Pediatriadeponent

La notícia dels abusos sexuals denunciats per les llavors adolescents (ara ja joves adultes) de l'Aula de Teatre de Lleida ( Diari Ara ) (1*), per molt sorprenent que sembli ara i ací, no és res més que una petita punta visible d’un gran iceberg amagat en aigües profundes i tèrboles, o en cambres fosques plenes de dolorosos silencis. L’iceberg amagat d'una estadística que ja coneixem: 1 de cada 5 menors és víctima de violència sexual a casa nostra. El 20% d’infants, noies i nois, són víctimes d’abusament sexual infantil (ASI). Són les dades del Consell d'Europa (2*) que ja apuntàvem en una entrada anterior al nostre blog de Pediatres de Ponent (3*). Una realitat que tenim al davant però que no sabem mirar ni llegir i, llavors, tampoc sabem detectar i diagnosticar. El cas de les noies de l’Aula de Teatre és greu i caldrà que tots plegats, com a societat, en sapiguem treure les lliçons necessàries per a prevenir que la situació es repeteixi i per descobrir les que segueixin...

Avui, al Pediameeting de “Nens en moviment” ( 1 ), en preguntar a l’Ariadna Verdeny sobre el risc que podia representar el confinament en  l’evolució psicomotora dels infants petits, m’ha sobtat gratament saber que no sempre hi ha aquesta relació. En famílies que ella ha contactat, en obligat online durant aquestes setmanes, per respondre a llurs preguntes o per fer el seguiment del nadó, ha comprovat  que alguns d’aquests infants havien fet importants progressos atesa la disponibilitat física i emocional dels pares.  I això m’ha fet repensar en com els biaxos socials i culturals condicionen i faciliten que “els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres”. I ho dic atès que les famílies que es poden permetre un seguiment psicomotor i evolutiu online amb professionals d’un centre privat (i amb l’afegit de motivació de parentalitat positiva que això comporta) acostumen a ser aquelles a les que la vida ha ofert una cara amable, i representa ...