Nens optimistes

Sembla una mica agosarat en aquests temps que corren parlar d’optimisme, però potser ara més que mai n’hem de parlar, sobretot de com ajudar als nostre nens i joves a ser-ho. I aquest llibre de Seligman ens hi ajuda força. En diferents estudis s’ha comprovat que les persones optimistes viuen més anys, amb millor salut i millor humor, no perquè els hi hagin passat menys esdeveniments dolents, sinó perquè de cada situació traumàtica viscuda han tendit a trobar-hi algun benefici, desenvolupant a partir del trauma nous recursos i avantatges. El plantejament d’en Seligman és que l’optimisme és un estil d’interpretar la realitat, d’atribuir les causes dels esdeveniments externs, incloent els conflictes i pèrdues, i a partir d’aquí, afrontar les dificultats d’una forma característica, pensant que “sempre s’hi pot fer alguna cosa” i intentant assolir-ho. I el que seria encara més interessant és que com a estil interpretatiu seria après, és a dir, que té possibilitats d’ensenyar-se....