“Jo sóc perquè nosaltres som” companyes i companys de la Pediatria de Ponent. Un guardó compartit.

Agraïment en rebre el guardó Jordi Gol i Gurina 2026. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Barcelona, 12 de maig de 2026

Autoritats, Dr Sala i membres de la Junta de l’ACMCB, Dr Pallisó, companyes i companys, amigues i amics  que ens heu volgut  acompanyar, bon vespre a totes i a tots. Els parla un targarí fora vila i un balaguerí d’adopció. Un ponentí, vaja!

Quan la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria m’avançà la concessió del Premi Jordi Gol i Gurina, ex aequo amb un altre gran professional de Ponent, el Dr Francesc Pallisó, vaig sentir un profund agraïment, i també una enorme satisfacció per a les nostres estimades terres lleidatanes. I en rellegir els noms dels qui l’han rebut abans la sensació fou de vertigen. La majoria d’ells foren i continuen essent per a mi uns mítics referents i exemples de compromís amb la salut (aquella forma de viure que el Doctor Jordi Gol i Gurina volia lliure, joiosa, solidària i autònoma), de compromís amb la Pediatria i de compromís amb tots els països de parla catalana. L’exemple  dels mestres no es veu, i això no treu que deixi una profunda petjada en els que seguim el camí. A més, com diu la dita xinesa, una generació planta l’arbre, i  la generació següent en gaudeix l’ombra. Certament, hem crescut a l’ombra d’autèntics gegants!

Premiar una trajectòria vol dir distingir un recorregut en el temps. I soc conscient que no és el trajecte ni la meta allò que donen sentit al fer camí. És la companyia de totes les persones amb les que hem viatjat. Primer, la de la meva família i, després, la dels meus mestres en Pediatria, en un Mar on vaig aprendre el valor de la història clínica, les malalties infeccioses i  la necessitat d’atendre els condicionants socials de la salut pediàtrica. Després, l’ampliació d’estudis a França per estudiar la Protecció Maternal i Infantil durant 8 mesos abans d’aterrar a Balaguer.

El tema pediàtric que més m’ha interessat des dels anys de formació a Barcelona és el dels maltractaments i la violència sexual infantil. Ja el 1981, des de l'hospital de Nostra Senyora del Mar, quan era R2, vam copublicar el número 23 de la col·lecció de Monografies Mèdiques d’aquesta Acadèmia, amb el títol “La síndrome del nen apallissat”. 

I, a les terres lleidatanes, ha estat un regal trobar companyes i companys amb els que anar fent gran la família dels pediatres de Ponent, amb la saviesa de saber compartir. Compartir i no  competir, amb el convenciment de que, per anar lluny, hem d’anar-hi plegats, lluny de malentesos i malestars. 

Si estem fets de reculls de petitesa

i ens toca viure en la més gran fragilitat,

d’on surt, llavors, amb aires de grandesa,

el rei al cos, inflat de vanitat?

Si a cada jorn hi ha instants per la tendresa,

si arreu on vaig, si vull, hi trobo humanitat,

d’on ve, Senyor, la meva rigidesa,

el cor eixut, esquerp, massa tibat?

On he reclòs la meva humilitat?

D’on beu, a glops, aquesta vanitat?

La generosa  tasca feta per totes i tots, aplegats en el col·lectiu dels pediatres de Ponent, és la que mereix també aquest premi. Jo sóc perquè nosaltres som companyes i companys ponentins. El guardó és també vostre!.

Delerós de consol i carícies,

de somriures donats de debó,

he comprès que la font de delícies 

sou els qui tentinegeu com jo!

I vull fer un especial agraïment ara i aquí a les persones que ens han proposat per al guardó, i a la Junta de l’Acadèmia que ens l’ha concedit. I em sento ben proper als doctors Xavier Demestre i Antoni Martínez Roig que varen rebre aquest mateix guardó l’any 2015 i 2019, i que segueixen essent perennes i admirats companys de ruta pediàtrica. 

I voldria acabar fent un cant al doll d’aigua que, de nord a sud,  acarona i rega les Terres de Ponent, el riu Segre 

A Balaguer hi canta un riu

que, lleial, mai no descansa.

És feliç, corre i somriu,

tant en dies d’aigua mansa 

com de riuat excessiu

El seu remoreig ben viu,

que cada gota ens atansa,

en constant, fidel mudança,

de fa segles que perviu.

Oir-lo em dóna esperança

quan la seva ànima em diu, 

cada vespre, hivern i estiu:

“Fes ta feina sens recança,

porta als llavis la lloança,

malgrat el so destructiu

dels vents de malastrugança.

Fes la tasca amb fe i honrança

i fes gran la benaurança

d’eixa terra, sortós niu,

on has gaudit ta criança

Gràcies, doncs, corrent festiu,

reforç de ma confiança.

Ets, com el sol, nutritiu;

per a mi, font de bonança!”

Moltes, moltes gràcies, Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears! I moltes felicitats, Dr Pallisó i totes i tots els guardonats!

Francesc Domingo i Salvany. 

Balaguer, 13 de maig de 2026.