Hiroshima i Nagasaki, la Franja de Gaza, l’adiàfora i el contrapunt del col·lectiu Nihon Hidankyo, l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) i el pediatre, escriptor i pedagog Janusz Korczak
“L'eliminació de les armes nuclears és un imperatiu mèdic, humanitari i de salut pública urgent”. (IPPNW)
Aquest passat dia 6 d’agost va fer 80 anys que els Estats Units d’Amèrica (EUA) varen tirar la bomba atòmica sobre Hiroshima, l’any 1945. Com apunta Córdoba (Córdoba, 2025), “el risc que les armes nuclears es tornin a fer servir continua vuit dècades després dels bombardejos que van posar fi a la Segona Guerra Mundial i van causar més de 200.000 morts".
L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941, el qual provocà de manera imminent l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament.
Passava un quart de les vuit del matí a Hiroshima, el 6 d'agost del 1945, quan la bomba atòmica batejada com Little Boy esclatava 600 metres per sobre de la ciutat japonesa d'Hiroshima, la primera de la història llançada en guerra sobre un territori poblat. Un bombarder nord-americà B-29 anomenat Enole Gay va deixar caure sobre els civils l'equivalent a 15.000 tones de TNT. Va matar 140.000 persones. Tres dies després, l'horror es va repetir sobre Nagasaki, que també va quedar devastada per una segona bomba nuclear, la Fat Man, encara més potent. Van morir 74.000 persones. La radiació tèrmica posterior va provocar malalties immediates i també a molt llarg termini, amb un risc més elevat del normal de patir càncer. Entre les dues ciutats bombardejades, els investigadors consideren que unes 50.000 persones van quedar irradiades. Cinc dies després de les dues bombes nuclears, el Japó es va rendir i es va donar per acabada la Segona Guerra Mundial. La versió dels vencedors, que no s'han disculpat mai per la massacre, és que els Estats Units van evitar amb les bombes atòmiques un final més cruent de la guerra, tot i que Alemanya ja havia capitulat al maig i el Japó estava a punt de fer el mateix. El 12 d’abril d’aquell 1945, uns 4 mesos abans, Harry Truman havia estat nomenat el 33è president dels EUA, succeint al president Roosevelt. I fou sota el mandat de Truman que es va prendre aquesta decisió. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears, sobre població civil, fins ara. La tragèdia nuclear va donar l'estocada final a la Segona Guerra Mundial, però sobretot va suposar el principi de la Guerra Freda i de la cursa armamentística que encara continua i que ara s'accentua.
 |
 |
Els supervivents de les explosions a Hiroshima i Nagasaki, els hibakusha, han esdevingut el símbol d'una lluita contra la guerra i les armes atòmiques a tot el món, tot i que al seu país natal no sempre han rebut tot el suport que volien per ser el tema dels bombardejos un tema tabú. En acabar la guerra, el Japó va ser ocupat per forces aliades liderades pels Estats Units; a més, va adoptar els «Tres principis no nuclears», acord que prohibia al Japó tenir armament nuclear. L’any 2024 es va atorgar el Premi Nobel de la Pau al col•lectiu Nihon Hidankyo, un grup de base, els hibakusha, de supervivents japonesos dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki el 1945, "pels seus esforços per aconseguir un món lliure d'armes nuclears i per demostrar mitjançant el testimoni dels testimonis que les armes nuclears no s'han de tornar a utilitzar mai més", enviant un missatge als països que estan considerant adquirir-les o amenaçar d'utilitzar-les. El 26 febrer de 2020 la hibakusha japonesa Setsuko Thurlow, supervivent d’Hiroshima, digué al Congrés dels Diputats espanyol, que «excusar-se sense més ni més» en què no es pot subscriure el Tractat de Prohibició aprovat a l'ONU el 2017 perquè s'és membre de l'OTAN «no n'hi ha prou». I demanà al Govern que «respongui a la voluntat dels votants» perquè la majoria «recolza el desarmament nuclear». L’article d’Aurora Bilbao Soto “Del ‘homo sapiens’ al ‘homo crudelis’, y al ‘homo indifferens’” insisteix en aquest punt (Bilbao, 2025): "Els que portem anys, fins i tot gairebé tota la nostra vida, intentant recuperar el seny i el sentit comú en les relacions humanes, ens avergonyim de pertànyer a l'espècie que va derivar de l'homo sapiens. Sembla que alguns van evolucionar cap a un “homo crudelis” i altres cap a un “homo indifferens”. Per acció o omissió, entre els uns i els altres, han conduït el món a la degradació moral inacceptable i intolerable que estem vivint. Miris cap on miris, hi ha “piròmans” que incendien el planeta amb tota impunitat. Són personatges tan tòxics i cruels com Netanyahu, que perpetra un genocidi a Gaza i ara ataca Iran; Putin que envaeix Ucraïna amb ambició expansiva; Trump que passa “per sobre” de la llei amb arrogància i maneres de mascle alfa. Mentrestant, la Xina s'asseu pacient a la porta de casa esperant que passi el cadàver del seu enemic. L'Índia i el Pakistan agiten les seves aigües. El diàleg i la diplomàcia no passen pel millor moment. Caldria recuperar l'esperit que va impregnar la creació de l'Organització de les Nacions Unides, la Declaració Universal dels Drets Humans. El Tractat sobre la Prohibició d'Armes Nuclears aprovat per les Nacions Units el 2017, signat per 94 països i ratificat per 73, constitueix l'eina fonamental per caminar cap a la seva abolició total. La signatura d'aquest tractat va ser possible gràcies a la participació de la ciutadania i la seva abolició total ho serà igualment. Però el govern espanyol no ho ha signat encara, i és urgent que ho faci ja. La implicació de la població civil és crucial, cadascú és imprescindible. No esperem més. No siguem “homo indifferens”
 |
 |
El Memorial de la pau d'Hiroshima, habitualment conegut amb el nom de Cúpula de la Bomba Atòmica a Hiroshima, és una de les restes que van quedar dempeus després del llançament de la primera bomba atòmica. Actualment, forma part del Parc del Memorial de la Pau d'Hiroshima i va ser designat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1996. L'edifici serveix com a memorial commemoratiu de la gent que va morir durant el bombardeig atòmic d'Hiroshima, el 6 d'agost de 1945. En la commemoració dels 80 anys, al Memorial, l’alcalde de Hiroshima, Kasumi Matsui, recordà que la comunitat internacional està “ignorant les lliçons” d’aquella tragèdia humana (Balcells, 2025). Ho deia per la dificultat de posar fi a la cursa atómica, i denunciava la persistència de la maldat sobre la Terra que és la guerra, com la de Gaza, sotmesa a un cruel bloqueig de l’ajuda humanitària, o la d’Ucraïna.
Aquest 6 d’agost 2025 passat l’editorial del diari El PuntAVUI parlava de la bogeria de Netanyahu (Editorial,2025): “Ahir, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va convocar una reunió del gabinet de seguretat amb la intenció d’impulsar” l’ocupació total de la Franja de Gaza”, segons va informar un alt funcionari i van confirmar a l’agència EFE fonts de l’oficina del cap de govern. El diari Yedioth Ahanorothva recollí que “hi haurà operacions fins i tot a les zones on es troben els ostatges. Si el cap de l’estat major no hi està d’acord, hauria de dimitir”, en referència al comandant de l’exèrcit, Eyal Zamir, que s’ha oposat reiteradament a la mesura. La informació posa de manifest novament que, malgrat les crides internes i externes, Netanyahu està instal·lat en una deriva sense control, convertit en un titella dels sectors més reaccionaris del seu govern i sense capacitat per reconduir la situació. Una bona prova de la bogeria del primer ministre israelià és l’afirmació que va fer ahir quan va afirmar, en referència als ostatges que es troben en mans de Hamàs, que “els estan matant de fam com els nazis van matar de fam els jueus, va arribar a dir”. De fet, el supremacisme de Netanyahu parteix de la idea que les vides no valen el mateix i que tot el poble palestí, siguin nens o vells, han de pagar per l’acció d’uns quants. Netanyahu i el seu govern fa temps que han perdut el relat de la guerra defensiva i han passat directament a justificar el pitjor genocidi que s’ha viscut en aquest segle. Mentre això succeeix, la comunitat internacional, llevat d’honroses excepcions, està jugant un paper lamentable, de simple observador de la massacre, sense capacitat de frenar Netanyahu o, com a mínim, d’articular una resposta que estigui a l’altura de les circumstàncies”.
 |
 |
En aquesta situació actual de fallida del sistema moral internacional, les professions sanitàries poden i han de constituir un punt de resistència davant aquesta destrucció. També ho poden i han de ser les seves organitzacions sanitàries, les seves societats científiques i, molt especialment, els col·legis professionals. Essent les societats científiques associacions de professionals, no sembla raonable que les obligacions morals s'exigeixin als professionals, però es rebutgin per a les seves societats. Però si aquesta actitud és qüestionable a les societats científiques, resulta senzillament inacceptable en el cas dels col·legis professionals, els garants públics de l'ètica professional. El genocidi actualment en curs a Gaza suposa un repte moral de primer ordre. Hi ha diferents actituds possibles davant dels conflictes morals: una és la negació de la seva rellevància (adiàfora), una altra és la de la fuita autoexculpatòria usant diferents tipus de justificació. Potser un dels fets més preocupants del nostre temps és que l'adiàfora sembla constituir la nostra manera principal de situar-nos davant de la realitat. Adiàfora significa apatia moral davant del que passa al món, y atès que no mereix la nostra aprovació o reprovació moral, ens resulta indiferent (Simon,2025). Cap d'aquestes actituds no és acceptable per al o la professional de la salut, atesa la rellevància social que té precisament per la seva definició com a «professional». Qualsevol professional de la medicina té, en primer lloc, les obligacions morals que deriven de la condició de persona i que estan vinculades al respecte a la Carta Internacional de Drets Humans. Però, a més, té les obligacions específiques derivades dels codis d'ètica mèdica i deontologia. Totes aquestes obligacions han estat posades en perill per les actuacions del govern israelià en la seva repressió de la població de Gaza després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. Aquestes actuacions són etiquetables com a genocidi. La tolerància que han mostrat la majoria dels països occidentals davant d'aquesta bàrbara actuació genera un repte moral sense precedents des del final de la Segona Guerra Mundial. Els metges i les metgesses, estem cridats a ser un punt de resistència davant d'aquesta gravíssima situació, per evitar que tornem a Auschwitz o Treblinka (Simon,2025).
Com a contrapunt a les descoratjadores notícies i als tambors de guerra en els anys de la guerra freda, els cardiòlegs Bernard Lown (EUA) i Evgueni Chazov (URSS) fundaren l’any, 1980 l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), que té la seu a la ciutat nord-americana de Boston, i està present a més de 60 països. La International Physicians for the Prevention of Nuclear War - IPPNW ha estès el seu missatge original per incloure la prevenció a totes les guerres, no només la nuclear, la desmilitarització del món i minimitzar els efectes de la guerra i promoure el desenvolupament i el respecte mediambiental. Per aquests motius la IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1985. L’Associació té previst fer el seu 24è Congrés Mundial a Nagasaki, del 2 al 4 d’octubre d’aquest 2025, i aquest mateix juliol passat proclamava que “We need to end nuclear weapons, before they end us”. Al web de l’Associació consta el contacte a l’Estat español Spanish Medical Association for the Prevention of Nuclear War (SMA). Contacte: Aurora Bilbao Soto, MD. (Bilbao,2025).
Aquí a Catalunya, el 21 de març passat, es publicà el Manifest “No a la despesa militar, el bel·licisme i el militarisme” com a resposta a l’increment de l’armamentisme impulsat per portaveus de democràcies on no es pregunta a les poblacions sobre aquests temes tan greus, però que amb l’argument de la seguretat afavoreixen l’autoritarisme i l’augment d’una extrema dreta neofeixista que provocarà un retrocés dels drets i les llibertats de la població. Us hi podeu adherir enviant un mail a catalunyaperlapau@gmail.com. (Redacció Barcelona, 2025)
A la vida, sortosament, també trobem persones referents que porten les seus valors humanitaris fins a l’extrem de coherència. Una d’aquestes persones era Henryk Goldszmit, més conegut amb el seu pseudònim «Janusz Korczak», un pediatre, escriptor i pedagog polonés. Va néixer com Henryk Goldszmit en una família jueva molt integrada. La seva família pertanyia al moviment jueu Haskalà, que defensava els valors de la Il·lustració. Estudià humanitats clàssiques (llatí, grec, francès i alemany) a l'escola mitjana de la qual la llengua vehicular era, llavors, el rus. Com a jove escolar, va guanyar un premi literari per la seva novel·la "El nus gordià". Va estudiar medicina a la Universitat Imperial de Varsòvia de 1898 al 1904. El 1899 va escriure una obra de teatre amb què va estrenar el seu pseudònim de Janusz Korczak. El 1901 va escriure "Els nens del carrer", una primera novel·la en la qual va tractar el destí dels nens trinxeraires. Va tenir un gran èxit i a poc a poc va ser més conegut pel seu nom d'escriptor que no pas pel seu nom de naixement. Després de la seva promoció en pediatria, va ser nomenat per a una clínica pediàtrica (1904-1911), una ocupació que va haver d'interrompre durant la Guerra russojaponesa, quan va haver de servir com a metge dins l'exèrcit rus. Va especialitzar-se a París i a Berlín. Va recolzar obres socials per a nens com a voluntari i amb els seus ingressos literaris.
 |
 |
El 1911, quan li va ser proposada la direcció del nou orfenat jueu Dom Sierot va abandonar la carrera mèdica. El 1914, altra vegada va ser mobilitzat com a metge per l'exèrcit rus. Després de la Primera Guerra Mundial , Varsòvia va esdevenir la capital de la nova Polònia, des de llavors independent. De més, va esdevenir el redactor d'un diari per a nens i obtingué una crònica a la ràdio polonesa, en què el «metge gran» entrevistava nens. Davant la crescuda de l'antisemitisme als anys 1930, va començar a interessar-se en el sionisme i va viatjar dues vegades cap a Palestina, però finalment va refusar la idea de l'emigració. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el 1939 amb l'ocupació alemanya de Polònia, Janusz Korczak es va negar a acatar les disposicions nazis i va ser empresonat durant un temps. Quan els jueus de Varsòvia van ser obligats a traslladar-se a un gueto, Janusz Korczak va concentrar els seus esforços, com sempre, en els nens del seu orfenat. Els seus amics polonesos estaven disposats a amagar-lo al sector «ari» de la ciutat, però ell es va negar. El 5 d'agost del 1942, durant una onada de deportacions que va durar dos mesos, els nazis van ordenar l'evacuació de l'orfenat vers un camp d'extermini. Tot i que sabia que per a ell significava una mort segura i malgrat el fet que li van proposar una via d'escapada, Janusz Korczak va marxar, cantant, amb els seus 200 nens. Janusz Korczak es va negar a abandonar-los. Va ser assassinat juntament amb ells a Treblinka. En circumstàncies adverses, va continuar el seu diari personal, Pamiętnik, una paraula polonesa que significa tant 'diari' com 'records'. Aquest va ser conservat i va ser publicat en polonès el 1958. No se sap la data exacta de la seva mort. La darrera notícia al seu diari data del 5 d'agost del 1942. Segons les fonts, morí assassinat, el 7 o el 8 d’agost de 1942, al camp d’extermini de Treblinka, juntament amb els seus infants orfes.
Janusz Korczak és reconegut com un dels precursors més importants de la Convenció sobre els drets de l'infant (1989). Les seves obres continuen sent traduïdes en moltes llengües; el 1990, l'editorial Eumo de Vic va publicar la traducció catalana Com estimar l'infant i El dret de l'infant al respecte. L'asteroide 2163 Korczak porta el seu nom.
 |
 |
Com Janusz Korczak, Pere Casaldàliga expressava clarament el seu compromís coherent amb la vida quan deia: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida" (Roca, 2025).
Francesc Domingo Salvany.
Balaguer, 8 d’agost de 2025
https://osalde.org/opinion-tristes-reflexiones-al-alba-por-aurora-bilbao/
https://www.pressenza.com/es/2025/06/del-homo-sapiens-al-homo-crudelis-y-al-homo-indifferens/
https://www.pressenza.com/ca/2025/03/aixo-no-va-de-defensa-aixo-va-dassassinat-bel%c2%b7lic/
https://osalde.org/stop-genocidio-osalde-participa-en-la-manifestacion-de-bilbao-contra-el-genocidio-del-pueblo-palestino/
https://osalde.org/etica-medica-y-genocidio-en-gaza-los-retos-para-los-profesionales-y-sus-organizaciones/
https://xarxanet.org/cultural/noticies/10-frases-entendre-qui-va-ser-pere-casaldaliga
*Viquipedia. Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki. Consultat el 7 d’agost 2025. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki
https://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_Internacional_de_Metges_per_a_la_Prevenci%C3%B3_de_la_Guerra_Nuclear
https://www.3cat.cat/324/80-anys-de-la-bomba-atomica-dhiroshima-linici-duna-cursa-armamentistica-ben-viva/noticia/3365145/
https://www.3cat.cat/3cat/hiroshima-rememora-el-80-aniversari-de-la-bomba-atomica-del-1945-amb-menys-supervivents-i-enmig-duna-escalada-damenaces-nuclears-al-mon/video/6353427/
https://www.yadvashem.org/es/holocaust/encyclopedia/korczak-janusz.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada