Pàgines

dilluns, 3 de gener de 2022

Sud-Àfrica, Desmond Tutu, Noam Chomsky, la pobresa dels massa rics i el nostre compromís: Pensa global i actua local!

Un interessant article d’Andreu Barnils a l’anuari de Vilaweb (1) recull el diàleg entre Ianis Varufakis (exministre d’Economia de Grècia ara fa uns anys) i el lingüista i pensador Noam Chomsky, sobre l’any que hem deixat enrere, i centrat en la Covid-19, el canvi climàtic, els EUA, la Xina, la EU i l’esquerra. L’economista l’entrevistà al canal de YouTube del seu partit paneuropeu DIEM-25. A tall de resum ràpid, “de la Covid-19" Noam Chomsky diu que la variant òmicron prové de voler vaccins solament per al primer món; ara les variants sorgeixen al tercer món i acaben arribant al primer. Sobre la cimera del clima, explica que els  rics solament entren en aquesta “guerra” si tenen risc zero de perdre-hi diners. Quant a la deriva republicana als EUA opina que el votants de Trump tenen valors similars als de l’extrema dreta alemanya. Parla també de la influència creixent de la Xina i del paper de la UE, encara massa perillosament captiva del EUA. I dedica un interessantíssim apartat final a sospesar si els estudiants han de censurar actes de l’extrema dreta dins les universitats. Chomsky creu que no i explica el perquè”.


Us aconsello que, si podeu, accediu a l’article. Val la pena aprendre dels pensadors! A més, s’accedeix a un enllaç directe a l’entrevista, que si convé podeu trobar subtitulada en català. Per si voleu fer un tast ampliem un xic cadascun del punts:

Del tema Covid i la variant òmicron apunta que sabem prou bé per què va aparèixer i per què tornarà a passar. Els països rics han monopolitzat els vaccins i han insistit a preservar els drets de les patents. I això impedeix que Sud-Àfrica, tot i tenir indústria farmacèutica suficientment preparada, pugui fabricar vaccins. Sud-Àfrica no pot vacunar la població per retenir les mutacions en curs. Així, doncs, en el Sud no vaccinat pot aparèixer una nova mutació potencialment més greu, que naturalment s’estendrà a Occident.

En aquest mateix sentit es manifesta la viròloga d’Oxford, Ester Gea-Mallorquí en l’entrevista  al programa “Via lliure” de RAC1 (2):”El 2022 no serà l’últim any de pandèmia”. I afirma també que “caldrà veure com evolucionen les variants, si en sorgeixen amb moltes més mutacions. També haurem de veure si la immunitat de grup serveix per aturar la transmissió”. I remarca la necessitat de protegir tot el món. En aquest sentit, el director general de la OMS, Tedros Adhamon, subratllava el passat 31 de desembre que només podrem posar fi a la pandèmia si ho fem units. I ara com ara hi ha una bretxa de vacunació entre països rics  i pobres que propicia les mutacions.

Pel que fa a l‘escalfament global remarca el fracàs de la Conferència  pel clima COP26.  La comunitat inversora solament està disposada a posar diners sempre que (i això està en lletra petita al “no acord” de la conferència) el FMI - Fons Monetari Internacional- li garanteixi que no hi ha risc. “Es a dir, estem contents d’ajudar, sempre que hi guanyem diners i no hi hagi cap risc”.

Parla de la deriva del EUA, i apunta l’estudi de les actituds dels votants republicans que mostra que se situen al costat dels partits neofeixistes de dreta, com ara Alternativa per Alemanya (AfD). Si l’AfD guanyés les eleccions a Alemanya em preocuparia, afirma. Caldria, ja ara, una protesta popular multitudinària amb el suport de la UE. Però una lliçó del 2021 és que Europa no vol assumir el paper que podria tenir al món, o és que no se’n veu capaç. L’exemple d’Alemanya, que es posà al davant de la protecció de les grans farmacèutiques, per quedar-se les patents del procés, és del tot il·lustratiu. I també el fet de no tenir un paper independent dels EUA en temes com ara les negociacions amb l’Iran. Mentre Europa continuï amb aquest paper de subordinació al poder extern, al poder dels EUA, el panorama sembla força fosc.

Pel que fa a l’anomenada amenaça xinesa afirma que és real. La Xina és aquí i no es deixarà intimidar per EUA, com fa Europa. I continua expandint les seves polítiques de poder tou expandint la seva influència per l’Àsia central, òbviament amb  la intenció d’arribar a l’Europa de l’Est, l’Europa Central i l’Àfrica. I estableix escoles de formació professional, on els alumnes estudiaran tecnologia xinesa. Per als EUA això és intolerable i pot conduir a accions provocadores que poden ser germen d’una nova guerra. El futur escriurà quina serà l’evolució.

Sobre la censura d’actes a les universitats afirma que és una preocupació. Les universitats no haurien de protegir els estudiants de les opinions que no volen sentir. Si no hi estan d’acord allò que caldria és deixar-los explicar, entendre les seves raons i organitzar una contratrobada, d’oposició als seus punts de vista. Fer-ho servir com una oportunitat educativa i no com una amenaça. “Que l’esquerra s’apropiï els dispositius tàctics dels poderosos és erroni per principi i suïcida. Això es girarà contra seu. I serà un regal meravellós per a l’extrema dreta”.

Davant d’aquests fets la pregunta a fer-se és: “en què puc influir?”. Aquesta és la moral elemental. Pot ser que no pugui actuar de manera global, però sempre podré actuar a nivell local. Mirada global i actuació local. Ara mateix, el compartir amb tot@s vosaltres aquestes ratlles, aquestes reflexions, esdevé ja una aportació en el meu metre quadrat de món. L’article acaba amb un missatge per al 2022 pres d’Antonio Gramsci: “Cal mantenir el pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat”. Hi ha raons per a l’optimisme i hi ha oportunitats. Tan sols hem d’arribar a un nombre prou gran de gent, que tingui  prou energia per unir-se i es faci càrrec de tot allò que pugui. 



I en aquesta direcció, la de l’optimisme de la voluntat malgrat el pessimisme de la raó, hi ha hagut un referent a Sud-Àfrica que ha mort pocs dies abans de morir també l’any 2021. L’escriptor P. Pratap Kumar (3), al Vilaweb del 27 de desembre passat, encapçala el seu escrit així:  Amb la mort de Desmond Tutu Sud-Àfrica perd una gran brúixola moral”. I ens ofereix aspectes de la seva vida i del seu compromís que estan del tot oposats a la pobresa moral, a la pobresa de risc dels rics i poderosos d’arreu. “L’arquebisbe emèrit Desmond Mpilo Tutu, mort diumenge a 90 anys, es va guanyar el respecte i l’amor de milions de sud-africans i del món sencer com a flagell de l’apartheid i símbol dels drets humans”. L’arquebisbe Tutu no va deixar de lluitar pels drets humans quan l’apartheid va haver arribat al final formal el 1994. Va continuar criticant els polítics que abusaven del poder. I també es va afegir a diverses causes, com el VIH/SIDA, la pobresa, el racisme, l’homofòbia i la transfòbia. 


I a tall d’exemple del seu permanent i ferm compromís: “Quan els sud-africans es van despertar el matí del 7 d’abril de 2017 per protestar contra la destitució del respectat ministre de Finances, Pravin Gordhan, per part del president Jacob Zuma, l’arquebisbe Tutu va sortir de casa, a Hermanus, i es va unir a les protestes. Tenia 86 anys i la seva salut era fràgil. Però portava la protesta a la sang. Per ell, cap govern no era legítim si no representava bé tot el poble. Encara conservava l’agudesa de paraula quan va dir: “Resarem per la caiguda d’un govern que ens representi malament.”

La seva lluita pels drets humans no es va limitar a Sud-Àfrica. Amb la seva fundació per la pau, que va néixer el 2015, va estendre la seva visió d’un món pacífic “en què tots valorin la dignitat humana i la nostra interconnexió”. P. Pratap Kumar conclou que  “Sud-Àfrica ha tingut la sort d'haver comptat amb un home tan valent com Desmond Tutu, qui va simbolitzar la idea del país com la “nació de l'Arc de Sant Martí.”

Per la seva lluita, basada en els principis d’integritat ètica i moral, Tutu, ha estat exemple per a molts i l’ha fet esdevenir un referent en qui emmirallar-se. De ben segur que la situació actual, reflexionada per Chomsky (1) en els paràgrafs inicials d’aquest escrit, especialment pel que fa a la pandèmia per la Covid-19 i les variants del virus aparegudes a països com Sud-Àfrica, serien també motiu per interpel·lar el nostre primer món (econòmic potser, però no de valors ètics i morals). 


En parlava també, el dia 28 de desembre passat, la periodista Carme Vinyoles al Punt Avui (4) quan recordava la cita més cèlebre que s’atribueix a l’arquebisbe Tutu, extracte precís i revelador d’una història que ens ha marcat com a civilització – si bé d’una manera desigual:  “Quan els missioners van arribar a l’Àfrica, ells tenien la Bíblia i nosaltres, la terra. Ens van dir: resem. Vam tancar els ulls. Quan els vam obrir nosaltres teníem la Bíblia i ells, la terra”. I la mateixa Carme Vinyoles insisteix  en que la seva autoritat moral li va permetre donar, el 2011, el punyent missatge contra el matrimoni forçat infantil que, entre altres coses deia.”He conegut nenes casades al 10 o 12 anys, amb fills als 13 o 14 anys, i ara sé que això passa arreu del món; aquestes nenes són invisibles, no tenen veu, són les persones més vulnerables del planeta. Abandonen les escoles per cuidar la família del marit i s’enfronten a greus problemes durant l’embaràs i el part, s’enfronten a la mort. El matrimoni els roba la infància. Imaginem com serien les coses si tinguessin l’oportunitat de convertir-se en mestres, metgesses, empresàries, polítiques. Aquesta violència es produeix perquè els homes ho permeten. Vull animar els nens a defensar les seves germanes i dir a les nenes que han de tenir els mateixos drets per anar a l’escola i créixer lliures”. La crida de Tutu, usant d’altaveu la seva autoritat moral, va ser decisiva perquè  l’ONU incorporés l’eliminació del matrimoni forçat com un dels objectius ODS de l’agenda 2030.

Francesc Canosa, al pròleg del valuós recull gràfic sobre Balaguer (5), ens diu que les fotografies en blanc i negre ens mostren “paraules mudes i silencis xerraires”. També l’agenda llatinoamericana de l’any 2021 ja passat (6), ens interpel·lava clarament: Retorn o no retorn. És tard, però és la nostra hora. Hem fet els deures, en aquest 2021?. La presentació de l’Agenda llatinoamericana d’aquest 2022 (7) que comencem insisteix en què “el punt de no retorn ecològic ens posa contra les cordes, al llindar de l’abisme cap a l’extinció. Afrontem el major repte com a espècie: la no autoextinció… Havent advertit aquesta crisi des de tants espais de lluita a través de dècades, és innegable que no està tot perdut… Certament la pandèmia que va començar el 2019 encara és lluny d’acabar i ha agreujat les injustícies i les desigualtats. No obstant això, és a través del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la major de les esperances… I en conseqüència i amb esperança, la història haurà d’aturar-se i després girar vers la humanització i el procés d’amalgamació amb la mare terra…”. No tenim alternativa.

I és esperançador de participar en el treball en grup, en comunitat, que des de fa temps vivim i convivim a la Pediatria de Ponent, com a lleidatà exemple d’aquest pensar global i actuar local. Recordant sempre que l'única lluita que es perd és aquella que s’abandona. I també allò de que “no estem sols i no deixarem sols als infants i llurs famílies!”




I si en un moment concret defallim recordem la cançó:

“Quan pressentim, veient la branca nua,

que malgrat tot, l’ametller florirà,

quan esperem, al cor de la nit crua,

la nostra alegria, ningú no ens la prendrà,

la nostra alegria, ningú no ens la prendrà!”

Aquest nostre Ponent és molt potent!

Molt Bon Any 2022 a totes i a tots!

 

Francesc Domingo Salvany. Balaguer, 2 de gener de 2022

 

Bibliografia

1. A Barnils. El lúcid resum de l’any 2021, per Noam Chomsky. A L’anuari de Vilaweb. 2021 entre el desconcert i els sobresalts. Vilaweb 31 de desembre 2021, p 46-49.

2. E.Gea-Mallorquí. El 2022 no serà l’últim any de pandèmia. RAC1 “Via lliure”, 2 de gener 2022.

3. P. Pratap Kumar.  Amb la mort de Desmond Tutu Sud-àfrica perd una gran brúixola moral.  Vilaweb 27 de desembre 2021.

4. C Vinyoles Casas. Tutu contra el matrimoni forçat. El Punt AVUI. Raça humana. 28 de desembre 2021, p 32.

5. F. Canosa Farran. Cassigalls de nosaltres. Pròleg de L’Abans. A: C Alòs, J Barbosa, J Bové, G Costa, I Panadés, E  Solanes. Balaguer. Recull gràfic 1871-1982.Ed Efados, 2017, p 7.

6. Agenda llatinoamericana mundial 2021. Retorn o no retorn. És tard, però és la nostra hora. Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona.

7. Agenda llatinoamericana mundial 2022. Organització popular. Esperança i acció transformadora. Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona, p 8.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada