El 5 de febrer de 2026, una data remarcable.
El passat dijous, 5 de febrer de 2026, va ser una data que, per motius diversos, val la pena que remarquem. A la sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears es feu l’acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). Moltes felicitats, companyes i companys!
L’inici de la SCP va ser una carta tramesa als pocs pediatres de l'època com a fruit d'una iniciativa d'August Brossa, Salvador Goday, Joan Casasayas i Manuel Salvat, en els següents termes (1*): "Barcelona, 5 de febrer de 1926. Benvolgut company, creient interpretar un sentiment de companyonia i un desig que batega en l'ambient de reunir i coordinar les aspiracions d'una especialitat, tenim el gust de proposar-vos la fundació de la Societat Catalana de Pediatria ...". En resposta a l’anterior, el Dr Emili Roviralta va respondre: "...Em plau doncs fer-li constar que em veuria molt honrat de poder col.laborar amb vostès, modestament i amb el sol fi d'aprendre, agraint-li des d'ara l'amabilitat i indulgència amb què sabrà rebre aquestes ratlles...".
En el decurs d’aquest centenni hi ha cartes del tot indispensables de llegir, venint de qui venien. El Dr Pere Calafell, a l’assemblea de socis de l’any 1960 afirmava: "...Hem d'esforçar-nos a aconseguir per a la Societat Catalana de Pediatria el prestigi que per l'esperit de treball i la vàlua dels seus socis es mereix. Amb comprensió dels interessos de cada un de nosaltres en allò que tenen de socialment útils i sense fer cas dels escèptics i dels irònics, hem d'avançar i procurar que la Societat sigui per a tots un lloc de convivència i d'amable estímul. Sense presses, però sense defallença, com si la vida fos eterna, que sí ho és per aquells que miren cap al cel i treballen amb entusiasme.".
I l’any 1985, el parlament d'Oriol Casassas a la Sessió en Memòria de Pere Calafell, resava així: "...Han passat prop de seixanta anys de la creació de la Societat; les circumstàncies han canviat, la pediatria - i tota la ciència i tot el món - ha sofert unes transformacions que l'any 26 eren impensables. Però la Societat de pediatria ha mantingut fidelitat als seus orígens ...He referit, de la Societat, els seus permanents caràcters d'escola, de pont de diàleg, d'institució ciutadana i d'element integrador d'un poble ... ".
Avui mateix, la SCP es defineix com (2*) “una comunitat científica viva, fruit de l'esforç col·lectiu, que té com a objectiu primordial fomentar activitats de gestió del coneixement, posant l'accent en la docència, la investigació i la formació continuada dels pediatres. Alhora, té cura de la formació i el reciclatge professional, i vetlla per la millora de les condicions de salut integral i social de la infantesa i l'adolescència.”
I en el decurs d’aquest any de celebració és del tot engrescadora la proposta de la Reunió Anual de la Societat al recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona els dies 8 i 9 de maig de 2026, a més de la munió de reunions dels diferents Grups de Treball, la revista Pediatria Catalana, el CIAP i el Curs de formació continuada.
Aqueix mateix dijous, 5 de febrer de 2026, esdevingué també una data remarcable per una altra i diferent raó. Com alerta l’Associació americana de Metges per la Responsabilitat Social (PSR), membre l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), el dia 5 de febrer de 2026 és el dia en què expira l’acord New START entre els USA i Rússia, signat el 2010 a Praga pels llavors presidents Barack Obama i Dmitri Medvedev. La carta rebuda diu així:
“Benvolgut/da,
Avui ha expirat el New START, l'últim acord de control d'armes que quedava entre els EUA i Rússia. Aquests dos països, que posseeixen el 80% de les armes nuclears del món, no han estat lliures de restriccions des del 1972. Aquesta manca d'acord entre els dos estats configura una nova era de possible cursa d'armaments, amb els EUA i Rússia desenvolupant plans per augmentar els arsenals nuclears. Amb el Rellotge del Judici Final a 85 segons per a mitjanit i la disminució de les normes de negociació pacífica i de bona fe entre les potències nuclears, estem alarmats per l'expiració d'aquest acord de llarga durada. En temps de crisi i escalada, és clar que l'únic camí acceptable que assegura el nostre futur és cap al desarmament i l'abolició.
El PSR sap què hi ha en joc si no s'arriba a un acord entre els EUA i Rússia: una cursa d'armament costosa que posa en perill la salut dels contribuents, un augment del risc de conflicte o guerra i possibles proves nuclears explosives que perjudiquen innombrables persones i entorns són només algunes de les possibles conseqüències de la caducitat d'aquest acord. No obstant això, amb aquest risc extrem sorgeix l'oportunitat d'enfortir els compromisos amb el control d'armes, la cooperació per al desarmament i l'abolició nuclear. Els EUA i Rússia tenen l'oportunitat de tornar a seure a la taula i forjar un nou camí cap endavant que asseguri la nostra humanitat i futur globals. Hem d'unir-nos per demanar a aquests governs que arribin a un acord que posi urgència en el desarmament i l'abolició de les armes nuclears. Uniu-vos al PSR per prendre mesures, parleu amb els vostres representants i demaneu a Trump que s'assegui a la taula de negociació nuclear per reduir l'amenaça de les armes nuclears a través de l'única manera possible: l'abolició”.
En la mateixa direcció, i el mateix dia 5 de febrer, The Guardian, es fa ressó de l’advertiment del cap de la ONU, António Guterres, en el sentit que “el final de l’acord entre els USA i Rússia arriba en el pitjor moment possible” (4*). El tractat, signat el 2010 a Praga pels llavors presidents Barack Obama i Dmitri Medvedev, limitava l'arsenal nuclear de cada part a 1.550 caps nuclears estratègics desplegats, una reducció de gairebé el 30% respecte al límit anterior establert el 2002. Medvédev va dir que l'expiració del tractat hauria d'"alarmar tothom". Obama va escriure a les xarxes socials que l'expiració del tractat "podria desencadenar una altra cursa armamentística que faria que el món fos menys segur". El tractat nuclear, doncs, entre les dues potències, l'acord New Start, va finalitzar el passat 5 de febrer, alliberant formalment tant Moscou com Washington d'una sèrie de restriccions sobre els seus arsenals nuclears i provocant temors d'una cursa armamentística mundial. «Per primera vegada en més de mig segle, ens enfrontem a un món sense límits vinculants sobre els arsenals nuclears estratègics dels dos estats que posseeixen la immensa majoria de l'arsenal mundial d'armes nuclears», va dir Guterres en un comunicat dimecres.
Si, com llegim a la definició d’abans de la SCP, els i les pediatres vetllem per la millora de les condicions de salut integral i social de la infantesa i l'adolescència, no podem mirar cap a una altra banda i/o callar davant les greus amenaces d’un món en guerra. Segurament no cal que ens associem a la PSR americana, per bé que això no treu que ens interessem sobre quin món volem deixar als nostres fills i a les següents generacions, a més d’interessar-nos en quins fills deixem en aquest món.
I aquest centenari de la Societat Catalana de Pediatria pot ser un moment adient per a que la nostra SCP, i especialment els grups de Treball de Salut medioambiental pediàtrica i el de Pediatria social, manifestin de forma explícita la necessitat de “reduir l'amenaça de les armes nuclears a través de l'única manera possible: l'abolició”. A més, com apuntàvem en un article anterior (3*), la professió mèdica no pot romandre quieta davant la creixent desviació de recursos escassos cap a l'exèrcit en comparació amb els escassos esforços dedicats a combatre la pobresa, la malnutrició i les malalties mundials.
En un article d’avui mateix, Catalina Uribe apunta que “els metges hem cedit els micròfons” (5*). Arran d'un projecte de recerca que va implicar revisar columnes d'opinió publicades a diversos mitjans colombians entre l'octubre del 2007 i el març del 2024, li va cridar l'atenció la marcada desigualtat entre les professions que participen del discurs públic. Ens parla “d’una dada cridanera i, en cert sentit, estranya: encara que els temes mèdics ocupen un lloc central en el debat públic, són pocs els metges que intervenen directament a la conversa...Em sembla interessant, sobretot, que coincideixi amb una altra transformació del discurs públic: el desplaçament de l'autoritat mèdica. Cada vegada és més comú que els pacients arribin (assistits per la IA) als consultoris amb els seus diagnòstics armats i decisions sobre tractaments ja preses.... A més a més, tenim les fake news. Durant la pandèmia, tractaments sense evidència es van tornar banderes discursives... Quan la veu mèdica experta apareix poc a l'esfera pública, altres veus omplen el buit. La consulta es transforma aleshores en un espai de negociació discursiva més que de deliberació informada. L’autoritat no s’assumeix, es disputa... Cal abandonar la idea que la ciència es pot mantenir al marge de la política, que la legitimitat d'alguns discursos científics és precisament no ficar-se en debats de mitjans. Les polítiques públiques de salut no sorgeixen espontàniament: necessiten sedimentació discursiva, presència constant, discussió pública sostinguda. Quan aquesta conversa no es dona, les decisions apareixen abruptes, com a imposicions tècniques incomprensibles. La pandèmia i la reforma a la salut en van ser exemple. La qüestió, doncs, no és convertir metges en influencers ni exigir espectacle mediàtic. És reconèixer que produir coneixement també implica disputar l'espai on aquest coneixement esdevé comprensible i legítim”.
A un article anterior (3*) ja apuntàvem que, potser, el principal assoliment de l'IPPNW (l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear) ha estat el diàleg ampli i fluid entre els metges dels dos blocs de poder enfrontats. Fem cas de les paraules d'Einstein: "La pau no es pot mantenir per la força. Només es pot aconseguir mitjançant la comprensió". En un món ple de confrontació i conflictes, l'IPPNW s'ha convertit en un model de cooperació entre metges d'Orient i Occident, del Nord i del Sud. Les fantasies paranoiques d'un adversari deshumanitzat no poden resistir la recerca comuna de curació i prevenció de malalties. …Combatre l'amenaça nuclear ha estat la nostra preocupació exclusiva, ja que estem dedicats a la idea que per assegurar les condicions de vida, hem de prevenir les condicions de la mort. En última instància, creiem que la gent ha d'acceptar el fet que la lluita no és entre diferents destins nacionals, entre ideologies oposades, sinó entre la catàstrofe i la supervivència. Totes les nacions comparteixen un destí vinculat: les armes nuclears són el seu enemic comú.”
Estem en un any de celebració, certament. I segurament els pediatres que, ara fa cent anys, varen decidir compartir enlloc de competir poc s’imaginaven on arribaria la Societat Catalana de Pediatria. A ells, i a tots els nostres predecessors i mestres de la professió més noble del món, ens cal, avui, agrair-los el seu esforç i generositat.
I ara, potser ens toca a nosaltres, l’actual generació de pediatres, alçar la veu en benefici de les actuals i de les futures generacions d’infants, famílies i pediatres per enfilar amb una mirada més clara el segon centenari de la nostra Societat Catalana de Pediatra.
A totes i a tots, per molts anys!!
Francesc Domingo i Salvany
Balaguer, 7 de febrer de 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada