Pediatriadeponent

En aquest nostre món en què, com ho defineix JM Casasús (1*),“la fascinació del mal” sembla impregnar-ho tot, la cultura reaccionària que cada cop ocupa més plataformes digitals, cinema i televisió no és sinó el reflex de la ideologia dominant en l’espai polític i social. Com apunta Vicent Partal, quan parla de la DGAIA i de Mazón (2*), “neguem-nos a oblidar que la política ha de ser una altra cosa, i no en el mercat de futurs en que els únics actius que es negocien són les lleialtats humanes....Un espai sense arestes morals on tot, absolutament tot, té un preu.. . perquè la política ja no aspira  a transformar la realitat, sinó a gestionar-ne el repartiment. No pretén crear valor, sinó redistribuir-lo entre els afins; no cercar la justícia, sinó l’equilibri entre complicitats, i col·loca els interessos particulars al centre de cada decisió”. I afegeix: “el poder s’ha transformat ell mateix en una gran corrupció administrada amb pulcritud  burocràtica, i serà difícil que trobe...

El dilluns 28 d’abril passat, a dos quart d’una del migdia i durant onze hores (ací a Balaguer retornà a dos quarts de dotze de la nit), totes i tots van sentir la nostra vulnerabilitat i l’extrema dependència de l’electricitat. Les i els que havíem de treballar amb connexió vam sortir del pas amb paciència i sobreesforç per tal de tenir un funcionament de mínims, o bé haguérem de renunciar, en el meu cas, a una sessió de formació en línea programada per aquell migdia. Una formació sobre Salut medioambiental pediàtrica precisament. I recorreguérem al paper i llapis, a precintar la nevera i el congelador i, per unes hores, ens vam desconnectar de la infoxicació amb que les TIC i els mitjans de comunicación ens tenen acostumats. Va ser il·luminador veure com a molts balcons s’hi veien persones llegint un llibre, i als carrers i les places els infants jugaven plegats mentre els adults es miraven a la cara per explicar-se coses que no hagueren conegut si l’apagada sobtada no hagués arriba...