Pediatriadeponent

Els Metges Internacionals per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) condemnen inequívocament l'atac contra l'Iran per part dels Estats Units i Israel i els demanen que cessi immediatament tot ús posterior de la força i que tornin a la taula de negociacions.  Els atacs no provocats, aparentment per impedir que l'Iran adquireixi armes nuclears i míssils balístics capaços de transportar un cap nuclear, són increïblement perillosos i contraproduents. El conflicte amenaça la vida d'un gran nombre de civils a l'Iran i Israel. Atacar instal·lacions iranianes podria causar una devastació generalitzada i emissions importants de radioactivitat. I la situació podria escalar fins a convertir-se en una guerra regional i, en última instància, conduir a l'ús d'armes nuclears, precisament allò que el món més necessita evitar.  Durant dècades, els EUA i Israel han rebutjat múltiples oportunitats de buscar una resolució pacífica a les preocupacions legítimes que l'I...

El passat dijous, 5 de febrer de 2026, va ser una data que, per motius diversos, val la pena que remarquem. A la sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears es feu l’acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). Moltes felicitats, companyes i companys!  L’inici de la SCP va ser una carta tramesa als pocs pediatres de l'època com a fruit d'una iniciativa d'August Brossa, Salvador Goday, Joan Casasayas i Manuel Salvat, en els següents termes (1*): "Barcelona, 5 de febrer de 1926. Benvolgut company, creient interpretar un sentiment de companyonia i un desig que batega en l'ambient de reunir i coordinar les aspiracions d'una especialitat, tenim el gust de proposar-vos la fundació de la Societat Catalana de Pediatria ...". En resposta a l’anterior, el Dr Emili Roviralta va respondre: "...Em plau doncs fer-li constar que em veuria molt honrat de poder col.laborar amb vostès, modestament i amb el sol f...

  L’ enginyer industrial Cesc Batlle, en el seu article a la Tribuna del diari El Punt Avui del 28 d’abril, amb el títol de ” L’economia dònut ”, afirma encertadament que el relat de la nostra societat està dominat per l’economia  i pel seu paradigma de creixement constant. I que, a la vegada, aquest paradigma econòmic actual ens porta a una societat cada cop més desigual i a un món amb una crisi climàtica galopant. Ell parla de l’economista Kate Raworth i del seu llibre “ Economia rosquilla ” (de Paidós, 2018), en el  que planteja la necessitat d’una economia que ens dugui a poder viure d’una manera sostenible dins les capacitats del planeta. I això vol dir que no hem d’excedir  cap dels nou cicles vitals del nostre planeta, entre els quals la quantitat de CO2 a l’atmosfera i la quantitat de fòsfor i nitrogen  abocada a rius i mars. La mala notícia és que ja hem excedit cinc d’aquests límits i, per tant , no tan sols no podem continuar amb la trajectòria actual...

En aquest dies, en que totes i tots ens sentim ucraïnesos amb la Viktoriya, l’Oksana i el Volodymyr, m’ha arribat un llibre de la Coral interreligiosa “Per la Pau”, de Barcelona, que porta per títol Cants d’esperança (1). Al Pròleg, Xavier Melloni escriu: “Explica una llegenda que al principi, la paraula i la música anaven juntes, fins que va aparèixer la mentida. Quan tornem a cantar, la paraula recupera la seva innocència i la seva veritat. Per això necessitem el cant: per restaurar la força i la transparència de la Paraula original i originant, la que atorga als humans la capacitat d’expressar-se i comunicar-se amb autenticitat.   En cantar, el significat de les paraules creix per la ressonància del so i de la melodia que l’acompanyen. Quan cantem, tot el nostre cos vibra, i quan ho fem alhora, la vibració es multiplica. En el cant hi ha recollida tota la nostra vida. Hi ha cants de joia i de lamentació, cants de lloança i d’agraïment, cants de pèrdua i de retrobament... El c...