Pediatriadeponent

Ja fa temps en una de les Contres de la Vanguardia (1), C Puchalski afirmava que “progressem com a humans quan ens acompanyem els uns als altres en arribar i en deixar aquesta vida“. I afirmava, amb raó, que els altres ens permeten sobreviure quan neixem. Els humans necessitem els altres per sobreviure en els nostres primers passos, per viure després, i  també necessitem els altres per morir acompanyats. Si el vincle sa demana la presència dels referents segurs i es crea a poc a poc, també els vincles que es trenquen amb la mort haurien de ser acompanyats, amb temps suficient, en benefici dels que se’n van i també per als que es queden de dol. De vegades comento amb algún@s company@s que de les poques coses principals que ens cal fer en aquesta vida una és saber acompanyar els nostres pares en el procés de morir. I el que ens toca viure i veure aquestes setmanes ens angoixa. I si a nosaltres, pediatres, ens angoixa, què no deu ser el que experimenten tots els professional...

ESTUDI D’EFICÀCIA DE LA TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOSSOS EN POBLACIÓ INFANTIL DURANT L’EXTRACCIÓ SANGUÍNIA O DENTAL: PROJECTE EXTRA-CAN A primers de maig al servei de Pediatria del CAP Bordeta-Magraners de Lleida s’ha iniciat un nou projecte de Teràpia Assistida amb Gossos: “Projecte Extra-Can”, dirigit a nens i nenes de 3 a 8 anys que necessiten realitzar-se una extracció de sang o dental. El projecte consisteix en incorporar un gos de teràpia com a suport i acompanyament del nen/a durant la realització de l’analítica o extracció dental. La punció venosa per a la presa de mostres de sang de rutina és una experiència molt angoixant per a un nombre considerable de nens/es. No només expressen alts nivells d’angoixa durant la punció venosa, sinó també abans del procediment (1) . Un altre procediment que genera ansietat en nens/es és l’extracció d’una peça dental. L'ansietat dental es defineix com "una por anormal o temor de visitar el dentista per a rebre atenció o teràpia p...

«Qui perd els orígens, perd la identitat», hom acostuma a dir. I la nostra cultura balaguerina no hauria de renunciar a les seves diverses i riques arrels. Arrels que són tan andalusines i jueves com comtals i cristianes. I ens fem un mal favor quan reneguem i allunyem aquells que ens evidencien la seva pertinença a alguna de les nostres mares culturals. L’any 1492 és recordat, sobretot, pel descobriment d’Amèrica per part de Cristòfol Colom, en una aventura patrocinada pels Reis Catòlics. Aquella empresa, diguem-ho de passada, fou la porta d’entrada d’una anihilació a gran escala dels nadius d’aquelles contrades i d’un espoli aclaparador posterior. També en aquell final de segle XV es va consumar, a la Península Ibèrica , la pèrdua de la concòrdia i la tolerància de tres cultures en enriquidora simbiosi que, d’una manera o altra, perviuen encara avui en nosaltres i en la nostra  identitat. En quina mesura, la nostra llunyana herència balaguerina, és andalusina? En quina ...

El valor d’allò que és immaterial i que roman a l’interior de cadascú, la grandesa de la humilitat i la senzillesa, el sentit de la transcendència i la reflexió sobre les preguntes bàsiques que els savis s’han fet des dels temps immemorials, servaven les bases de les cultures i les tradicions que ens han precedit. D’on venim i cap on anem? Quin sentit té la vida ? Quin paper tenen els altres en la meva, de vida ? Potser ens ajudaria fer-nos també la pregunta de “Per a què” som en aquest món? “Si estem tots fets de reculls de petitesa, i ens toca viure en la més gran fragilitat, d’on surt, llavors, amb aires de grandesa, el rei al cos, inflat de vanitat? Quins valors ens ajudaven a fer front a les dificultats, abans que, tots plegats i en pocs anys, plens de frivolitat i desmesura, allarguéssim més el braç que la màniga, i canviéssim, com mai abans en milions anys d’història, les condicions de la Vida al nostra Planeta blau? Un d’ells ha estat, de ben segur, el ...

Dins del Curs de Formació Continuada en Pediatria (XXIX edició!), el passat dia 9 de febrer vam poder escoltar la xerrada de la Dra. Masachs de la Fundació Galatea . Durant més d'una hora, termes com burnout , resiliència, estrès emocional, vida saludable, malestar psicològic, treball en equip, etc, van flotar per la sala i els assistents varen repassar mentalment el seu dia a dia en la seva tasca assistencial. El torn de preguntes i "reflexions" va posar de manifest l'alt grau de "fatiga emocional" què pateixen els professionals del nostre entorn (en aquest cas pediatres de les Terres de Ponent).  La conferència va servir per a alliberar pressions (a mode de vàlvula d'escapament i de manera molt puntual) entre els assistents, i en un final de sessió participatiu es varen encadenar relats de situacions personals i generals de llur tasca assistencial.  El nostre company Francesc Domingo ens va obsequiar amb un "decàleg de supervivència" p...