dilluns, 14 de juny de 2021

La pediatriadeponent i la construcció de la bastida del llenguatge per al creixement dels infants


Fer de pediatra és una sort. Cada cop que un infant entra a la consulta i et mira, amb aquells ulls encesos i aquell somriure, passa com quan mires el mar, no te'n cansaries mai, i et sorprèn, com si fos la primera vegada que veus la cara d'una criatura.

Els i les pediatres tenim la finestra perfecta per observar els infants en el seu camí per la infància. En aquest procés hi ha factors immodificables, però a la vegada sabem de la importància de l'entorn. És un camí on les experiències vitals, els aprenentatges, l'estructuració del pensament i la conducta així com les emocions hi tindran un paper clau. Un infant mai es construeix sol. 


A finals de la dècada de 1950, Jerome Bruner introdueix la teoria de la bastida. Va utilitzar aquest terme per descriure l'adquisició del llenguatge oral dels nens petits. Aquesta teoria s'inspira en el concepte d'un expert que ajuda un novell o un aprenent. Les bastides han d'anar canviant el nivell de suport per adaptar-se al potencial cognitiu de cada nen. Els elements d'aquesta construcció són sobretot els pares, l'entorn educatiu i també els professionals de pediatria.

Conscients de la importància d'aquesta bastida, la pediatriadeponent ha unit esforços amb els professionals d'educació per poder donar el suport necessari als infants que tenen un desenvolupament atípic del llenguatge oral.

El llenguatge és un instrument molt poderós de l'espècie humana. Les paraules són els fonaments del pensament. A més de la seva funció de comunicació amb els altres, el llenguatge està molt implicat en el desenvolupament de les funcions cognitives, la regulació de la conducta i també influeix enormement en les emocions. Quan mares i pares juguen amb els seus fills de 2 i 3 anys es creen unes bastides verbals que a l'edat de 6 anys es tradueixen no només amb millors habilitats lingüístiques sinó també amb millor memòria de treball i major benestar emocional.

Si un infant presenta un patró de desenvolupament del llenguatge diferent a l'habitual, les conseqüències l'afectaran al llarg de tota la seva vida. Aquests infants necessiten més suport en la seva bastida i, a la vegada, l'ajuda ha de ser tan primerenca com sigui possible.

Amb aquest objectiu s'ha creat a les Terres de Ponent, de forma pionera al territori català, un protocol per l'abordatge de les dificultats el llenguatge oral en el infants en edat escolar. En aquest protocol s'ordenen les intervencions dels professionals de Salut i Educació de la xarxa pública per ser capaços de detectar aquest infants i poder-los donar el suport adequat a les seves necessitats. Només des de la xarxa pública és possible treballar per l'equitat dels infants.

Allò que un nen pugui aprendre a fer avui amb el suport del seu entorn, ho podrà fer de forma independent demà. 

Fer de pediatra és una sort i participar en projectes com la creació d'aquest protocol ens torna a recordar, una vegada més, que no hi res més fascinant que el creixement d'un infant, siguin quines siguin les seves capacitats.

Lídia Sanz


Podeu trobar més informació a la plana web de pediatresdeponent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada