La realitat de les "altes capacitats" en nens i joves

-
El proper dijous 1 de desembre, a la Sala Jaume Magre, es farà una taula rodona sobre les "altes capacitats" en la població pediàtrica.
Aquesta taula rodona s’adreça als professionals del món educatiu, estudiants, famílies i persones que hi estiguin interessats. L’objectiu d’aquesta taula rodona és reflexionar sobre la importància de formar a tots els agents implicats en el dia a dia de l’atenció als nens i joves amb altes capacitats de les nostres comarques.
Quina és la realitat de les altes capacitats? En un moment com l’actual, la crisi ens ofereix oportunitats de canvi, i aquestes oportunitats han d’ajudar-nos a veure en quin punt del camí ens trobem i què ens queda per recórrer.
Com en tot procés, ens hem de regir per uns paràmetres que garanteixin el compliment de l’objectiu marcat. Hi ha paràmetres econòmics, n’hi ha d’adaptabilitat a les circumstàncies, n’hi ha de qualitat i n’hi ha de personals.
Que els nens i joves amb altes capacitats no siguin fàcilment reconeguts, no vol dir que no hi hagi manera de reconèixerlos. Simplement significa que es requereix més temps i més esforços per fer-ho.
Una societat que anhel·la tenir adults feliços és una societat que concep la salut com el benestar físic, psíquic, emocional, social i també intel·lectual de l’individu. 

Més informació a fanjac Lleida 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Falten metges o falten recursos?

-
Imatge
Falten metges o falten recursos? Aquesta és una pregunta que es repeteix en el debat sanitari a Catalunya. Es parla sovint d'un dèficit de professionals, però quan es miren les dades amb perspectiva, la realitat esdevé més complexa. Les dades indiquen que el nombre de facultatius existents al nostre territori per mil habitants està per damunt de la mitjana europea. A Espanya, la ràtio de metges per cada 1.000 habitants és de 4,4, mentre que a Catalunya aquesta xifra se situa entre 5,0 i 5,5 (OECD/European Union, 2022). Així doncs, el problema no sembla tant la manca de metges, sinó com estan distribuïts i quina inversió es destina a cada nivell assistencial.  Un dels factors que alimenten aquesta percepció de dèficit és el desequilibri territorial . Mentre que les grans ciutats, com Barcelona, concentren la major part dels professionals, moltes zones rurals viuen una escassetat crònica de facultatius (Salut, 2021). Aquesta desigualtat ...
Llegir-lo tot

Els infants, els llibres, la Mar Galceran i la importància de créixer entre lectures (en veu alta) que ens ajuden a reviure l’experiència oceànica de l’amor fondant dins l’úter matern.

-
Imatge
Una de les tasques que té la Pediatria és la de confirmar el bon creixement i desenvolupament del nadó, i també el de promoure hàbits de vida saludables que l’afavoreixin, especialment en les visites del Programa de seguiment del Nen Sa. Una de les activitats que val la pena de promoure és la pràctica de la lectura compartida en veu alta. Hi ha prou evidència que, realitzada en edats molt precoces, ajuda al correcte desenvolupament de l’infant: estimula el creixement cerebral i afavoreix les relacions entre els pares i el bebè. Ana Garach, a la Revista Pediatría Atención Primaria d’aquest mes de juny 2024, ens en parla, tant a l’Editorial de la revista, on recull les raons que justifiquen la lectura en veu alta des d’edats precoces (1*), com en un més extens article posterior(2*). Quan arriba el primer fill, s’obre una nova etapa en la dinàmica familiar. Es passa de parella a mare i pare, o a d’altres fòrmules de família. I neix (o hauria de néixer) en les mares i en els pares un vin...
Llegir-lo tot

La força innovadora dels joves, el respecte a la Pacha Mama (Mare Terra) i la rendibilitat social del nostres estalvis.

-
Imatge
Leonardo Boff, des del Brasil, escriu a l’article de l’A genda llatinoamericana mundial 2025 “La força innovadora dels joves” (1*) que “la humanitat s’enfronta a un dilema descomunal: decidir si continua cavant la seva pròpia tomba o si vol continuar en aquest bonic planeta Terra, el que implica un profund canvi de rumb. El problema més greu és que el sistema capitalista que explota a la gent, que esgota els béns de la natura en una competència ferotge i insolidària, ha imposat una cultura del consum il·limitat i desigual. Tots som els seus ostatges: canviem de sabates, de camisa, de nevera o d’ordinador perquè els productes es fabriquen amb caducitat programada, convertint-nos en víctimes de la seva lògica de canvi i nova adquisició. Com sortir d’aquest inèrcia? Qui serien els protagonistes de quelcom alternatiu, capaç de crear una altra mena de cultura de sobrietat i solidaritat per tal que tothom pugui viure dignament?”  A l’encíclica Fratelli tutti (2*) el Papa Francesc pr...
Llegir-lo tot