Pediatriadeponent

Davant la dura realitat que la campanya del Conselld’Europa per a la prevenció de l’abusament sexual infantil ens objectiva (1),  que  “Un de cada cinc” infants a Europa és víctima de violència sexual, l’actitud dels pediatres és diversa. Les frases que trobem en les companyes i els companys quan parlem d’aquestes xifres poden ser semblants a aquestes: -         “Sou uns exagerats i uns alarmistes, els que us interesseu per aquests temes. Això que afirmeu no pot ser!” -         “Em sembla que en feu un gra massa i ja us ho fareu, els que teniu el valor de posar-vos ens aquestes coses” -          “Si hi ha dades europees que afirmen això, alguna cosa hi deu haver. Jo no els sé veure. Aquest és un tema que em costa d’afrontar perquè no sé com posar-m’hi”. Per altra banda, el fulletó de difusió de la campanya “Un de cada cinc”, destinat a ser...

“Que bien sé yo la fonte que mana y corre…  aunque es de noche”   (Fray Juan de la Cruz) Nadal és veure l'estrella d'on venim, vers on anem, la llum sempre nova i bella que ens fa ser i que tots havem. Sovint vivim tan lluny d'ella, tan a les fosques viatgem, que ens perdem la meravella  del que som i el que serem. Tant fa si ets minyó o donzella - tu tens de ta barca el rem - retorna a ta ciutadella i comparteix eix do suprem!  Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2013

Fa tres dies vaig tenir la sort de poder assistir al Curs d’”Emergències Pediàtriques” que han organitzat i ofert els  nostres companys pediatres de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (em referiré als  pediatres encara que la representació majoritària ja sigui femenina, i vull d’antuvi reconèixer llur superioritat i també llur benevolença). La meva sensació en acabar la tarda (tot i que un refredat de massa dies no em va permetre estar al cent per cent)  va ser de satisfacció i d’orgull. I no d’un orgull malsà sinó de l’orgull de saber que el vaixell insígnia de l’atenció pediàtrica a Ponent és, a més de molt treballador i pedagògic, generós a mans plenes. I em plau ara i ací felicitar a una persona que es mereix veure els fruits de molts anys de tendrència (un munt de tendresa sumada a un munt de paciència) en les generacions que l’han seguit . Felicitats Dr. Gomà! Deia que em fa sentir orgullós veure la qualitat assistencial que la generació...

El pasado martes día 10 por la noche, los aquí firmantes, nos reunimos en uno de nuestros hangouts habituales desde hace un año y medio. Posiblemente es la reunión más triste de todas las que hemos celebrado porque tomamos la decisión racional (y muy contraria a nuestras emociones...) de suspender la celebración de PediaTIC prevista para el próximo día 5 de octubre en Benalmádena (Málaga).  ¿El motivo principal? Estar a algo más de 3 semanas y no tener un número de inscritos suficientes. De hecho los comprometidos hasta la fecha a asistir eran tan pocos, que ni las previsiones más optimistas nos orientaban a conseguir la mitad de asistentes que el año pasado.  La preocupación ha sido creciente en los últimos días. No cumplir con un mínimo de asistencia nos obligaba no solamente a asumir personalmente unos gastos importantes sino también un cierto desprestigio para las empresas que nos han ayudado en la organización y para los...

RETALLAR L’ACCÉS DELS INFANTS MALALTS A L’ATENCIÓ ESPECIALITZADA: UNA VARIANT DEL MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL A   LA INFÀNCIA   A   LES TERRES DE PONENT. Sabem que   la Pediatra   serà sempre social atès que qualsevulga de les decisions polítiques i de gestió concernents a l’àmbit del món de l’infant comportaran unes conseqüències familiars i pediàtriques. Ens agrada afirmar que la millor manera de tenir cura d’un infant quan és petit (i probablement també quan ja ha crescut) és la de fer costat als seus pares. I ens plau dir també que, sovint, la  millor manera de tenir cura de les famílies i els infants rau en recolzar els professionals que formem la xarxa de suport social i sanitari a les famílies. Llegim al diari ( El Punt Avui, del 5 de juny 2013, p29 ), que un informe d’Unicef situa l’Estat Espanyol a la cua del rànquing del benestar dels menors.   Els elements usats per mesurar-ho han estat: el grau de pobresa infanti...

Avui les nostres residents de quart any han acabat la seva residència. Sembla que va ser ahir quan la Núria, la Laura i la Pilar van arribar a l’Hospital, amb cara de bones nenes i de no haver trencat cap plat ( la veritat és que bones nenes ho són ), però ja han passat quatre anys com aquell qui no vol i ara ha arribat el moment de desitjar-los el millor. Trobarem a faltar el vostre somriure i la vostra presència a l’hospital i això ens entristeix, però també ens alegra el pensar que heu assolit el vostre objectiu i que ara podreu iniciar altres reptes. Des d’aquí us desitgem molta sort.    Jordi Garcia

"La vida ha de ser viscuda mirant endavant, però sols pot ser entesa mirant endarrere"  ( Kierkegaard) Un bon exemple d'aquesta afirmació el po dem trobar en un recull de vivències que acaba de "publicar" (directament a la xarxa!) el nostre benvolgut  Dr. Anton R. Gomà Brufau.  Es tracta d'un llibre en el que el Dr. Gomà ha abocat tots els seus records sobre la Pediatria Hospitalària (en majúscules) que han viscut les Terres de Ponent.  Un cop més el "jefe" ha demostrat la seva passió per la Pediatria. 30 anys de servei per a  la Salut Pediàtrica de Lleida. Com ell mateix diu en la presentació:  " La història  escrita vol ser l’explicació d’uns fets en el  devenir d’un servei hospitalari amb unes  característiques pròpies. També vol ser  una defensa de la Pediatria, i, per tant, del  nen, dintre de les institucions sanitàries  generals; vol ser també un recordatori de  situacions que poden servir ...