Pàgines

divendres, 4 de març del 2022

L’ABUNDÀNCIA DE LA RARESA

Des del 2008, el darrer dia de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Rares (MR). És un dia per recordar les nombroses malalties que considerem rares per la seva baixa freqüència, tot i que, en conjunt, afecten a una gran quantitat de persones.

El concepte de Malaltia Rara va sorgir al mateix temps que el de “medicament orfe”1. I això té el seu sentit. OrphanDrug Act, en 1983, va definir com a MR aquella condició de pèrdua de salut en què les inversions econòmiques necessàries per a desenvolupar tractaments efectius no eren favorables a les empreses. 

Els criteris que s’utilitzen per a definir una malaltia com a rara o minoritària varien entre institucions i territoris. A Europa es considera que una malaltia és rara quan afecta a menys de 5 casos per cada 10.000 habitants. No obstant, no es pot ser taxatiu, doncs aquests criteris queden en entredit quan ens trobem amb malalties que tot i ser rares en una regió poden ser habituals en altra, i quan constatem que existeixen malalties comunes que poden tenir variants poc freqüents. D’altra banda, l’avenç en els sistemes diagnòstics fa que els valors de prevalença també puguin anar variant.

Per tant, quan parlem de MR ens enfrontem a un llistat de malalties que hauria de ser obert i susceptible de ser modificat periòdicament, essent necessari un conjunt mínim consensuat d’àmbit internacional que especifiqui quantes MR hi ha descrites i quines són.

Orphanet, que és un dels portals més importants sobre MR i Medicaments Orfes, recull un llistat de 6.172 MR, de les que un 71,9 % tenen una base genètica i un 69,9 % són d’inici pediàtric2. S’estima que un 6 - 8% de la població té o tindrà al llarg de la seva vida una MR; per tant, malgrat el baix risc individual de patir una MR concreta, que algú pugui patir alguna de les MR existents ja no és tan difícil.

No obstant, cal tenir en compte la dificultat de conèixer amb una certa seguretat el nombre de persones afectades que hi ha per cada MR ja que, en molts casos, no hi ha registres de pacients o els que existeixen són insuficients. Sembla evident que disposar d’uns bons registres resulta fonamental per avançar tant en l’atenció sanitària com en la generació de coneixement.

En 2009 es va aprovar a Espanya la Estrategia en Enfermedades Raras del Sistema Nacional de Salud amb la recomanació de desenvolupar registres autonòmics de MR (RAER) i un registre estatal. En 2015 es va implementar el Registro Estatal de Enfermedades Raras (ReeR) convertint-se en un dels primers sistemes de vigilància poblacional de malalties cròniques d’àmbit estatal. El manual de procediments del ReeR és el resultat del consens entre els RAER, el Ministerio de Sanidad, l' Instituto de Salud Carlos III i diferents associacions de pacients organitzats en un Grup de Treball (GT-ReeR)3.

La llista de MR de vigilància obligatòria per a tots els RAER és acordat pel GT-ReeR, es revisa anualment i s’amplia progressivament. El primer informe epidemiològic del ReeR és del 10 de setembre de 20214; en ell s’inclouen 22 patologies (Taula 1) escollides en base a l’experiència prèvia dels RAER i els resultats obtinguts fan referència als casos identificats fins 2018 i a la prevalença a 31 de desembre de 2018. El mateix informe reconeix l'heterogeneïtat en la comunicació dels casos, fet que comporta una limitació a l’hora de calcular indicadors a nivell nacional.

Taula I

Malgrat les seves limitacions, aquest informe representa un important avenç en el coneixement de la situació epidemiològica de les MR al nostre país i un pas important per aconseguir un sistema de vigilància poblacional que permeti un millor coneixement sobre la prevalença i distribució de les MR a Espanya.

És també rellevant destacar que, el passat 16 de desembre de 2021, l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), va ratificar l’adopció de la resolució presentada per diferents països  referent a: “Abordar los retos de las personas que viven con una enfermedad rara y de sus familiares5 on s’afirma que abordar les necessitats de les persones amb MR és essencial per avançar en l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, que inclou, entre altres qüestions, “el suport a la inclusió de les persones que viuen amb una MR”.

Sembla evident que per progressar en la línia de l'anterior resolució cal una sensibilització per part de tota la societat. Ningú hauria de resultar aliè a la necessitat de fer front als reptes que plantegen les MR. Aconseguir Registres acurats i amplis és un important primer pas de molts altres que han de seguir.


Margaret Creus

Pediatra


 1.- Vicente, Esther, Pruneda, Laura, & Ardanaz, Eva. (2020). Paradoja de la rareza: a propósito del porcentaje de población afectada por enfermedades raras. Gaceta Sanitaria, 34(6), 536-538. Disponible a: https://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.02.012

 2.- Nguengang Wakap, S., Lambert, D.M., Olry, A. et al. Estimating cumulative point prevalence of rare diseases: analysis of the Orphanet database. Eur J Hum Genet 28, 165–173 (2020). Disponible a:

https://doi.org/10.1038/s41431-019-0508-0

 3.- Compés, Ardanaz Aicua, E., Caro, M. N., Benito Torres, C., Caffaro Rovira, M., Ramalle Gómara, E., Alonso Ferreira, V., Guardiola Vilarroig, S., Carrillo, P., Chalco Orrego, J. P., Mira, M. P., Soler, P., Mallol, C., Vicente Cemborain, E., Guinaldo, J. M., & Echevarría, L. J. (2021). Vigilancia de las enfermedades raras en España: El Registro Estatal de enfermedades raras (ReeR). Revista española de salud pública, 95. Disponible a: https://www.sanidad.gob.es/biblioPublic/publicaciones/recursos_propios/resp/revista_cdrom/VOL95/C_ESPECIALES/RS95C_202111186.pdf

 4) Ministerio de Sanidad. Informe ReeR 2021. Situación de las Enfermedades Raras en 2010 - 2018. Disponible a:

https://www.sanidad.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/Informe_reer_reducido_2021.pdf

 5) Resolución de la Asamblea de las Naciones Unidas. 23 de febrero de 2022. Disponible a:

https://undocs.org/A/C.3/76/L.20/Rev.1