Tragèdia i triomf de la raó. Yevgeny Chazov (URSS) premi Nobel de la Pau 1985.
A les dècades de 1960 i 1980 quan els líders mundials semblaven estar contemplant l'ús d'armes nuclears, els metges van parlar, recordant al món com una guerra així afectaria la salut del planeta i la seva gent. L’article de Keller (*) argumentava, el 2023, que torna a ser el moment adequat perquè els metges recordin al món que la guerra nuclear seria una catàstrofe global d'una escala sense precedents. L'argument no és nou. Metges de totes les especialitats, i pediatres en particular, han estat demanant als nostres líders que mitiguin els riscos de les armes nuclears des de mitjans del segle XX. La lògica sembla evident: els resultats d'un atac nuclear, ja sigui local o global, serien tals que l'única acció raonable seria la prevenció. Els editors demanen a les nostres Societats i Associacions que s'uneixin a la crida als líders mundials perquè prenguin mesures concretes per mitigar aquest risc per a la salut pública.
La guerra nuclear i el pediatre acadèmic
Segons el Bulletin of the Atomic Scientists, el Rellotge del Judici Final està actualment fixat a 90 segons per a la mitjanit, un nivell d'amenaça que supera l'estimat durant la Guerra Freda. Les guerres en curs a Ucraïna i l'Orient Mitjà que impliquen països amb capacitat nuclear no només estan destruint la vida de nens i famílies, sinó que també augmenten el risc que algú, en algun lloc, "premi el botó" i utilitzi una arma nuclear en una guerra.
Com a contrapunt a les descoratjadores notícies i als tambors de guerra que sonaven en els anys de la guerra freda, els cardiòlegs Bernard Lown (EUA) i Evgueni Chazov (URSS) fundaren l’any, 1980 l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), que té la seu a la ciutat nord-americana de Boston, i està present a més de 60 països. La International Physicians for the Prevention of Nuclear War - IPPNW ha estès el seu missatge original per incloure la prevenció a totes les guerres, no només la nuclear, la desmilitarització del món i minimitzar els efectes de la guerra i promoure el desenvolupament i el respecte mediambiental. L’any 1985 comptava amb 135,000 membres de 41 països. Per aquests motius la IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1985. L’Associació té previst fer el seu 24è Congrés Mundial a Nagasaki, del 2 al 4 d’octubre d’aquest 2025, i aquest mateix juliol passat proclamava que “We need to end nuclear weapons, before they end us”. https://www.ippnw.org.
Avui té especial interès el rellegir els parlaments que els dos cardiòlegs guanyadors del Premi Nobel de la Pau del 1985, ara fa 40 anys, varen exposar i apreciar l’absoluta actualitat dels seus plantejaments. I de ben segur els grups de treball de la Societat Catalana de Pediatría, i principalment el de Pediatria social (”causes socials i conseqüències pediàtriques”) i el de Salut medioambiental pediàtrica, hi dedicaran una atenció especial. La seva extensió ha demanat que ens fixéssim en els aspectes que ens han semblat de més interés de cadascun d’ells. Avui, el del cardiòleg rus Yevgeny Chazov. El del lituà-nordamericà Bernard Lown es publicarà posterioment.
Tragèdia i triomf de la raó - Yevgeny Chazov (1985)
“El físic Leo Szilard, un dels que va persuadir Albert Einstein perquè apel·lés al president Franklin D. Roosevelt perquè continués amb el desenvolupament de la bomba atòmica, en els seus últims anys va escriure històries de ciència-ficció. En una d'elles descriu uns nouvinguts d'una estrella distant que van arribar i van trobar les ciutats i pobles de la Terra destruïts i devastats. Un dels visitants va recordar que havia observat una sèrie d'explosions enigmàtiques al planeta Terra; aquestes devien ser explosions d'urani, va suggerir, que van aniquilar tots els éssers vius. Un altre membre de la tripulació va objectar que no podia ser possible. L'urani per si sol no és un explosiu; es requereix una tecnologia molt sofisticada per fer-lo explotar. Només éssers altament intel·ligents, però, podrien haver conegut aquesta tecnologia i haver construït ciutats precioses. És difícil de creure que fessin tots aquests esforços i processessin urani per a l'autodestrucció.
Això ho va escriure un dels que va ser fonamental en la creació del Janus de dues cares de la reacció en cadena capaç de resoldre el problema energètic de la humanitat i, alhora, ser la base de l'arma del genocidi: la bomba atòmica. Alguna vegada has reflexionat sobre el fet que els primers opositors actius a les armes nuclears van ser els que les van crear o van ajudar a desenvolupar-les: Einstein, Szilard, Bohr, Joliot-Curie, Kurchatov i altres? La bomba atòmica va ser creada per la raó d'aquests homes, però aquesta mateixa raó es va rebel·lar contra ella.
Impulsat pel sentit de responsabilitat per la sort de la raça humana, Einstein va dirigir el següent avís als seus col·legues: "Com que nosaltres, els científics, ens enfrontem al destí tràgic d'augmentar encara més l'eficàcia assassina dels mitjans de destrucció, és el nostre deure més solemne i noble impedir l'ús d'aquestes armes per als fins cruels per als quals van ser dissenyades".
Malauradament, aquesta crida, com els avisos fets per molts científics destacats, no ha arribat a la consciència pública ni a la consciència de les figures polítiques i estatals. Els arsenals nuclears del nostre planeta han anat augmentant cada any, cada dia. Deu nous caps nuclears apareixen cada dia a la Terra ara.
Proposada per algunes figures estatals i militars, la teoria de preservar la pau mitjançant la "dissuasió" va conduir a la situació en què el poder nuclear transcendia els límits de la percepció humana. De fet, ningú en aquest públic pot imaginar-se realment un milió d'Hiroshimes, una estadística dissenyada per representar figurativament el poder destructiu de les armes nuclears emmagatzemades avui dia....Cal tenir en compte que quan es va desenvolupar la primera bomba atòmica com a defensa contra el nazisme, les objeccions morals i la consciència dels científics i de molts altres implicats es van calmar amb les garanties que tot s'acabaria després de la producció d'unes quantes bombes.
No s'aplica el mateix raonament avui dia quan parlen dels objectius de recerca del programa de militarització espacial, de la seva importància defensiva? No podem discernir que és un intent de fer-nos acceptar gradualment la idea d'armes sobre els nostres caps, a l'espai exterior? Les ments dels científics honestos, de tots els homes, no es poden reconciliar amb convertir la proximitat del nostre planeta, fins ara lliure d'armes, en un escenari de competició militar. L'"escut espacial" significarà un pas més cap a la catàstrofe nuclear, no només perquè crearia la temptació d'efectuar un primer atac amb impunitat, sinó perquè qualsevol defensa conduirà inevitablement a la creació dels mitjans per superar-la. Així, l'espiral de la cursa armamentística (nuclear, convencional, làser i altres) tornarà a disparar-se abruptament, soscavant l'estabilitat estratègica.
No s'ha de subestimar el perill de l'espai. A finals de la dècada de 1940, la humanitat va entrar a l'era militar-nuclear, que per primera vegada a la història va enfrontar la civilització humana a l'amenaça de l'aniquilació total. Podem permetre que la dècada de 1980 esdevingui el punt de partida de l'era militar-nuclear-espacial que portaria l'actual situació al límit de la crisi cap a la màxima inestabilitat? És hora de dir un "NO" decisiu a la cursa armamentística a l'espai i aturar-la a la Terra....
Com els cants de les sirenes que atreien les Odissees, les veus suaus de figures estatals i líders militars, comentaristes i fins i tot alguns científics es van sentir des dels parlaments i congressos, des de les pantalles de televisió i les publicacions periòdiques. Van crear i difondre il·lusions nuclears en el sentit que la guerra nuclear és només una altra guerra...Nosaltres, els metges soviètics, sabem què és una guerra devastadora...
Calia despertar els indiferents i convertir-los en opositors actius a les armes nuclears. No era simplement la nostra obligació com a homes honestos, era el nostre deure professional. Com va dir Hipòcrates: el metge ha d'informar el pacient sobre tot allò que amenaça la seva vida....
De la mateixa manera, nosaltres, participants en el nostre moviment de Metges Internacionals per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, vam apel·lar a la raó de la humanitat dibuixant la imatge real, sense maquillar la veritat, del que passaria a la nostra Terra si es desencadenés una guerra nuclear. En certa manera, va ser una acció heroica per part de desenes de milers de metges de molts països del món, adherits a diferents punts de vista polítics i religiosos i pertanyents a diverses nacionalitats, alçar la veu per defensar la vida a la Terra. No podríem haver actuat d'una altra manera. Com va escriure Anton Txékhov, un escriptor i metge remarcable, sobre la nostra professió: "La professió dels metges és una gesta, requereix autoconfirmació i puresa d'ànima i pensament. Cal ser mentalment lúcid i moralment pur".
El nostre moviment, que ha arribat a anomenar-se "Metges Internacionals per a la Prevenció de la Guerra Nuclear", ha crescut ràpidament...El nostre congrés anual i els seminaris regionals constitueixen fites importants d'aquestes activitats de recerca i informació, que mobilitzen l'opinió pública mundial per actuar contra l'amenaça sense precedents en la història de la nostra civilització. L'IPPNW és conscient que les guerres no comencen per bombes llançades o trets disparats, sinó que comencen a la ment de les persones i són el resultat de decisions polítiques. És per això que els nostres congressos s'adrecen regularment als líders mundials, en particular de l'URSS i els EUA, demanant-los que facin tot el possible per excloure la possibilitat mateixa d'una guerra nuclear i per revertir la cursa d'armament nuclear. Els missatges que rebem d'aquests i altres líders mostren que s'està escoltant la veu dels metges.
Per a nosaltres, els metges, la vida és l'objectiu de la nostra feina i cada mort és una tragèdia. Com a persones constantment involucrades en la cura dels pacients, vam sentir la necessitat d'advertir als governs i als pobles que s'havia superat el punt crític: la medicina no podrà prestar ni tan sols una mínima assistència a les víctimes d'un conflicte nuclear (els ferits, els cremats, els malalts), inclosa la població del país que desencadena una guerra nuclear. On, doncs, es poden trobar els recursos per tractar milers i milions de víctimes? Els metges i els hospitals s'enfrontaran a un problema insoluble, fins i tot si descartem les condicions espantoses de l'"hivern nuclear" que segurament culminarà la catàstrofe. A més, en una guerra nuclear, molts metges i infermeres moriran i molts hospitals seran destruïts.
Cada matí, desenes de milers de nadons acabats de néixer a Europa i Amèrica, a Àsia i Àfrica veuen per primera vegada el cel i el sol, gaudeixen de les cures amoroses de les seves mares. Nosaltres, els metges, hem de protegir la seva salut i la seva vida. Però, què els espera? Com serà la seva vida? Viuran fins al segle XXI? Hi ha una bomba nuclear en estoc per a cadascun d'ells. L'any 1951, l'escriptor francès André Maurois va expressar encertadament les aspiracions de tots els homes honestos de la Terra. Va escriure: "Estem realment privats de tota esperança? Es destruirà la miserable raça humana juntament amb el planeta que la va albergar? Crec que la catàstrofe es pot evitar... La salvació de la humanitat és a les seves pròpies mans... La força de la nostra convicció, la rapidesa de les nostres decisions desarmaran aquells que amenacen el futur de la humanitat... Viurà o morirà el món? Aquesta és l'elecció que tenim davant. O ens donem la mà o ens exterminem els uns als altres en una guerra atòmica".
Aquestes idees són consonants amb els nostres punts de vista. El nostre intel·lecte no es pot reconciliar amb la situació en què el món es dirigeix cap a la mort nuclear. Nosaltres, els metges, no som ni polítics ni experts militars. Tanmateix, hem analitzat la situació actual prou a fons per suggerir als governs la nostra recepta mèdica per a la supervivència de la humanitat. El nostre programa ha estat elaborat, discutit i aprovat pels Congressos de l'IPPNW. Preveu la prohibició de les proves d'armes nuclears i, com a pas inicial, una moratòria sobre les explosions nuclears; una congelació de les armes nuclears i la posterior reducció i eventual liquidació de les armes nuclears; la no proliferació de la cursa armamentística a l'espai exterior, la prohibició del primer ús d'armes nuclears i la creació d'una atmosfera de confiança i cooperació. No és una declaració política ni de comunistes ni de capitalistes, sinó el que exigeix la raó, la gent de tot el món que vol viure. Avui dia no parlem només de bàndols enfrontats, sinó de la humanitat en general. A qualsevol home raonable li costa creure que, mentre existeixen la fam, les malalties, la desigualtat social, el subdesenvolupament econòmic i l'analfabetisme, es malgasten centenars de milers de milions de dòlars per alimentar el monstre insaciable: la cursa armamentística. És una necessitat vital continuar i ampliar la cooperació. El que necessitem és cooperació, no confrontació.
En la nostra pràctica mèdica, quan tractem un pacient crític per salvar-lo, mobilitzem totes les nostres energies i coneixements, sacrifiquem part dels nostres cors i demanem la cooperació dels nostres col·legues més experimentats. Avui ens enfrontem a una humanitat greument malalta, esquinçada per la desconfiança i la por a una guerra nuclear. Per salvar-la, hem de despertar la consciència dels pobles del món, cultivar l'odi cap a les armes nuclears, repudiar l'egoisme i el xovinisme i crear una atmosfera favorable de confiança. A l'era nuclear tots som interdependents. La Terra és la nostra única llar comuna que no podem abandonar. La nova situació suïcida requereix un nou pensament. Hem de convèncer els qui prenen decisions polítiques. El nostre deure professional és protegir la vida a la Terra. Fidels al Jurament Hipocràtic, els metges dedicaran els seus coneixements, els seus cors i les seves vides a la felicitat dels seus pacients i al benestar dels pobles del món.
Jurament d'Hipòcrates
El règim que adopti serà en benefici dels meus pacients segons la meva capacitat i judici, i no pel seu dany ni per cap injustícia. No donaré cap medicament mortal a ningú, encara que m'ho demani, ni tampoc ho aconsellaré.
Sigui quina sigui la casa on entri, hi aniré en benefici dels malalts, abstenint-me de tota mala conducta o corrupció, i especialment de qualsevol acte de seducció, d'home o dona, d'esclau o lliure. Qualsevol cosa que vegi o senti sobre la vida dels homes, mentre assisteixo als malalts o fins i tot fora d'ells, que no s'hauria de dir a l'aire lliure, guardaré silenci sobre això, considerant aquestes coses com a secrets sagrats.
Com a metge, reconec que l'única resposta mèdica eficaç a la guerra nuclear és la prevenció. Crec que els preparatius mèdics per a una guerra nuclear augmenten la seva probabilitat enfortint les il·lusions de protecció, supervivència i recuperació. Aquestes mesures promouen l'acceptabilitat d'una catàstrofe que jo no acceptaré. Com a qüestió de consciència individual, em negaré a participar en qualsevol preparatiu mèdic per a una guerra nuclear. Afirmo el meu deure i la meva voluntat de proporcionar atenció en totes les emergències mèdiques de la millor manera possible. Em comprometo a aplicar els meus coneixements i habilitats mèdiques per a la preservació de la vida humana.
Com a metge del segle XX, reconec que les armes nuclears han presentat a la meva professió un repte de proporcions sense precedents, i que una guerra nuclear seria l'epidèmia final per a la humanitat. Faré tot el que estigui al meu abast per treballar per a la prevenció d'una guerra nuclear.”
Francesc Domingo i Salvany
Balaguer 29 de setembre de 2025
Bibliografia
* Keller, D.M., on behalf of the Pediatric Policy Council. Nuclear war and the academic pediatrician. Pediatr Res 95, 598–599 (2024). https://doi.org/10.1038/s41390-023-02962-y
* Chazov Yevgeny. co-founder of IPPNW. Tragedy and Triumph of Reason. Nobel Lecture, December 11, 1985. https://www.nobelprize.org/prizes/peace/1985/physicians/lecture/
* Lown Bernard. co-founder of IPPNW. A Prescription for Hope. Nobel Lecture, December 11, 1985. https://www.nobelprize.org/prizes/peace/1985/physicians/lecture/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Janus_(mitologia). Consultat el 19 de setembre 2025.
https://en.wikipedia.org/wiki/Yevgeniy_Chazov. Consultat el 19 de setembre 2025.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada