Nens optimistes

-

Sembla una mica agosarat en aquests temps que corren parlar d’optimisme, però potser ara més que mai n’hem de parlar, sobretot de com ajudar als nostre nens i joves a ser-ho. I aquest llibre de Seligman ens hi ajuda força.

En diferents estudis s’ha comprovat que les persones optimistes viuen més anys, amb millor salut i millor humor, no perquè els hi hagin passat menys esdeveniments dolents, sinó perquè de cada situació traumàtica viscuda han tendit a trobar-hi algun benefici, desenvolupant a partir del trauma nous recursos i avantatges.

El plantejament d’en Seligman és que l’optimisme és un estil d’interpretar la realitat, d’atribuir les causes dels esdeveniments externs, incloent els conflictes i pèrdues, i a partir d’aquí, afrontar les dificultats d’una forma característica, pensant que “sempre s’hi pot fer alguna cosa” i intentant assolir-ho. I el que seria encara més interessant és que com a estil interpretatiu seria après, és a dir, que té possibilitats d’ensenyar-se.

En Seligman es va fer conegut en el món científic a partir de la descripció d’un model de depressió en animals: el model d’indefensió apresa, en el que mostra com algunes reaccions depressives poden ser fruit de la frustració dels individus de fer front a una situació dolorosa de forma que acaben per desistir, romandre indefensos sense actuar, donant-se per vençuts.

D’aquí l’autor ha desenvolupat estudis seriosos sobre l’anomenada “psicologia positiva”, és a dir, no com els tractaments psicològics ens poden ajudar quan hi ha un trastorn, sinó som podem millorar.

Un dels aspectes que més èmfasi fa en el llibre “Nens optimistes” és en l’estil atribucional, a què i com atribuïm les causes del que ens passa a la vida.  Com canvi si pensem que la causa és interna o externa, global o específica i estable o inestable. Els pessimistes fa atribucions internes, globals i estables (això és així, ho seguirà essent i no canviarà ), i el pessimisme és contagi i s’apren.


Un llibre molt recomanable. De fet el got irrefutablement sempre està ple.


Montse Esquerda

Comentaris

  1. gemma18 de setembre, 2012

    a llegir-lo, som-hi.
    com sempre, gràcies

    ResponElimina
  2. I. Caubet20 de setembre, 2012

    Llibre per afegir a les sessions de "Libres enta creisher" d'enguany.
    Gracies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Falten metges o falten recursos?

-
Imatge
Falten metges o falten recursos? Aquesta és una pregunta que es repeteix en el debat sanitari a Catalunya. Es parla sovint d'un dèficit de professionals, però quan es miren les dades amb perspectiva, la realitat esdevé més complexa. Les dades indiquen que el nombre de facultatius existents al nostre territori per mil habitants està per damunt de la mitjana europea. A Espanya, la ràtio de metges per cada 1.000 habitants és de 4,4, mentre que a Catalunya aquesta xifra se situa entre 5,0 i 5,5 (OECD/European Union, 2022). Així doncs, el problema no sembla tant la manca de metges, sinó com estan distribuïts i quina inversió es destina a cada nivell assistencial.  Un dels factors que alimenten aquesta percepció de dèficit és el desequilibri territorial . Mentre que les grans ciutats, com Barcelona, concentren la major part dels professionals, moltes zones rurals viuen una escassetat crònica de facultatius (Salut, 2021). Aquesta desigualtat ...
Llegir-lo tot

Els infants, els llibres, la Mar Galceran i la importància de créixer entre lectures (en veu alta) que ens ajuden a reviure l’experiència oceànica de l’amor fondant dins l’úter matern.

-
Imatge
Una de les tasques que té la Pediatria és la de confirmar el bon creixement i desenvolupament del nadó, i també el de promoure hàbits de vida saludables que l’afavoreixin, especialment en les visites del Programa de seguiment del Nen Sa. Una de les activitats que val la pena de promoure és la pràctica de la lectura compartida en veu alta. Hi ha prou evidència que, realitzada en edats molt precoces, ajuda al correcte desenvolupament de l’infant: estimula el creixement cerebral i afavoreix les relacions entre els pares i el bebè. Ana Garach, a la Revista Pediatría Atención Primaria d’aquest mes de juny 2024, ens en parla, tant a l’Editorial de la revista, on recull les raons que justifiquen la lectura en veu alta des d’edats precoces (1*), com en un més extens article posterior(2*). Quan arriba el primer fill, s’obre una nova etapa en la dinàmica familiar. Es passa de parella a mare i pare, o a d’altres fòrmules de família. I neix (o hauria de néixer) en les mares i en els pares un vin...
Llegir-lo tot

La força innovadora dels joves, el respecte a la Pacha Mama (Mare Terra) i la rendibilitat social del nostres estalvis.

-
Imatge
Leonardo Boff, des del Brasil, escriu a l’article de l’A genda llatinoamericana mundial 2025 “La força innovadora dels joves” (1*) que “la humanitat s’enfronta a un dilema descomunal: decidir si continua cavant la seva pròpia tomba o si vol continuar en aquest bonic planeta Terra, el que implica un profund canvi de rumb. El problema més greu és que el sistema capitalista que explota a la gent, que esgota els béns de la natura en una competència ferotge i insolidària, ha imposat una cultura del consum il·limitat i desigual. Tots som els seus ostatges: canviem de sabates, de camisa, de nevera o d’ordinador perquè els productes es fabriquen amb caducitat programada, convertint-nos en víctimes de la seva lògica de canvi i nova adquisició. Com sortir d’aquest inèrcia? Qui serien els protagonistes de quelcom alternatiu, capaç de crear una altra mena de cultura de sobrietat i solidaritat per tal que tothom pugui viure dignament?”  A l’encíclica Fratelli tutti (2*) el Papa Francesc pr...
Llegir-lo tot