Pediatriadeponent

Els professionals que treballem a l’atenció primària sabem que la precarietat no és una novetat. Però quan aquesta precarietat afecta els infants —els pacients més dependents i menys visibles del sistema—, el dany adquireix una altra dimensió. En els últims anys, la pediatria d’AP s’ha anat desmantellant de manera silenciosa però sostinguda. No és només que falti personal. És que el sistema ja no garanteix una cobertura estable ni reconeix la importància del vincle assistencial amb la infància. Segons dades oficials, cap comunitat autònoma destina més del 17   % del pressupost sanitari a l’atenció primària, mentre que els hospitals absorbeixen més del 60   %. I entre 2021 i 2023, el nombre de pediatres a l’AP ha baixat un 4,5   %, mentre que a l’atenció especialitzada ha crescut un 12,7   %. Aquest no és només un problema de repartiment de recursos. És un model de sistema que deixa enrere els infants. Durant una baixa mèdica meva de sis mesos, la cobertura pediàtrica real al meu ce...

En aquest nostre món en què, com ho defineix JM Casasús (1*),“la fascinació del mal” sembla impregnar-ho tot, la cultura reaccionària que cada cop ocupa més plataformes digitals, cinema i televisió no és sinó el reflex de la ideologia dominant en l’espai polític i social. Com apunta Vicent Partal, quan parla de la DGAIA i de Mazón (2*), “neguem-nos a oblidar que la política ha de ser una altra cosa, i no en el mercat de futurs en que els únics actius que es negocien són les lleialtats humanes....Un espai sense arestes morals on tot, absolutament tot, té un preu.. . perquè la política ja no aspira  a transformar la realitat, sinó a gestionar-ne el repartiment. No pretén crear valor, sinó redistribuir-lo entre els afins; no cercar la justícia, sinó l’equilibri entre complicitats, i col·loca els interessos particulars al centre de cada decisió”. I afegeix: “el poder s’ha transformat ell mateix en una gran corrupció administrada amb pulcritud  burocràtica, i serà difícil que trobe...