El Nou Estatut Marc. Per què ens hauria de preocupar?

Sembla evident que, actualment, el nostre sistema de salut està en una situació crítica. Sobrecarregat, amb recursos insuficients i una gestió que no respon a les necessitats reals dels professionals i dels pacients, el que s'havia considerat com "un dels millors serveis de salut del món" ara mateix sembla agonitzar. Segons l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2023, Espanya presenta una inversió sanitària inferior a la d’altres països europeus. Aquesta situació es reflecteix en estudis de l'OMS, que mostren que la despesa sanitària per càpita a Espanya (4.368 US$ PPP) se situa per sota de la mitjana de la UE27 (4.733 US$ PPP) i per sota de països com França (6.330 US$ PPP), Alemanya (7.607 US$ PPP) i el Regne Unit (6.160 US$ PPP). Aquesta limitació pressupostària pot contribuir a una sobrecàrrega dels professionals i a la degradació de la qualitat assistencial. 

Despesa sanitària actual en dòlars internacionals ajustats per paritat de poder adquisitiu (PPP) per habitant a la Regió Europea de l'OMS, any 2021.

El malestar entre els facultatius de l’atenció primària a Catalunya segueix sent una preocupació estructural. Segons Metges de Catalunya (2025), la sobrecàrrega assistencial i la manca de recursos dificulten garantir un temps adequat per pacient, afectant tant la qualitat assistencial com la salut dels professionals. Recentment, el sindicat va alertar al Síndic de Greuges que el nou pla d’atenció sanitària a les residències agreujarà aquesta situació si no proporciona els recursos necessaris. Paral·lelament, la manca de metges continua sent un problema greu a Espanya. L'Informe de necessitat de metges especialistes a Espanya 2023-2035 del Ministeri de Sanitat (2023) estima un dèficit de fins a 5.874 professionals en els pròxims anys, especialment en medicina familiar i comunitària, fet que incrementarà encara més la pressió sobre els serveis d’atenció sanitària.

En aquest context, el Ministeri planteja la reforma de l’Estatut Marc, una normativa vigent des de l'any 2003 que regula els drets i deures laborals del personal sanitari públic (BOE, 2003). Aquest nou avantprojecte, presentat recentment pel Ministeri de Sanitat (2025a), pretén actualitzar la normativa vigent introduint canvis que afecten significativament les condicions de treball de metges i metgesses. Anem a analitzar les propostes més significatives: 

1. Una reforma del règim de guàrdies i jornada laboral mèdica: una mesura insuficient i discriminatòria.
Actualment, els metges poden realitzar guàrdies de fins a 24 hores, fet que, tot i ser exigent, permet una cobertura continuada i estable dels serveis d'urgències i hospitalització. El nou Estatut Marc proposa reduir aquestes guàrdies a 17 hores, amb l'objectiu teòric de millorar el descans dels professionals. No obstant això, sense un augment paral·lel de la plantilla, aquesta mesura no disminuirà la càrrega de treball, sinó que la redistribuirà, concentrant més activitat en menys hores i incrementant la pressió durant la jornada ordinària (Metges de Catalunya, 2024).
D’altra banda, aquesta reforma també introdueix una discriminació clara respecte a altres col·lectius sanitaris; mentre que la jornada estàndard per a molts professionals de la salut a Catalunya es manté en 37,5 hores setmanals, amb processos de reducció a 35 hores en algunes comunitats autònomes, el nou Estatut Marc estableix que els metges poden treballar fins a 48 hores setmanals, incloent-hi guàrdies. Això implica que els metges són l'únic col·lectiu sanitari obligat a treballar significativament més hores, tot i assumir la responsabilitat directa en la presa de decisions clíniques crítiques. A més, aquesta major càrrega laboral no es veu compensada amb una millora proporcional de les condicions retributives ni amb altres mesures compensatòries adequades (Metges de Catalunya, CESM i altres sindicats mèdics, 2025).
Cal assenyalar que algunes de les principals reivindicacions dels metges, com la voluntarietat de les guàrdies, el reconeixement d’aquestes hores com a temps cotitzat per a la jubilació o una retribució equiparable a la jornada ordinària, no han estat incloses en el nou esborrany de l'Estatut Marc (CESM, 2025). Pel que fa a les guàrdies localitzables, el text preveu que el temps efectiu de treball durant aquestes sigui considerat jornada laboral. A més, la nova regulació manté el límit màxim de 48 hores setmanals, incloent-hi la jornada ordinària i les guàrdies, seguint la normativa europea (Ministeri de Sanitat, 2025b). No obstant això, no contempla una reducció de la càrrega laboral ni una flexibilització significativa de les condicions de treball, fet que continua dificultant la conciliació i agreuja el problema d'atractiu de la professió mèdica dins del sistema sanitari públic.

2. L'exclusivitat pública-privada per als càrrecs intermedis: una amenaça per al talent mèdic del sector públic. 

Preocupa especialment la imposició d’exclusivitat pública-privada per als càrrecs intermedis, perquè obligarà els professionals mèdics amb responsabilitats intermèdies a triar obligatòriament entre treballar exclusivament a la sanitat pública o renunciar-hi per dedicar-se a la privada. Aquesta mesura no només limitarà les opcions professionals sinó que, en realitat, provocarà una inevitable pèrdua de talent cap al sector privat, debilitant encara més el sistema públic (Metges de Catalunya, CESM i altres sindicats mèdics, 2025). 

3. Restriccions als nous especialistes via MIR i les seves conseqüències.

Un altre aspecte preocupant és l'obligació que s'imposa als nous especialistes que acaben la seva formació MIR (Metge Intern Resident) de romandre durant cinc anys de manera obligatòria dins del Sistema Nacional de Salut. Segons la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM, 2025), aquesta mesura no només restringeix la llibertat professional dels joves metges, sinó que també els col·loca en una situació de desavantatge respecte a altres professionals sanitaris que no estan subjectes a aquesta imposició. Això pot desincentivar molts especialistes qualificats, que podrien optar per altres opcions més atractives fora del sistema públic, agreujant encara més la manca de metges en algunes especialitats i territoris.

4. Manca de reconeixement salarial i classificació inadequada dels metges.

Un altre punt rellevant és la manca de reconeixement salarial real per als metges, ja que la reforma no incorpora millores substancials ni aborda complements essencials com la carrera professional, un sistema que reconeix econòmicament i professionalment l'experiència i la formació continuada dels metges.

A més, continua sense acceptar la petició de classificar els metges al grup A1+, que permetria reflectir de manera adequada el nivell màxim de responsabilitat clínica, acadèmica i jurídica que assumeixen els facultatius en l'exercici de la medicina (CESM, 2025). En canvi, el Ministeri proposa una classificació basada en el sistema MECES (Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Educació Superior), que categoritza els professionals exclusivament segons el seu nivell acadèmic sense tenir en compte les responsabilitats específiques, legals i clíniques pròpies dels metges. Aquesta proposta ha estat criticada perquè equipara inadequadament el perfil mèdic amb altres col·lectius sanitaris que no assumeixen la mateixa responsabilitat assistencial ni el mateix grau d'autonomia professional. Aquesta situació evidencia un menysteniment estructural cap als metges, deixant-los constantment en una posició de desavantatge respecte a altres professionals sanitaris. 

5. Restriccions a la mobilitat dels metges entre comunitats autònomes.

Un altre aspecte preocupant de la reforma de l'Estatut Marc és l'impacte en la mobilitat dels metges entre comunitats autònomes. Tot i que aquest marc legal regula les condicions laborals dels facultatius a nivell estatal, cada comunitat té competències per desenvolupar acords i convenis propis. Aquest fet ha estat criticat per sindicats i col·legis mèdics, ja que podrien agreujar encara més el problema de la distribució desigual dels metges al territori, desincentivant la mobilitat voluntària i dificultant la cobertura de places en zones amb dèficit crònic de professionals. A més, la proposta ha estat qüestionada per possibles invasions de competències autonòmiques, generant rebuig entre algunes conselleries de Sanitat, que consideren que el Ministeri ha plantejat la reforma de manera unilateral i sense una memòria econòmica que avali la seva viabilitat (À Punt, 2025).

6. Risc d’intrusisme professional i impacte en la seguretat del pacient.

Un altre punt crític és el risc d'intrusisme professional, és a dir, que persones sense la qualificació ni la formació necessàries realitzin actes mèdics propis dels facultatius, posant en risc la seguretat dels pacients (COMB, 2024). En comptes de reforçar els mecanismes de control per evitar aquesta pràctica, la reforma podria facilitar que altres col·lectius sanitaris assumeixin funcions que requereixen una formació mèdica específica, com la sedació o determinats procediments quirúrgics menors (Metges de Catalunya, 2024). Aquesta situació augmenta el risc d'errors assistencials i desprotegeix els pacients, ja que no es garanteix que aquests actes siguin realitzats per professionals amb la preparació adequada. 

7. Manca de representació mèdica en les negociacions i la creació d’un estatut propi.

Finalment, afegir que es considera inacceptable que, en un tema tan fonamental com la regulació laboral dels metges, la seva veu sigui pràcticament ignorada en les negociacions amb el Ministeri, mentre altres col·lectius sanitaris hi tenen una presència molt més gran i influent (Sagrera, B., 2025). Aquesta situació no només desvirtua el diàleg social, sinó que també posa en perill la defensa dels interessos mèdics en decisions que afecten directament la nostra professió i la qualitat de l’atenció sanitària.

Davant d’aquest escenari, diversos sindicats mèdics han unit forces per crear l'Agrupació Professional per un Estatut Mèdic i Facultatiu (APEMYF), una plataforma que busca garantir que la singularitat de la professió mèdica sigui reconeguda i protegida (Mira, G., 2025). L’objectiu principal és aconseguir un conveni mèdic propi que reflecteixi la complexitat de la nostra tasca, la presa constant de decisions crítiques i la responsabilitat legal que s’assumeix diàriament. Aquest reconeixement és imprescindible per evitar que les condicions laborals dels metges continuïn degradant-se i per assegurar que la professió continuï sent atractiva per a les noves generacions (Diari de la Sanitat, 2025).

--Impacte específic sobre la pediatria--

Com també és sabut per tots, la situació de la pediatria, especialment en l'atenció primària és crítica i s'ha agreujat en els darrers anys per la manca de professionals. Segons l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (2025), més d'1,9 milions de nens no tenen accés a un pediatre en el seu centre de salut, fet que suposa un increment alarmant respecte als anys anteriors. A més, moltes de les places de pediatria a l'atenció primària estan ocupades per metges no especialitzats en pediatria, fet que compromet la qualitat assistencial. 

Lluny de resoldre aquesta situació, la reforma de l'Estatut Marc pot empitjorar-la encara més. La limitació de la mobilitat dels professionals i l'augment de la càrrega de treball faran que sigui encara menys atractiu exercir com a pediatre a l'atenció primària, augmentant així el dèficit existent. Això no només incrementarà la sobrecàrrega dels professionals actuals, sinó que també provocarà una disminució en la qualitat i seguretat assistencial dels infants, posant en risc la continuïtat d'una atenció pediàtrica diferenciada dins del sistema públic.

No podem seguir tolerants davant d’un sistema que ens desgasta, ens menysté i ens exigeix cada cop més sense oferir-nos el reconeixement ni les condicions adequades per exercir la nostra professió amb dignitat. Fer ciència, innovar i garantir l’excel·lència assistencial només és possible quan treballem en un entorn que ens respecta i valora la nostra tasca. El maltractament laboral als metges no és només una qüestió professional, sinó un atac directe a la qualitat del sistema sanitari públic i a la seguretat dels pacients.

És hora d’aturar aquesta discriminació encoberta, de deixar de ser l’únic col·lectiu al qual se li exigeix més sense cap compensació proporcional, mentre se’ns titlla d’elitistes i poc solidaris quan, en realitat, som els qui mantenim un sistema sanitari essencial amb un compromís inquebrantable, mentre rebem cada cop menys suport i reconeixement a canvi. La veritable solidaritat ha de ser amb els pacients i amb el futur d’un sistema sanitari públic de qualitat, i això passa per defensar una atenció primària forta i valorada, per eliminar pràctiques i programes de poc valor assistencial i per garantir unes condicions laborals justes.

No ens podem permetre mirar cap a una altra banda. És el moment de dir prou, de reclamar el que ens pertoca i d’exigir el respecte que la nostra professió i els nostres pacients mereixen. Sense metges ben tractats, no hi haurà sanitat pública de qualitat. 

Mobilitzem-nos per defensar no només la nostra professió, sinó també el dret de tota la població a una atenció sanitària segura, digna i efectiva. 

Margaret Creus Verni

Pediatra. 

Agramunt, 21 de març de 2025

Referències

Ministerio de Sanidad. Informes, Estudios e Investigación (2024). Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2023. Disponible a: https://www.sanidad.gob.es/estadEstudios/estadisticas/sisInfSanSNS/tablasEstadisticas/InfAnualSNS2023/INFORME_ANUAL_2023.pdf 

Bernal-Delgado, E., Angulo-Pueyo, E., Ridao-López, M., Urbanos-Garrido, R. M., Oliva-Moreno, J., García-Abiétar, D., & Hernández-Quevedo, C. (2024). Spain: Health System Summary, 2024. Copenhagen: European Observatory on Health Systems and Policies, WHO Regional Office for Europe. Disponible a: https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/379922/9789289014342-eng.pdf?sequence=1 

Metges de Catalunya. (2025). MC trasllada al Síndic de Greuges els problemes de sobrecàrrega en l’atenció primària i en el nou pla d’atenció sanitària a residències. Disponible a: https://metgesdecatalunya.cat/ca/actualitat/noticies/mc-trasllada-sindic-greuges-problemes-sobrecarrega-primaria-nou-pla-atencio-sanitaria-residencies 

Ministerio de Sanidad (2023). Informe de necesidad de médicos especialistas en España 2023-2035. Disponible a: https://www.sanidad.gob.es/areas/profesionesSanitarias/profesiones/necesidadEspecialistas/docs/Oferta_y_necesidad_de_medicos_especialistas_en_Espana_2023-2035.pdf 

BOE (2003). Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud. Disponible a: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-23101

Ministerio de Sanidad (2025a). Anteproyecto de modificación del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud. Disponible a:  https://www.sanidad.gob.es/normativa/audiencia/docs/Texto_y_MAIN_para_IP.pdf 

Metges de Catalunya. (2024). Àlex Mayer: "Si la revisió de les guàrdies de 24 hores és a costa de cobrar menys o de treballar més dies, tampoc té sentit". Disponible a: https://metgesdecatalunya.cat/ca/actualitat/noticies/alex-mayer-si-la-revisio-de-les-guardies-de-24-hores-es-a-costa-de-cobrar-menys-o-de-treballar-mes-dies-tampoc-te-sentit 

Metges de Catalunya, CESM, i altres sindicats mèdics. (2025). Manifest sobre l'avantprojecte de l'Estatut Marc del personal estatutari de la sanitat pública. Disponible a: https://metgesdecatalunya.cat/uploaded/File/Documentacio/manifest_estatutmarc.pdf 

Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) (23/01/2025). La profesión médica dice ‘basta’ ante el constante y progresivo atropello a sus condiciones laborales en los últimos años. Disponible a: https://www.cesm.org/2025/01/23/la-profesion-medica-dice-basta-ante-el-constante-y-progresivo-atropello-a-sus-condiciones-laborales-en-los-ultimos-anos/ 

Ministerio de Sanidad. (2025b). Preguntas y respuestas sobre el Estatuto Marco. Disponible a: https://www.sanidad.gob.es/gabinetePrensa/notaPrensa/pdf/Pregu110225114715666.pdf 

À Punt. (12/02/2025). La Conselleria de Sanitat rebutja l’Estatut Marc del Ministeri per envair competències autonòmiques i no incloure finançament. Disponible a: https://www.apuntmedia.es/noticies/politica/conselleria-sanitat-rebutja-l-estatut-marc-ministeri-envair-competencies-autonomiques-incloure-financament_1_1764739.html 

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). (13/06/2024). El COMB demana l’enduriment de les penes per intrusisme professional en l’àmbit sanitari. Disponible a: https://www.comb.cat/ca/comunicacio/noticies/el-comb-demana-lenduriment-de-les-penes-per-instrusisme-professional-en-lambit-sanitari 

Metges de Catalunya. (30/09/2024). MC, AMYTS i SME, units per defensar la seguretat i la qualitat dels processos de sedació. Disponible a: https://metgesdecatalunya.cat/ca/actualitat/noticies/mc-amyts-i-sme-units-per-defensar-la-seguretat-i-la-qualitat-dels-processos-de-sedacio 

Sagrera, B.. (20/03/2025). Creix el malestar entre els metges per l’esborrany de l’Estatut Marc de Sanitat. El Nacional. Disponible a: https://www.elnacional.cat/ca/salut/creix-malestar-metges-esborrany-estatut-marc-sanitat_1372262_102.html 

Mira, G. (05/03/2025). Els metges s'uneixen per reclamar un nou estatut laboral propi. El Món. Disponible a: https://elmon.cat/societat/salut/metges-uneixen-reclamar-estatut-laboral-propi-976197/ 

Diari de la Sanitat. (05/03/2025). Metges i metgesses de tot l'Estat fan front comú i reclamen a Sanitat un estatut propi. Disponible a: https://diarisanitat.cat/metges-i-metgesses-de-tot-lestat-fan-front-comu-i-reclamen-a-sanitat-un-estatut-propi/ 

Asociación Española de Pediatria de Atenció Primaria (AEPap). (2025). Informe sobre la falta de pediatras en la atención primaria en España. Disponible a:  https://aepap.org/mas-de-19-millones-de-ninos-y-ninas-en-espana-estan-sin-pediatra-de-atencion-primaria-y-ninguna-comunidad-autonoma-garantiza-su-derecho-a-ser-atendidos-por-estos-profesionales/