Pediatriadeponent

El gat a la finestra mira com va nevant, la sopa ja és a taula sols falta el convidats, arriba la padrina amb un nou pentinat, la simbomba no para, ja tinc molt mal de cap! De fons unes rialles, l'ambient es va creant, algú toca el piano que està mal afinat, agafen pandereta, guitarra i picarols, algú dona la nota que està a prop del sol. La joia ets tu! Nadal, la joia ets tu! La llum ets tu! Nadal, la llum ets tu! La pau ets tu! Nadal, la pau ets tu! Nadal ets tu! Nadal, Nadal ets tu! Perquè és Nadal! (3) Perquè és Nadaaaal ! Tenim al cor i al rostre una llum resplendent, comparteix vida i sostre sovint amb molta gent. Portem aquella espurna que encén el ble amatent, que fa créixer dins l'urna esperança i present . Nadal, però, ens esberla i en una tendra nit, sentim la bella perla que tots guardem al pit. Nadal ens fa dins nostre el camí de la llum que es noti en el rostre! Fem-ne un bell costum! La joia ets tu! Nadal, la...

Monestir de Les Avellanes, 20 d’octubre de 2018  Dintre de les activitats del 30è aniversari de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada - ACIM (1988-2018), la delegació de Ponent, amb seu al Monestir de Les Avellanes , ha organitzat una Jornada formativa per a la Pediatria de Ponent sobre Abús sexual infantil. El suport econòmic de la Diputació de Lleida ha estat el principal suport per poder dur, al nostra estimat Ponent, unes professionals   expertes en el tema de l’ASI. El tema dels abusos sexuals a menors és un problema de salut que no ha rebut, fins ara, a casa nostra, l’atenció que es mereix. Darrerament, i gràcies a la creixent sensibilització social pels casos difosos pels mitjans de comunicació, l’interès sembla haver augmentat . Tot i que es van generant iniciatives de prevenció adreçades als professionals de l’educació, la psicologia, el treball social, i també als familiars i als mateixos infants, hi ha una part específica del mon dels abus...

Des de principis d'any estic seguint amb molt interès una iniciativa que ha nascut a les Terres de Ponent. Interès i emoció perquè m'hi sento lligat a nivell sentimental i professional.  Es tracta de la iniciativa Espais Amics de la Popa . El seu nom ho diu tou. Crear una xarxa de llocs, d'espais, que siguin amics d'allò tan nostre que és donar la popa , popar , alletar a pit. A d'altres indrets del nostre país l'expressió popa és rebuda amb estranyesa. En diuen donar el pit o donar la teta o ... però popa? Coses que tenim a Ponent, ja se sap. Ara bé, és normatiu el terme. Si ho consulteu al GDLC hi trobareu que vol dir mamella .  De gent amb iniciativa, a casa nostra, no en falta. I en aquest cas un grup de tres llevadores que viuen i treballen al territori són les responsables de l'emprenedoria. La Cristina , la Maria i la Sònia són llevadores i mares . Professionals que posen al servei de les dones i els nadons la seva expertesa en totes les...

“Tot allò que l’arbre té de flor i de fruit, viu del que té soterrat:  la constància, la convicció i la fe” L’arrel que somia ser font d’alegria sap que, cada dia, la saba que nia al tronc fa sa via. A l’hivern, dormia, amb la melangia: de sol es delia. Després, quan venia el brot, l’energia, que tendre anuncia l’esclat del migdia, de feina es fonia: el verd ja naixia, la branca lluïa. I quan més calia, quins bells dons: l’ombria i els fruits que ens daria! Més tard, vella tria de grocs la vestia, i dels torrats vivia el bosc en sinfonia. I el terra es cobria de nova energia: saó i vigoria, adob, profecia d’una Epifania! Qui no cantaria la rel que servia, que a tots obsequia i que sempre voldria ser doll d’harmonia? Foto extreta de naturalbloc Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2017

El 29 de desembre de 1942 va morir, al sanatori de Puig d’Olena, el gran mestre dels poetes de Ponent: Màrius Torres. A punt, doncs, per commemorar el 75è aniversari d’aquella data s’escau, en aquests moments que vivim, recordar un poema que ell va escriure l’any 1939: La ciutat llunyana Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i esc...

L'enhorabona a les infermeres de l' Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida , que van rebre el premi a la  Millor Comunicació Oral del X Congrés de l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica. Cinc infermeres del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, Lorena Lendínez , Ana Lavedán , Andrea Miró , Violeta Tapia , Mar Sánchez i la neonatòloga Albana Puig s’han endut el premi a la millor comunicació oral del X Congrés de l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica (ACIP) que s’ha celebrat del 19 al 21 d’octubre a Lloret de Mar (Girona). El reconeixement va ser atorgat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya que va triar l’estudi de les infermeres lleidatanes entre les seixanta comunicacions orals que es van presentar al congrés pediàtric. La comunicació estava centrada en l’estudi sobre la Prevalença de la lactància materna i factors associats en l’hospitalització a domicili neonatal. Entre altres aspectes, l’estudi...

«Qui perd els orígens, perd la identitat», hom acostuma a dir. I la nostra cultura balaguerina no hauria de renunciar a les seves diverses i riques arrels. Arrels que són tan andalusines i jueves com comtals i cristianes. I ens fem un mal favor quan reneguem i allunyem aquells que ens evidencien la seva pertinença a alguna de les nostres mares culturals. L’any 1492 és recordat, sobretot, pel descobriment d’Amèrica per part de Cristòfol Colom, en una aventura patrocinada pels Reis Catòlics. Aquella empresa, diguem-ho de passada, fou la porta d’entrada d’una anihilació a gran escala dels nadius d’aquelles contrades i d’un espoli aclaparador posterior. També en aquell final de segle XV es va consumar, a la Península Ibèrica , la pèrdua de la concòrdia i la tolerància de tres cultures en enriquidora simbiosi que, d’una manera o altra, perviuen encara avui en nosaltres i en la nostra  identitat. En quina mesura, la nostra llunyana herència balaguerina, és andalusina? En quina ...