 i el 1987 l'OMS va convocar un comitè internacional de científics i experts en salut per estudiar els efectes sobre la salut de la guerra nuclear. Els seus informes històrics i autoritzats van ser influents i un excel·lent exemple de com l'OMS va complir el seu mandat constitucional "d'actuar com a autoritat directiva i coordinadora de la tasca sanitària internacional". El 1993, l'OMS va elaborar un informe addicional més breu sobre el efectes de les armes nuclears sobre la salut i el medi ambient, que incloïa un debat sobre la cadena de producció d'armes nuclears, inclòs el processament, les proves i l'eliminació. Tanmateix, tot i que l'OMS havia encarregat al comitè que informés periòdicament sobre els desenvolupaments rellevants, no es va dur a terme cap altre treball i el 2020 va caducar el mandat de l'OMS sobre armes nuclears i salut.
Les Illes Marshall, Samoa i Vanuatu, amb el suport de set estats copatrocinadors i Metges Internacionals per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), han treballat per renovar el mandat de l'OMS i han cercat un ampli suport per la resolució sobre els efectes sobre la salut de les armes/guerres nuclears a la Conferència Mundial de la Salut (WHA) d'aquest any a Ginebra del 19 al 27 de maig d’aquest 2025. L'OMS restabliria llavors un programa de treball sobre aquesta amenaça tan crítica per a la salut i podria liderar amb força en proporcionar la millor evidència sanitària al panell de l'ONU.
Els professionals de la salut són ben conscients de la importància crucial de les proves precises i actualitzades per prendre bones decisions. Nosaltres i les nostres organitzacions hauríem de donar suport a aquest mandat renovat instant els nostres delegats nacionals de la WHA a votar a favor i comprometre els modestos fons necessaris per restablir el programa de treball de l'OMS, especialment ara, ja que l'organització s'enfronta a greus pressions financeres amb la decisió dels Estats Units de retirar la seva membresia.
El nostre editorial conjunt del 2023 (Abbasi et al, 2023) sobre la reducció dels riscos de guerra nuclear i el paper dels professionals de la salut, publicat en més de 150 revistes de salut a tot el món, va instar tres passos immediats per part dels estats amb armes nuclears i els seus aliats: adoptar una política de "no utilitzar-les primer", retirar l'alerta immediata de les seves armes nuclears i comprometre's inequívocament que no utilitzaran armes nuclears en cap conflicte actual en què estiguin involucrats. També vam instar els estats amb armes nuclears a treballar per posar fi definitivament a l'amenaça nuclear iniciant urgentment negociacions per a un acord verificable i amb terminis definits per eliminar els seus arsenals nuclears, i vam demanar a totes les nacions a unir-se al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.
És un fracàs alarmant de lideratge que no s'hagi fet cap progrés en aquestes mesures necessàries, ni en molts altres passos factibles per allunyar-nos de la vora del precipici, actuant sobre l'obligació de tots els estats d'aconseguir el desarmament nuclear. Nou estats posen en perill tota la humanitat i la biosfera en reclamar un dret exclusiu a empunyar les armes més destructives i inhumanes mai creades. El món necessita desesperadament que els líders d'aquests estats congelin els seus arsenals, posin fi a la modernització i al desenvolupament de noves armes nuclears més perilloses i garanteixin que les noves tecnologies com la intel·ligència artificial mai no puguin desencadenar el llançament d'armes nuclears.
El panell científic de les Nacions Unides i un mandat renovat per a la tasca de l'OMS en aquest àmbit poden proporcionar proves autoritzades i actualitzades vitals per a la salut i l'educació pública, la promoció i les polítiques basades en l'evidència, i la preocupació pública mobilitzada necessària per desencadenar un lideratge polític decisiu. Aquest és un imperatiu sanitari fonamental per a tots nosaltres.”
De fet, l'OMS té una responsabilitat constitucional i una autoritat única per proporcionar a la comunitat internacional aquesta investigació, com a agència especialitzada de l'ONU en salut. A l'Assemblea Mundial de la Salut a Ginebra, 86 països van votar recentment a favor que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) tornés a tractar les armes nuclears com a qüestió de salut. Al final de la votació, 86 països havien votat a favor, 14 en contra i hi havia 28 abstencions. Això demostra un fort suport global, però també il·lustra les divisions. Els 14 vots negatius van ser la República Txeca, la RPD de Corea, Estònia, França, Alemanya, Hongria, Letònia, Lituània, Mònaco, Macedònia del Nord, Polònia, la Federació Russa, Eslovàquia i el Regne Unit. Dels 14 vots negatius, 11 van ser de països de l'OTAN, tot i que cap d'ells va parlar abans de la votació, deixant això a Rússia i la RPDC. De les 28 abstencions, 19 van ser països de l'OTAN, deixant només quatre estats amb armes nuclears (Xina, Índia, Israel i Pakistan), a més de Sèrbia, Bielorússia i el Marroc per completar la resta. Curiosament, Ucraïna va votar sí, igual que els aliats dels EUA, Austràlia, Japó i Corea del Sud.
Potser un dels fets més preocupants del nostre temps és que l'adiàfora sembla constituir la nostra manera principal de situar-nos davant de la realitat. Adiàfora significa apatia moral davant del que passa al món, y atès que no mereix la nostra aprovació o reprovació moral, ens resulta indiferent (Simon, 2025). Cap d'aquestes actituds no és acceptable per al o la professional de la salut, atesa la rellevància social que té precisament per la seva definició com a «professional». Qualsevol professional de la medicina té, en primer lloc, les obligacions morals que deriven de la condició de persona i que estan vinculades al respecte a la Carta Internacional de Drets Humans. Però, a més, té les obligacions específiques derivades dels codis d'ètica mèdica i deontologia.
I clourem aquest escrit amb les darreres frases del discurs que va fer el cardiòleg rus Yevgeny Chazov, cofundador de la IPPNW, en la concessió del Premi Nobel, el desembre de 1985 (Chazov, 1985): “…A l'era nuclear tots som interdependents. La Terra és la nostra única llar comuna que no podem abandonar. La nova situació suïcida requereix un nou pensament. Hem de convèncer els qui prenen decisions polítiques. El nostre deure professional és protegir la vida a la Terra. Fidels al Jurament Hipocràtic, els metges dedicaran els seus coneixements, els seus cors i les seves vides a la felicitat dels seus pacients i al benestar dels pobles del món.... Com a metge, reconec que l'única resposta mèdica eficaç a la guerra nuclear és la prevenció. Crec que els preparatius mèdics per a una guerra nuclear augmenten la seva probabilitat enfortint les il·lusions de protecció, supervivència i recuperació. Aquestes mesures promouen l'acceptabilitat d'una catàstrofe que jo no acceptaré. Com a qüestió de consciència individual, em negaré a participar en qualsevol preparatiu mèdic per a una guerra nuclear.... Reconec que les armes nuclears han presentat a la meva professió un repte de proporcions sense precedents, i que una guerra nuclear seria l'epidèmia final per a la humanitat. Faré tot el que estigui al meu abast per treballar per a la prevenció d'una guerra nuclear.”
Francesc Domingo Salvany.
Balaguer, 24 de setembre de 2025.
Bibliografia
*Domingo Salvany, Francesc. Hiroshima i Nagasaki, la Franja de Gaza, l’adiàfora i el contrapunt del col·lectiu Nihon Hidankyo, l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) i el pediatre, escriptor i pedagog Janusz Korczak. Blog Pediatria de Ponent. 8 d’agost de 2025
https://pediatresdeponent.blogspot.com/2025/08/hiroshima-i-nagasaki-la-franja-de-gaza.html
*Bilbao Soto, Aurora. Tristes reflexiones al alba. OSALDE Asociación por el derecho a la salud. Opinion. 25 de Marzo de 2025.
https://osalde.org/opinion-tristes-reflexiones-al-alba-por-aurora-bilbao/
*Bilbao Soto, Aurora. Asociación Internacional de Médicos para la Prevención de la Guerra Nuclear (premio Nobel de la Paz 1985). Del ‘homo sapiens’ al ‘homo crudelis’, y al ‘homo indifferens’. Pressenza International Press Agency.Redacción España. Bilbao, 15 de Junio de 2025.
https://www.pressenza.com/es/2025/06/del-homo-sapiens-al-homo-crudelis-y-al-homo-indifferens/
* Abbasi K, Ali P, Barbour V, et al. IPPNW. Ending nuclear weapons, before they end us. Editorial. BMJ 2025; 389 doi: 13 May 2025
https://doi.org/10.1136/bmj.r881
* Abbasi K, Ali P, Barbour V, et al. IPPNW. Reducing the risks of nuclear war. Editorial. BMJ 2023; 382:p1682
https://doi.org/10.1136/bmj.p1682
*Zielinski Chris, Haines Andy, and Ruff Tilman. We need to end nuclear weapons, before they end us. International Physicians for the Prevention of Nuclear War (IPPNW).Peace and Health Blog. 4 de juliol 2025
https://peaceandhealthblog.com/2025/07/04/we-need-to-end-nuclear-weapons-before-they-end-us/
*Simon Lorda, Pablo. Ética médica y genocidio en Gaza. Los retos para los profesionales y sus organizaciones. OSALDE Redacción web. 7 d’agost de 2025. Consultat el 8 d’agost 2025
* Chazov Yevgeny. co-founder of IPPNW. Tragedy and Triumph of Reason. Nobel Lecture, December 11, 1985. https://www.nobelprize.org/prizes/peace/1985/physicians/lecture/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada