Entrades

Infància a la intempèrie: la desinversió pediàtrica com a violència institucional.

-
Imatge
Els professionals que treballem a l’atenció primària sabem que la precarietat no és una novetat. Però quan aquesta precarietat afecta els infants —els pacients més dependents i menys visibles del sistema—, el dany adquireix una altra dimensió. En els últims anys, la pediatria d’AP s’ha anat desmantellant de manera silenciosa però sostinguda. No és només que falti personal. És que el sistema ja no garanteix una cobertura estable ni reconeix la importància del vincle assistencial amb la infància. Segons dades oficials, cap comunitat autònoma destina més del 17   % del pressupost sanitari a l’atenció primària, mentre que els hospitals absorbeixen més del 60   %. I entre 2021 i 2023, el nombre de pediatres a l’AP ha baixat un 4,5   %, mentre que a l’atenció especialitzada ha crescut un 12,7   %. Aquest no és només un problema de repartiment de recursos. És un model de sistema que deixa enrere els infants. Durant una baixa mèdica meva de sis mesos, la cobertura pediàtrica real al meu ce...
Publica un comentari a l'entrada
Llegir-lo tot

El maltractament institucional i la victimització secundària dels infants i adolescents més vulnerables: Qui els protegeix dels protectors? I una mirada a persones referents per refer-nos de massa desencant.

-
Imatge
En aquest nostre món en què, com ho defineix JM Casasús (1*),“la fascinació del mal” sembla impregnar-ho tot, la cultura reaccionària que cada cop ocupa més plataformes digitals, cinema i televisió no és sinó el reflex de la ideologia dominant en l’espai polític i social. Com apunta Vicent Partal, quan parla de la DGAIA i de Mazón (2*), “neguem-nos a oblidar que la política ha de ser una altra cosa, i no en el mercat de futurs en que els únics actius que es negocien són les lleialtats humanes....Un espai sense arestes morals on tot, absolutament tot, té un preu.. . perquè la política ja no aspira  a transformar la realitat, sinó a gestionar-ne el repartiment. No pretén crear valor, sinó redistribuir-lo entre els afins; no cercar la justícia, sinó l’equilibri entre complicitats, i col·loca els interessos particulars al centre de cada decisió”. I afegeix: “el poder s’ha transformat ell mateix en una gran corrupció administrada amb pulcritud  burocràtica, i serà difícil que trobe...
Publica un comentari a l'entrada
Llegir-lo tot

Una fosca i reveladora apagada i els 30 anys de la gran família de Down Lleida

-
Imatge
El dilluns 28 d’abril passat, a dos quart d’una del migdia i durant onze hores (ací a Balaguer retornà a dos quarts de dotze de la nit), totes i tots van sentir la nostra vulnerabilitat i l’extrema dependència de l’electricitat. Les i els que havíem de treballar amb connexió vam sortir del pas amb paciència i sobreesforç per tal de tenir un funcionament de mínims, o bé haguérem de renunciar, en el meu cas, a una sessió de formació en línea programada per aquell migdia. Una formació sobre Salut medioambiental pediàtrica precisament. I recorreguérem al paper i llapis, a precintar la nevera i el congelador i, per unes hores, ens vam desconnectar de la infoxicació amb que les TIC i els mitjans de comunicación ens tenen acostumats. Va ser il·luminador veure com a molts balcons s’hi veien persones llegint un llibre, i als carrers i les places els infants jugaven plegats mentre els adults es miraven a la cara per explicar-se coses que no hagueren conegut si l’apagada sobtada no hagués arriba...
Publica un comentari a l'entrada
Llegir-lo tot

La saviesa de poder dir “No ho sé” ens fa humans i ens empeny a no deixar mai d’aprendre. Del que faig cada dia en el meu metre quadrat de vida és del que en sé (una mica).

-
Imatge
Immersos en un món que canvia constantment i en el que la infoxicació ens aclapara, segurament val la pena reconèixer la nostra limitació a saber de i arribar a tot. I, llavors, aturar-nos uns moments i poder, per una banda, pensar en global i, per una altra, implicar-nos sense desfici (sense pressa i sense pausa) en el nostre món local, en el nostre metre quadrat. Pensa global i actua local. Per a mi, el metre quadrat és el Ponent del meu país. Ponent és la terra nadiua i on em sento a casa. I, a casa, plantejar-me objectius ambiciosos, però abastables, destinats als infants i joves ponentins dóna sentit al viure per retornar a aquestes Terres de Ponent tot el que m’han regalat.  I amb aquest esperit esmento ara el missatge en pedra que l’insigne escriptor, ara balaguerí i ja amb 102 anys, Josep Vallverdú va deixar per aquest nostre Balaguer quan va celebrar el seu centenari, l’any 2023:  A vosaltres, que em duguéreu voluntat i escalf, us deixo el meu afecte, que altra cosa...
Publica un comentari a l'entrada
Llegir-lo tot