La notícia dels abusos sexuals denunciats per les llavors
adolescents (ara ja joves adultes) de l'Aula de Teatre de Lleida (Diari Ara) (1*),
per molt sorprenent que sembli ara i ací, no és res més que una petita punta
visible d’un gran iceberg amagat en aigües profundes i tèrboles, o en cambres
fosques plenes de dolorosos silencis. L’iceberg amagat d'una estadística que ja
coneixem: 1 de cada 5 menors és víctima de violència sexual a casa nostra. El
20% d’infants, noies i nois, són víctimes d’abusament sexual infantil (ASI). Són
les dades del Consell d'Europa (2*) que ja apuntàvem en una entrada anterior al
nostre blog de Pediatres de Ponent (3*). Una realitat que tenim al davant però
que no sabem mirar ni llegir i, llavors, tampoc sabem detectar i diagnosticar. El
cas de les noies de l’Aula de Teatre és greu i caldrà que tots plegats, com a
societat, en sapiguem treure les lliçons necessàries per a prevenir que la
situació es repeteixi i per descobrir les que segueixin amagades.
Darrerament sembla que la nostra societat es va
despertant per procurar veure-hi millor
en aquesta cambra fosca que ens interpel·la: la dels abusos sexuals infantils
(ASI). Ahir mateix, dissabte 23 de maig 2020, a la sessió de tarda de TV3, la
segona pel·lícula fou “Confía en mi” (2010), del director David Schwimmer (4*).
Recupereu-la i aprofiteu-la!, especialment si teniu noies (o nois) adolescents
a casa. Em va agradar veure-la en una
hora d’audiència familiar, i vaig pensar que la seva visió i comentari
posterior podia ser un mètode preventiu per a les famílies que no saben com
encarar aquest tema i com parlar-ne a les seves adolescents més joves. Jo la
guardaré a la llista de recursos ideals per a fer videofòrums amb les famílies
i els adolescents, i també amb el professionals del món de la infància.
Més tard, quan l’Anna, al whats,
ens envià la notícia del diari Ara sobre
l’Aula de Teatre, vaig poder comprovar, altra vegada, el grau de coincidències
entre la pel·lícula i el relat de les noies afectades que expliquen les seves
vivències dels fets de Lleida. Amb unes dades que es repeteixen. La primera,
que allò bàsic en qualsevol tipus de maltractament infantil és l’abús de poder
per part de l’adult. I la segona, que l’abusador sexual no és un maltractador
violent. L’abusador sexual és un seductor que s’apropa a les seves preses mitjançant
el recurs psicològic aprofitant les
necessitat d’afecte que tot ésser humà té. I em va venir al cap un llibre
imprescindible per a qui vulgui entrar a fons en el tema: “Instrumental”, de
James Rhodes (5*). I si us agrada la música, especialment la de Bach, encara
més recomanable!.
I malgrat la contundència dels fets que ara ens esglaien, i
l’enrenou que això generarà, ens cal ser conscients que el pronòstic de les
noies que han comunicat els fets (gràcies a l’empoderament mutu que s’han donat
per fer la denúncia), probablement serà millor que en la majoria de casos d’ASI.
I això és així atès que mentre els casos d’ASI extrafamiliar (escoles, esports,
aules de teatre) representen un nombre que ara pot semblar-nos exagerat, sabem
que el 80 % dels ASI es produeixen dins de l‘àmbit familiar, a redòs d’un
ambient tancat a l’exterior, tant físicament com psicològica. I massa
sovint en famílies amb un aspecte exterior normal i fins i tot amable. I una altra recomanació de pel·lícula, si voleu posar més
llum i aprendre un munt: “No tengas miedo”, de Montxo Armendáriz (2011) (6*).
Som capaços de ser veritables advocats dels infants? Ens
veiem amb cor de ser “destructors” d’un equilibri familiar que pensem que és abusador?
Tenim suficient formació, en els camps
psicològic i social, per poder "acompanyar les famílies a fer créixer
llurs filles i fills”, si les mateixes famílies no saben acompanyar
correctament?
Moltes preguntes i poques respostes. No podem, malgrat tot,
defugir el compromís. I aquest esperit és el que ens mou, de fa temps, a un
grup interdisciplinar de companyes i companys de Ponent de l’Associació Catalana
per la Infància Maltractada (ACIM) que fem nostra la dita que també ens podem
aplicar les i els pediatres de Ponent: “Si vols anar ràpid, vés-hi sol; si vols
anar lluny, vés-hi acompanyat!”.
I ens plau convidar-vos a veure-hi més clar i a trobar
recursos, ací, a Ponent, que ens poden ajudar. La novena edició del Curs
d’estiu de la UdL d’enguany ens permetrà, a totes i a tots, saber-ne més: “Podem ser agents de
canvi davant del maltractament i l’abús sexual infantil? Passem a l’acció!”. El format virtual on-line (al Campus virtual de la UdL) a
que les circumstàncies obliguen tindrà l’avantatge de no haver de disposar
d’una setmana presencial al Campus de la UdL. Us en passem el programa, la informació
i el full d’inscripció. (7
Aquest
dies ens podriem tornar a preguntar: “Què és més important: el món que deixem
als nostres fills o els fills que deixem en aquest món?”. Ara que l’emergència
climàtica ens sacseja pel que fa a la primera pregunta, no oblidem que
l’emergència dels abusos sexuals infantils ja fa massa temps que ens ho
qüestiona. Girar l’esquena als problemes fa que aquests ens retornin, més tard,
també per l’esquena.
Atrevim-nos
a posar llum a les cambres fosques! Gosem ventilar les habitacions tancades des
de fa massa! Passem a l’acció!
Francesc Domingo i
Salvany.
Balaguer, 24 de maig
de 2020.
1*.
Albert Llimós, Núria Juanico. Vint anys
d’abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida. Diari Ara, 23 de maig de
2020. Societat
2*. FAPMI. Abús sexual infantil. Què
ens cal saber?. Tríptic ACIM
3*. Francesc Domingo Salvany. Confinament i Maltractament i abús sexual infantil: hem deixat a les famílies i als infants (encara més) sols?. http://pediatresdeponent.blogspot.com/2020/05/confinament-i-maltractament-i-abus.html
4*. David Schwimmer (director). Pel·lícula
“Confía
en mi” (2010). TV3: 23 de maig 2020, programació de tarda (17:25)
5*. James Rhodes. Instrumental.
Memorias de música, medicina y locura.
Blackie Books 63. Barcelona. 2016
6*. Montxo Armendáriz. “No tengas miedo”. (2011). Oria Films. Cameo Media SL. Barcelona.
7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada