Pàgines

dissabte, 6 de gener del 2024

El valor dels regals i el regal dels valors, l’entomar una rebequeria, la resposta d’un vailet de 5 anys i la lliçó del vell mestre sufí.

La periodista Teresa Màrquez escrivia, ara fa gairebé un any, un article “Regals, regals i més regals” (enllaç) sobre els consells davant la imparable oferta de regals que el mercat ofereix als infants, via pares, avis i altres familiars en aquestes Festes de Nadal i Reis: “Mercadegem sense pudor amb una màgia comprada a cop de talonari i omplim el menjador amb paquets grossos i petits curulls de llaços de colors que amenacen de col·lapsar uns infants, uns nens -hiperregalats-, a qui ningú no ha ensenyat que hi ha límits i que la felicitat no s'embolica amb paper de grans magatzems. Aquesta desmesura de regals i la incapacitat d'assumir-ne les conseqüències pot menar-los a ser persones que no tolerin la frustració, a ser adults possessius i superficials. Tot un quadre. Els experts recomanen a pares i mares fer un exercici de responsabilitat i reduir a quatre els regals que rebrà l'infant: un objecte que li faci molta il·lusió; una cosa útil com sabates o roba; una cosa educativa com ara una llibre i una experiència que pugui compartir amb la família”. I la mateixa periodista feia una precisió important: “Sembla una proposta assenyada, però els experts no han tingut en compte un aspecte clau: la competència ferotge entre avis, oncles, cosins i padrins per veure quin és el regal més gran i car que fan a l'infant. I llavors la costosa educació en valors per part dels pares i mares volarà pels aires un any més”. 


Allò que fem parla tan fort que no deixa que els nostres infants escoltin el que els diem. Com n'és de difícil ser coherent, especialment quan no depèn solament de nosaltres l'educació dels nostres fills o nets. Si mirem al nostre voltant: quina semblança ha tingut a casa nostra aquella encertada aportació periodística en les festes familiars d'enguany?

Fa poques setmanes feia una de les formacions d'educació afectiva i sexual que la vida em permet de fer, ara, a les escoles, com a prevenció primària del maltractament i l'abús sexual infantil. A aquella ZER (zona escolar rural) hi havia solament dues classes i a la xerrada assistien tots els alumnes: infants des de p3 fins a adolescents de 12 anys, de 6è de l'Educació Primària. Vaig demanar-los que em diguessin quines coses els feien sentir que sí, què els generaven alegria. Van sortir des de la pilota de futbol al joc de la Play, bo i passant per un mòbil. Un infant de 5 anys em va dir “els regals més importants no es poden embolicar”! Em va sobtar, venint de qui venia, la resposta. I vaig felicitar a la mestra dels petits. I també als pares, quan a la tarda, vaig fer la formació a les famílies. No sé si els pares havien llegit l'article de la Teresa Márquez uns mesos abans i havien aplicat els consells allà esmentats. Fos com fos vaig pensar que aquell vailet enfilava un bon i bell camí que caldria preservar, entre tots, família i societat, en la de vegades feixuga criança. Perquè sabem, com diu la dita africana, que “per criar un infant cal la participació de tota la tribu”. 


Hi insistia la pedagoga Anna Ramis, el la seva aportació a la Jornada de la SCP sobre Salut digital en Pediatria (enllaç): “Per a les mares la tribu és molt important. Hem de saber recolzar els pares i mares en aquesta tasca. Suportar el malestar del fill és difícil i del tot educatiu: hem de saber mantenir-nos en la nostra opció (coherent) tot i la rebequeria de l'infant”.

I aquest tema dels valor dels regals em porta a una breu narració sobre l’acceptació dels regals. És un breu conte sufí: El vell mestre.

Hi havia una vegada a l'antic Al-Andalus, un vell mestre en l'art de la guerra, ja retirat, que es dedicava a ensenyar l'art de la meditació als seus joves alumnes. Malgrat la seva avançada edat, corria la llegenda que encara era capaç de derrotar qualsevol adversari.
Un dia va aparèixer per allí un guerrer amb fama de ser el millor en el seu gènere. Era conegut per la seva total falta d'escrúpols i per ser un especialista en la tècnica de la provocació. Aquest guerrer esperava que el seu adversari fes el primer moviment i després amb una
intel·ligència privilegiada per captar els errors del contrari atacava amb una velocitat fulminant. Mai havia perdut un combat.
Sabent de la fama del vell mestre, hi anà per derrotar-lo i així augmentar la seva fama d'
invencible. El vell va acceptar el repte i es van veure a la plaça pública amb tots els alumnes i gent del lloc. El jove va començar a insultar el vell mestre. El va escopir, tirà pedres en la seva direcció, el va ofendre amb tot tipus de menyspreus a ell, els seus familiars i avantpassats. Durant diverses hores va fer de tot per provocar-lo, però el vell mestre va romandre impassible. Al final de la tarda, exhaust i humiliat, el jove guerrer es va retirar.
Els deixebles van córrer cap al seu mestre i li van preguntar com havia suportat tanta indignitat de manera covarda sense treure la seva espasa, assumint el risc de ser vençut.
-Si algú et fa un regal i tu no l'acceptes: a qui pertany aquest regal? -va preguntar el vell mestre.
-A qui va intentar lliurar-lo - va respondre un deixeble.
-Doncs el mateix val per la ràbia, la ira, els insults i l'enveja -va dir el mestre-. Quan no són acceptats continuen pertanyent a qui els duia.

Al protocol d'actuació davant de maltractaments en la infància i adolescència  en l'àmbit de la salut, en l'apartat de l'Atenció a la salut sexual i reproductiva ASSIR (enllaç), llegim: “L'atenció per professionals referents i la continuïtat assistencial durant tot el llarg procés de criança són factors facilitadors per a la detecció i l'establiment d'una relació d'ajuda”. 


Avui, dia de la cavalcada de Reis, de ben segur que moltes famílies demanarien tenir aquests pediatres referents com a preuat regal de d'un dels tres Reis de l'Orient (o dels tres). Especialment ara que sonen trompetes de concentració dels pediatres en els llocs més habitats, amb la pèrdua de la discriminació positiva que durant molts anys es va aconseguir. Però aquesta és una reflexió que avui no toca.

Anem a dormir que és nit de Reis i demà ens agradarà rebre algun regal que no es pugui embolicar! 




Francesc Domingo Salvany

Balaguer, Nit dels Reis de l'Orient de 2024


Bibliografia

1 Teresa Márquez.  Regals, regals i més regals. El Punt AVUI. A la tres, 12 de gener de 2023; p3.

2 Anna Ramis. Educació digital de zero a sis anys. Jornada Salut digital en Pediatria. Societat Catalana de Pediatria. Barcelona, 25 de novembre 2023.

El protocol d'actuació davant de maltractaments en la infància i adolescència  en l’àmbit de la salut. Atenció a la salut sexual i reproductiva ASSIR. Barcelona 2019