Una fosca i reveladora apagada i els 30 anys de la gran família de Down Lleida
El dilluns 28 d’abril passat, a dos quart d’una del migdia i durant onze hores (ací a Balaguer retornà a dos quarts de dotze de la nit), totes i tots van sentir la nostra vulnerabilitat i l’extrema dependència de l’electricitat. Les i els que havíem de treballar amb connexió vam sortir del pas amb paciència i sobreesforç per tal de tenir un funcionament de mínims, o bé haguérem de renunciar, en el meu cas, a una sessió de formació en línea programada per aquell migdia. Una formació sobre Salut medioambiental pediàtrica precisament. I recorreguérem al paper i llapis, a precintar la nevera i el congelador i, per unes hores, ens vam desconnectar de la infoxicació amb que les TIC i els mitjans de comunicación ens tenen acostumats. Va ser il·luminador veure com a molts balcons s’hi veien persones llegint un llibre, i als carrers i les places els infants jugaven plegats mentre els adults es miraven a la cara per explicar-se coses que no hagueren conegut si l’apagada sobtada no hagués arriba...
