dijous, 25 de febrer de 2021

Després de 40 anys de fer de pediatra.

Després de 40 anys de fer de pediatra, ara em jubilo.

No sóc una pediatra vocacional. Vaig estudiar Medicina, triant-la per sobre d’Arquitectura i Belles Arts (les altres candidates) per seguir la tradició familiar i possiblement com un tribut al meu pare. Una anàlisi immadura de prioritats em va portar cap a la pediatria. 



He gaudit de la meva professió en totes les seves vessants, el MIR a un hospital terciari, quan la vida d’un MIR encara era molt dura, la consulta generalista de l’Atenció Primària, en centres rurals i urbans a tres comunitats autònomes, els càrrecs de gestió, les comissions i grups de treball, etc.

Des d’aquí vull donar les gràcies a totes les persones que heu compartit amb mi aquests anys de vida professional que sense cap dubte m’han enriquit intel·lectual i emocionalment.

40 anys i moltes experiències (la darrera, l’adaptació del nostre món a la pandèmia de Covid19) donen perspectiva i potser em permeten formular algunes preguntes per encarar el futur.

Es la nostra una professió en crisi? Com no? Si tot el món està en crisi!

No hi ha prou pediatres i s’ha de pensar en com atendre les necessitats de salut de la nostra població.

Haurem de donar resposta a l’eterna pregunta de què atenem, la demanda o la necessitat? Com donarem atenció a les demandes? Potser darrera de tota demanda hi ha una necessitat encoberta? Es tracta d’una demanda sanitària o social?

Mantindrem  les visites presencials o per contra tot serà telemàtic? Tancarem les portes dels serveis públics (ja està passant) i seguiran incrementant-se els privats?

Com coneixerem la realitat de les necessitats de salut infantils en una societat que s'està empobrint i on l’estrès està ferint la salut mental dels individus?

Com farem els diagnòstics de salut de la nostra comunitat?

Com donarem resposta a què cal ser atès a cada nivell assistencial i qui ha de donar l’assistència? Sabrem trencar la separació Hospital/Primària? Sabrem treballar per processos i no per estaments?

Serem capaços de veure que al costat tenim infermeres amb alta qualificació i que sí o sí han d'agafar més protagonisme en l’atenció dels nens? I els metges de família? Quin ha de ser el seu paper?

Com ens coordinarem amb altres serveis d’atenció a la infància?

La tecnificació serà creixent i els protocols i algoritmes cada vegada seran més concrets i tancats. En quin moment caldrà recuperar la presa de decisió del pediatra?

La incertesa ha arribat per quedar-se i qui millor que els pediatres, que estem acostumats a atendre febres sense  focus de poques hores d’evolució, per esbrinar i valorar petits indicis que ens permetin entendre cap on anar. 




Pediatres de Ponent és un grup que s'ha avançat a d'altres en la manera de treballar. La professionalitat, la capacitat de cooperar i el lideratge compartit, tot evitant la competitivitat, són algunes de les seves grans virtuts. Estic segura que així com jo ara formulo preguntes, entre tots trobareu les respostes. 


Alícia Aguiló


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada