El contagi, la por i el vincle: som humans o fem d’humans?

Ja fa temps en una de les Contres de la Vanguardia (1), C Puchalski afirmava que “progressem com a humans quan ens acompanyem els uns als altres en arribar i en deixar aquesta vida“. I afirmava, amb raó, que els altres ens permeten sobreviure quan neixem. Els humans necessitem els altres per sobreviure en els nostres primers passos, per viure després, i  també necessitem els altres per morir acompanyats. Si el vincle sa demana la presència dels referents segurs i es crea a poc a poc, també els vincles que es trenquen amb la mort haurien de ser acompanyats, amb temps suficient, en benefici dels que se’n van i també per als que es queden de dol.

De vegades comento amb algún@s company@s que de les poques coses principals que ens cal fer en aquesta vida una és saber acompanyar els nostres pares en el procés de morir. I el que ens toca viure i veure aquestes setmanes ens angoixa. I si a nosaltres, pediatres, ens angoixa, què no deu ser el que experimenten tots els professionals de les Cures Intensives! Com afirmava la companya Montserrat Esquerda fa pocs dies (2) ”potser érem conscients de la fragilitat de la persona, pero no érem conscients en absolut de la fragilitat de la societat i de la  nostra medicina”. I encara: “En aquest moment ha quedat palès que les professions sanitàries tenen un important component de bioètica, de valors i actituds, del “saber ser”, i no tan sols de coneixements, però que això mateix comporta un desgast al qual també s’ha de donar resposta”.

La companya Itziar Fernández ens ha ofert, aquest darrers dies, una “Guia d’autocura per als professionals de la salut” del tot recomanable de llegir (3) per a poder seguir fent camí en els temps de dificultat. En el vuitè punt de la Guia hi he trobat una expressió que em va il·luminar: “Som addictes a córrer i a fer, no som éssers humans, som fers humans…”. Si ens dosifiquem, si procurem viure el moment, si som, probablement ens retrobarem com  a humans, com  a sers humans.

I de retorn a tema del contagi , la por i el vincle, i ara que les famílies no es poden acomiadar de llurs avis i àvies, ingressats en residències o intubats a les Unitat de Cures Intensives, rememoro les imatges d’aquells primers anys de resident en què els nadons eren aïllats de la seva mare i la seva família per questions d’higiene. Als més necessitats d’establir i d’acomiadar els vincles que ens fan ser humans els foren, llavors als nadons, i els son ara, als avis, privats.

El nostre quefer profesional ens obliga a decidir en funció de factors familiars, professionals i socials de tota mena, certament. I també en funció de factors globals que no podem gestionar individualment, però que ens cal conèixer per entendre com aquest vaixell comú en que viatgem  els éssers vius ens ha portat on som. Angel Luis Lara, en un extens i interessant article “Causalidad de la pandemia, cualidad de la catástrofe”(4),  il·lustra el seu escrit amb la imatge d’un grafitti que diu “We won’t return to normality, because normality was the problem”. A més d’una información extensa sobre les causes econòmiques, i agroalimentàries, i la influència de les gran corporacions internacionals en la facilitació de la propagació d’epidèmies, entre d’altres coses, en els seus darrers paràgrafs podem llegir reflexions com aquestes: 

• “…por paradójico que resulte, enfrentamos un patógeno dolorosamente virtuoso. Su movilidad etérea va poniendo al descubierto todas las violencias estructurales y las catástrofes cotidianas allí donde se producen, es decir, en todas partes. En el imaginario colectivo comienza a calar una racionalidad de orden bélico: estamos en guerra contra un coronavirus. Tal vez sea más acertado pensar que es una formación social catastrófica la que está en guerra contra nosotros desde hace demasiado...”
•  “…En el cursos de la pandemia las autoridades políticas y científicas nos señalan a las personas como  el agente más decisivo para detener el contagio. Nuestro confinamiento es entendido como el más vital ejercicio de ciudadanía…. Si el encierro ha congelado nuestras inercias y nuestros automatismos, aprovechemos el tiempo detenido para preguntarnos acerca de ellos. No hay normalidad a la que regresar cuando aquello que habíamos normalizado ayer nos ha llevado a esto que hoy tenemos. El problema que enfrentamos no es solo el capitalismo en sí, es también el capitalismo en mí. Ojalá el deseo de vivir nos haga capaces de la creatividad para construir colectivamente el exorcismo que necesitamos. Eso, inevitablemente, nos toca a la gente común. Por la historia sabemos que los gobernantes y los poderosos se afanarán en intentar lo contrario. No dejemos que nos enfrenten… No permitamos que amparados una vez más en el lenguaje  de la crisis, nos impongan la restauración intacta de la estructura de la propia catástrofe…. De algún modo este virus rescata de nuestra desmemoria el concepto de género humano y la noción de bien común”

I torno a casa. Montserrat Esquerda, en una altra entrevista d’aquests dies (5) ens apuntava: “Abans el cuidar quedava inserit en el curar… però ara sabem que cuidar és tan important com curar. Hi ha una frase del metge Albert Jovell….que deia que “puc acceptar que  no em curin, però no que no em cuidin. Coneixíem els limits del curar, pero ara hem descobert els límits del cuidar, quan s’ha d’informar els familiar per telèfon o atendre malalts que estan sols”

I si és també veritat que el vincle és l’element salvador que ens permet començar a ser humans, ens dol veure que com a societat no estem en condicions, en molts casos i ara mateix, de cloure’l amb dignitat, i amb el necessari acompanyament familiar que eviti processos de dol més complicats i dolorosos en els que no s’hauran pogut acomiadar.

Ens caldrà tenir-ho en compte en les visites pediàtriques postpandèmia atès que, a l’encara tabú social de la mort, ens caldrà afegir l’acompanyament a les familíes amb infants, en processos de dol complicat. Potser ens caldrà començar les consultes interessant-nos a saber si algú de la família ha mort i com s’ha gestionat aquesta mort.

Caldrà que el món canviï, arran del que està passant. I caldrà que nosaltres també canviem i ens sapiguem adaptar al repte que això ens suposarà. I sempre amb la convicció de que si és  important el que fem també ho és el que som. Persones, éssers humans,  al servei de persones, d’altres éssers humans.

I seguirem exercint la  millor feina del món: acompanyar les famílies a fer créixer llurs infants. Amb vincles…. i sense por, perque compartim el camí comú, el camí de totes i tots les i els pediatres de ponent.

Ubuntu

Un antropòleg va proposar un joc als nens d'una tribu africana. Va posar una cistella plena de fruites a prop d'un arbre i va dir als nens que aquell que arribés primer guanyaria totes les fruites. Quan va donar el senyal de córrer, tots els nens es van donar les mans i van córrer junts. Després es van asseure junts a gaudir del premi. Quan ell els va preguntar per què havien corregut així , si un sol podia guanyar totes les fruites, li van respondre : UBUNTU , com un de nosaltres podria estar feliç si tots els altres estan tristos?

Ubuntu, en la cultura Xhosa, significa : " Jo sóc perquè nosaltres som" 

Francesc Domingo i Salvany. 

Balaguer, Divendres de Passió 2020.

1. Puchalski C. “Progressem com a humans quan ens acompanyem els uns als altres en arribar i en deixar aquesta vida”. La Contra. La Vanguardia 11 de febrer 2014. https://www.lavanguardia.com/lacontra/20140211/54401033377/la-contra-c-puchalski.html 
2. Montserrat Esquerda. “Hem descobert que la bioética era de debò”. Diari Ara digital. 02/04/2020 www.maracat/opinio/montserratesquerda  02/04/2020
3. Itziar Fernández. “Guia d’autocura pels professionals de la salut”. Sant Joan de Déu Terres de Lleida i Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Març 2020. https://drive.google.com/open?id=1r7lbrparVUYu4EDsVcOfznfS_S0PAcuZ 
4. Angel Luis Lara. “Causalidad de la pandemia, cualidad de la catástrofe” El Diario.es. 20/03/2020. www.eldiario.es/interferencias/Causalidad-pandemia-cualidad-catastrofe_6_1010758925.html
5. Montserrat Esquerda. “Amb les persones que están al final, cal entendre què és el que volen saber”. Naciodigital. 08/04/2020 www.naciodigital.cat/noticia/200013/montserrat/esquerda 08/04/2020