L’estiu de la pèrdua de Josep Vallverdú, el record del seu testimoni a Palau i les plantes de biogàs en uns mesos eclipsats per falsos miratges.

Aquest passat mes de juliol hem perdut un referent de la literatura catalana. L’escriptor Josep Vallverdú va morir, a Balaguer, el dia 21 de juliol 2026 amb 103 anys. A la glosa que d’ell ha fet el periodista Àlvar Llobet a Territoris (1) llegim: “El nom de Vallverdú transcendeix la seva obra perquè acaba esdevenint rellevant símbol d’un compromís... Pioner de la literatura infantil i juvenil en català, va demostrar que la llengua del país podia oferir als més joves aventures, emocions i personatges memorables, amb la mateixa qualitat i ambició que qualsevol altra tradició literària”. I continua: ”En una època marcada per la recuperació cultural després del franquisme, va entendre que els infants mereixien créixer llegint en la seva llengua. Amb obres com Rovelló (1969), va crear personatges que han esdevingut referents de la literatura catalana i que amagaven, rere aventures aparentment senzilles, una defensa de la natura, la llibertat i l’arrelament al territori. A més, amb la seva obra assagística va saber interpretar Catalunya des de Lleida, convertint les terres de Ponent en un espai de reflexió des d’on entendre el país sencer. Amb la mort de Josep Vallverdú desapareix una figura irrepetible, però el seu llegat perdura en una obra que supera els 300 libres i milers de lectors. Des de Lleida, i durant els darrers anys des de Balaguer, va demostrar que la literatura podia ser molt més que un exercici creatiu: una manera de preservar la memòria, explicar el país i construir una consciència col•lectiva.... Els nombrosos reconeixements que va rebre no van alterar mai el seu caràcter discret ni la seva humilitat”

Com a mostra de tot això n’hi ha prou amb escoltar les seves paraules a Palau, l’any 2019 (2), quan li fou concedida la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya: “ Jo sé d’on soc. D’una sòlida pàtria, generosa en constant dessagnament, testimoni de segles, sempre jove, digna de ser viscuda i estimada. De sempre, el meu entorn me la lloava, i jo vaig comprometre’m a servir-la en tota conjuntura i averany. He viscut anys i anys sobre el grumoll d’aqueta meua terra que pregona la dura fibra històrica, el nervi, els estrets, les heroïcitats (no debades hem fet de pedres pans), el sofriment i exili dels seus fills, el sacrifici mut de tantes mares, el tossut repetit renaixement que és fonament de la nostra esperança, aquella flor minúscula i tenaç a la qual s’aferrava, en anys ombrívols, la digníssima veu de Màrius Torres”. O també llegir el missatge en honorable llosa de pedra que va escriure per a la ciutat de Balaguer, lloc dels seus darrers anys de vida. 

creixem.cat

Aquest merescut record de l’escriptor compromès, ha quedat del tot contrastat amb a realitat que hem viscut aquestes darreres setmanes. Mentre el president Illa inaugurava el compte enrere de l’eclipsi solar a Tarragona el vespre abans (3), el dia 11 d’agost, en un acte que feia mesos que es preparava, algú va pensar que caldria reforçar el nombre de trens com a alternativa al vehicle privat per desplacar-s’hi?. Txell Partal, al Diari de la nit de Vilaweb (4), ho comenta en aquests termes: “El problema és que, amb el caos que hi va haver a Rodalia la nit de l’eclipsi, tot plegat encara ho fa més greu. Un any de preparació, una comissió interdepartamental, prop d’un centenar de reunions i, finalment, una vegada més, un sistema ferroviari desbordat. Centenars de persones provant de tornar a casa després de veure l’eclipsi i una xarxa que no va ser capaç d’absorbir la demanda. Catalunya va ser al centre de les mirades. Però no per l’eclipsi, sinó pel caos ferroviari, per la mala gestió”. I conclou: “Ja n’hi ha prou de tenir un govern més preocupat per fer-se la foto que no per la gestió del dia a dia”

3cat.cat 

Mentrestant però, hi ha qui no dorm a la palla i va fent camí amb la diana posada en l’objectiu de construir plantes de biogàs a moltes de les comarques catalanes, les nostres incloses. A l’edició d’aquest mes d’agost 2026 de la revista comarcal Groc, i davant de l’actiu moviment Pobles Vius contraris a la implantació de noves plantes de Biogàs, l’empresa Cobirgy (5) omple mitja pàgina per fer pedagogia, la seva pedagogia, per cantar les excel•lències del seu model. En aquest cas, per la planta de biogàs que es vol construir entre Balaguer i Bellcaire d’Urgell al terme de La Sentiu de Sió. I he tornat a pensar en la pregunta que acostumo a fer a les famílies en les formacions d’educació afectiva i de salut ambiental pediàtrica. “Què ens importa més: el món que deixem als nostres fills o els fills que deixem en aquest món?”.

En un interessant article del 4 d’agost 2026 al diari El Punt AVUI sobre les plantes de biogàs (6), el biòleg i micòleg Miquel Fortuny, fa de contrapunt al missatge de l’empresa. I va més enllà de la resposta fàcil a problemes concrets i ens eixampla la mirada per veure més clar el context global. “L’economia circular s’ha convertit en el gran bàlsam polític i corporatiu de la nostra època. La producció de biogàs a partir dels residus de la ramaderia intensiva i de la indústria càrnia es presenta com el súmmum de la sostenibilitat: un cercle perfecte on la brossa esdevé energia neta i el problema ambiental es volatilitza. Tanmateix, quan la propaganda xoca amb les lleis fonamentals de la física, la ficció s’esfondra i deixa al descobert un pegat tecnològic dissenyat per no haver de decréixer. Qualsevol  transformació  material està governada per la termodinàmica....”. I cita, per una a banda, l’enunciat de Kelvin Plank de segon principi de la termodinàmica: “Mai podràs convertir tot el calor en treball, ja que l’univers cobra un peatge de degradació irreversible en cada moviment. Quan cremem metà en un motor per fer electricitat, més del 60% de l’energia es dissipa a l’atmosfera en forma de calor residual. Aquesta energia perduda és irrecuperable de forma endògena. El cicle perfecte no existeix”. I per altra banda, cita el físic barceloní Jorge Wagensberg, que “explicava que a l’univers  no hi ha res circular perquè, senzillament, el temps té una fletxa irreversible i res no passa mai pel mateix punt. Els cicles de la natura no són cercles, són espirals....Confondre una obertura termodinàmica amb un cercle industrial tancat és una miopia científica greu” 

“Llavors el biogàs es ven com una solució que, paradoxalment, desactiva la pressió social i regulatòria sobre l’impacte de la ramaderia intensiva. És la paradoxa de Jevons: en lloc de reduir el problema, la millora de l’eficiència serveix d’excusa per continuar augmentant la producció industrial....” . I afegeix, que “el biogàs de final de línia no fabrica aigua nova per als nostres aqüífers sobreexplotats, no fa desaparèixer el nitrogen que satura els camps i no compensa la destrucció de la biosfera”. I alerta sobre “la utilització de diners públics (com els Fons Next Generation) destinats a la transició ecològica, que no haurien de servir ... per socialitzar les pèrdues energètiques i ambientals mentre es privatitzen els beneficis del creixement”. I acaba dient: “El biogàs no és un passaport per al creixement infinit. Sense un decreixement real, planificat i urgent del sector porcí i carni, el biogàs continuarà essent un miratge ideal per no parlar dels límits planetaris ni del decreixement. Davant  l’obstinació de voler créixer en un planeta finit, la física i, per descomptat, l’ecologia sempre tindran l’última paraula”.

No estem aquí per acceptar les coses que (ens diuen) que no podem canviar, estem aquí per canviar les coses que no podem acceptar. 

Francesc Domingo i Salvany

Balaguer, 16 d’agost de 2026

Referències:

(1) Àlvar Llobet. Josep Vallverdú, l’home que va escriure un país des de Ponent. Territoris, 79:p6. agost 2026. 

(2) Josep Vallverdú i Aixalà. Discurs al Palau de la Generalitat en la concessió de la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya. Desembre 2019.

(3) Nota de premsa: President Illa: "L'eclipsi és un regal de la natura".

(4) Txell Partal. Illa i el polsador màgic. 

(5) Cobirgy Planta de Biogàs. Anunci empresarial. Groc La Revista, 913, primera i segona quinzena d’agost 2026, p13 

(6) Miquel Fortuny Navarro. Tribuna oberta. El miratge del biogàs i la lliçó de la física. El Punt AVUI, 4 d’agost de 2026, p18