Pediatriadeponent

"Si saps que tot és provisori, fes-te dins teu, amb urc, un reducte, i defensa't del fluctuar girant-hi els ulls sovint..." Miquel Martí Pol El goig  és dins nostre, neix al cor, dedins. Tot jo li sóc sostre,  tot jo li sóc rostre. I en el meu viatge li lliuro el guiatge i li llevo els confins. Vosaltres sou joia, estimats veïns! I res no ens detura si, sense paüra, bandegem les noses, cultivem les roses i  fem grans els jardins! De font sols n’hi ha una, i és mare comuna si ens cerquem l’endins!  Francesc Domingo i Salvany Balaguer, Nadal de 2012

Novament des de Pediatresdeponent cedim el nostre espai de comunicació a Javier González de Dios  per a que ens presenti, amb l'emoció que el caracteritza, en aquesta ocasió l'ECEMC.  " El   Estudio Colaborativo Español de Malformaciones Congénitas   ( ECEMC ) forma parte de este blog... y lo es por méritos propios. Hemos hablado de su   Reunión Anual , de sus   Boletines   y sus hojas informativas   PROPOSITUS   ya constituyen toda una sección de esta bitácora. En la última Reunión del ECEMC, que ha tenido lugar en Salamanca durante los días 26 y 27 de octubre de 2012,  hemos estrenado el presente vídeo que hoy compartimos , un vídeo que pretende mostrar la enorme labor científica y social que desarrolla este grupo colaborativo creado en 1976 por la Dra Mª Luisa Martínez-Fría,  el primer registro de defectos congénitos de España , de características únicas y uno de los más importantes del mundo. El vídeo se ...

Avui presentem tot un clàssic. Un llibre que quan el demanes a una llibreria no cal quasi acabar el títol, doncs el llibreter ja te’l va a buscar. D’altra banda també cal dir que és difícil demanar el títol sencer doncs és una mica enrevessat: “Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen”, d’Adele Faber i Elaine Mazlish. L’altre dia un company pediatra em preguntava què trobava a faltar des de que estic a salut mental, i la resposta és molt clara: trobo a faltar els nadons. A tots els pediatres en general ens encanten els nadons. Però també he descobert un altre gran camp que ens queda normalment allunyat: he descobert als adolescents. En una època com la nostra en que l’adolescència quasi “ens fa por”, l’hem demonitzat i tot sovint escoltem comentaris anticipats sobre quan els nostres fills o pacients esdevindran adolescents, i no acostumen a ser comentaris joiosos…però l’adolescència és una època més de la vida, que amb els...

Ara fa 11 dies que vam assistir a #PediaTIC . Molts dels ponents i assistents han escrit als seus blocs reflexions sobre la trobada a tres bandes (salut, educació i criança) en la que van participar.  Jo no vull fer un resum sobre la Jornada. En part tampoc podria, ja que amb els nervis de la organització em vaig perdre bona part de les intervencions. Sort de l' streaming , doncs.  Vull expressar què ha significat organitzar-la. D'una banda treballar amb l' Amalia i el Jesús  ha estat un plaer; esperit blogosfèric i inici d'una amistat que suposo que ens portarà a engegar altres projectes . Realment pensar el format del Encuentro va ser senzill. En dues hores d'inspiració una nit d'insomni 2.0 vaig crear l'esquema de l'acte. I en uns 2000 whatsapps i pocs hangouts ,   sense limitació d'horari, entre els tres vàrem acabar de donar forma a la trobada. Fàcil, tot molt fàcil (veritat, Amalia i Jesús?) I és que quan tens il·lusió en algun projec...

Sembla una mica agosarat en aquests temps que corren parlar d’optimisme, però potser ara més que mai n’hem de parlar, sobretot de com ajudar als nostre nens i joves a ser-ho. I aquest llibre de Seligman ens hi ajuda força. En diferents estudis s’ha comprovat que les persones optimistes viuen més anys, amb millor salut i millor humor, no perquè els hi hagin passat menys esdeveniments dolents, sinó perquè de cada situació traumàtica viscuda han tendit a trobar-hi algun benefici, desenvolupant a partir del trauma nous recursos i avantatges. El plantejament d’en Seligman és que l’optimisme és un estil d’interpretar la realitat, d’atribuir les causes dels esdeveniments externs, incloent els conflictes i pèrdues, i a partir d’aquí, afrontar les dificultats d’una forma característica, pensant que “sempre s’hi pot fer alguna cosa” i intentant assolir-ho. I el que seria encara més interessant és que com a estil interpretatiu seria après, és a dir, que té possibilitats d’ensenyar-se....

Avui s'obre la inscripció a la I Jornada PediaTIC .  Ara fa, més o menys, 10 mesos que la idea va sorgir arrel d'un tuit, i sembla que el temps hagi volat. Un time lapse d'aquells que estan tan de moda.  L'emoció és una de les característiques que a mí m'està donant l'energía necessària per a mantenir el ritme que mereix el projecte. I crec que també és un dels motors dels altres dos organitzadors.  És allò que deia ma padrina: "créixer a pas de bomba!". Aprenent dia a dia, sense massa temps per a reflexionar. Intentant que tot allò que a tú t'agradaria trobar en un congrés d'aquesta mena hi sigui per a que  els assistensts disfrutin.  Recta final, doncs, per a poder donar la benvinguda el dia 20 d'octubre a tots i totes les paticipants a la Jornada. Un moment que acabarà de fer bullir l'emoció que porto acumulada.  postdata: llegiu amb atenció el programa i veureu que ponents i temes escollits també demostren emoció per t...

Això de les TIC's i la salut és imparable! Com també ho és la col·laboració que neix dels contactes a la xarxa. Col·laboració que és més important que mai en aquests temps de crisi a tots els nivells.  Avui us presentem un gran projecte de col·laboració entre molts professionals de la salut i de la documentació biomèdica. El títol: PediaClic .  Es tracta d'un "cercador pediàtric". Això vol dir que si introduïm un terme mèdic ens retornarà informació sobre aquest aplicat a la pediatria. Aquest cercador funciona amb les eines de cerca personalitzada de Google .  PediaClic és un conjunt de cercadors personalitzats d'informació sobre salut infantojuvenil. Està dirigit tant a professionals sanitaris com a les famílies. La informació inclosa en els diversos cercadors compleix una sèrie de requisits a fi d'assegurar que ha estat rigorosament seleccionada.  Un dels inconvenients de l'accés fàcil a la informació a la xarxa és la immensa quantitat...

Avui una entrada ben curta. Difícil, per emocionant! Comença el compte enrere pel I Encuentro PediaTIC . Idea que va néixer fa uns mesos tuitejant a la xarxa.  Des de llavors, i després d'una infinitat de tuits, missatges de correu i whatsApps, el projecte ha anat madurant. Algú de l'equip l'ha definit com a " una conferència per a la infància i les noves tecnologies ".  I tot aquest enorme esforç, que s'ha incorporat "plàcidament" al nostre dia a dia de feina, per a oferir el nostre granet d'arena al canvi imparable en el món de la comunicació entre les persones. Crisi i revolució què ha de fer repensar, en el nostre camp, les noves formes de relació amb els pacients què atenem i les seves famílies.  Benvinguts a PediaTIC! Us mantindrem informats... Ramon Capdevila @capbert

Hoy, 25 de mayo, se celebra el  Día de África  en conmemoración de la fundación en 1963 de la Organización de la Unidad Africana (OUA), a la que sucede, la Unión Africana (UA). La UA es el equivalente a nuestra Unión Europea, cuyos fines fueron promover la unidad y solidaridad de los estados africanos. Aprovechamos esta celebración para transmitir  los mejores deseos de un mundo mejor, más justo, mas solidario.  Como pediatras solicitamos un mundo donde las diferencias entre las oportunidades de salud y educación de los niños del Primer y Tercer Mundo sean cada vez menores. Sobre  los problemas de las infancias desfavorecidas  hemos dedicado en Cine y Pediatría distintas entradas ( 1 ,  16 ,  36 ,  37 ,  99 ), en el que siempre se desliza un trasfondo de denuncia. También hemos volcado experiencias personales con el tema de la  Pediatría solidaria , con sus  luces  y sus  sombras . De estas experiencias no he...

Fa uns dies, vaig escoltar, al programa “Millennium” que duia per títol " El pensament low cost ", una reflexió, de la Sra Eulàlia Vintró, sobre la Universitat, que deia, més o menys, que cada cop hi ha hagut més interès a fragmentar el saber tècnic, a dividir i compartimentar les carreres de Ciències i a deixar de banda la formació global, humanística i crítica davant el món i la vida. En aquell programa, que es pot reveure a la xarxa, el text de presentació era prou orientador: “ La fragilitat del pensament en el món actual, dominat per les presses, els missatges breus i la superficialitat”. Hi participaren Josep Ramoneda, Miquel Tresserras, Joan-Carles Mèlich i Eulàlia Vintró. Fa unes setmanes ja varem escriure quelcom sobre les estratègies de manipulació mediàtica que, vistos els resultats, queda clar que no ens han passat de llarg als que hem viscut la Universitat farà més o menys anys. I ja estem veient a quins nivells està arribant la limitació de l’accés a aquesta j...

Aquesta tarda he estat a les "firetes". Molts nens i nenes amb els pares comprant fitxes per pujar a les atraccions. M'he quedat aturat una estona contemplant la "nòria". Impressiona veure la monumental estructura com gira calmosament.  No he pogut evitar fer-ne un símil amb el món en el qual estic més immers últimament: la xarxa, les seves aplicacions i la pediatria.  De sobte m'ha semblat veure que allò que fa la roda és justament el que em passa a mi. Fa temps que experimento aquest pujar i baixar. Remuntada emocionant i encoratjadora i descens inevitable i decebedor. I sempre aturat, ancorat, en el mateix punt.  Suposo que és allò que ara em toca viure. La sensació de que la gent del meu entorn no viu com jo tota aquesta "aventura". I per això no puc més que "rodar" amunt i avall esperant que un dia o altre la immensa roda es mogui de lloc i puguem començar a fer un nou camí.  Ramon Capdevila @capbert

“Campamento de la Esperanza: Diagnostican la ilusión” La Asociación de Familias Adoptantes en China ( AFAC ) nace en 1996 fruto del esfuerzo y el trabajo de familias que desearon con fuerza cambiar lo existente e ir a adoptar a China. Actualmente cuenta con unas 1.100 familias asociadas de toda España (datos de Diciembre de 2011). Tiene su sede en Barcelona.  AFAC llevará a cabo un nuevo proyecto: “Campamento de la Esperanza: Diagnostican la ilusión” Los orfanatos en China están llenos de niños/as que sufren algún tipo de necesidad especial. La falta de recursos económicos de estos centros no les permite hacer un reconocimiento médico a todos los niños/as. Este proyecto tiene como objetivo hacer llegar el conocimiento y la  experiencia de los médicos de nuestro país para diagnosticar y hacer un  buen expediente médico a estos niños/as. Sólo así serán declarados  niños/as adoptables por la vía de adopción de niños/as con necesidades...

Ja fa quasi 2 anys que vàrem presentar el llibre de “ El nen i la mort ”. Aquesta primavera hem presentat la seva traducció al castellà: “ El niño ante la muerte ”, Ed. Milenio. El llibre pretén dues coses: d’una banda com podem parlar de la mort als nens segons les edats, i d’altra banda oferir unes pautes molt bàsiques d’acompanyament al dol. Te un capítol (el darrer) dedicat als pediatres i com des de la consulta podem orientar a les famílies i nens en dol. Parlar de la mort ens costa força, fins i tot al professionals de la salut, que com a “professionals” hauríem d’estar avesats a conviure amb la malaltia greu i la mort. I més encara ens costa parlar-ne amb els nens, malgrat que ells tenen una curiositat natural sobre el tema, en una societat com la nostra on la mort s’ha convertit en un tabú. Una de les nostres màximes és que “ desprotegim al nen quan el sobreprotegim ”, el deixem sense recursos per adaptar-se a noves situacions, molt cops molt doloroses. No ajudem a...

Aquest és el títol de l'entrada d'avui al bloc Hij@s de Eva y Adán Si no heu visitat mai el bloc us ho recomanem i molt. Rubén, el seu autor, és un dels pediatres amb més activitat a les xarxes socials. És un professional compromés amb l'atenció integral del nen/a en el sentit més ampli de la paraula. I especialment compromés en "denunciar" qualsevol situació d'injustícia social sobretot en el vessant que toca a la població pediàtrica i el seu entorn natural (les famílies). Ara fa uns mesos va rebre, per la publicació del seu bloc, el premi al millor bloc (I Premio Merck al mejor blog de Salud.) L'import del premi, 3000€, l'ha donat íntegrament a la organització Save the Children . Ja va dir que el premi el destinaria a aquesta finalitat i així ho ha fet, amb tota transparència. Des de el nostre bloc li volem reconéixer la feina feta i el seu compromís sense condicions en infinitat de projectes. Un abrazo, Rubén , ánimo y cuenta con nuestr...

El proper dia 26 d'abril col·laboraré impartint el Curs d'Iniciació a les TIC's, Xarxes Socials i la Web 2.0 que la Societat Catalana de Pediatria a través de la Secció d'Atenció Primària ha organitzat.  El projecte neix, crec, després d'un contacte casual amb la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pediatria en una Jornada de Medicina Rural. En aquella ocasió la Dra. Lídia Sanz i jo mateix vam exposar el projecte " pediatresdeponent ". I diria que la presentació va "emocionar".  Posteriorment vaig tenir l'honor de fer la conferència inaugural del Curs de Formació Continuada 2011-2012: " Les TIC i la nova Pediatria ". Una cosa va portar a l'altra i, atenent la demanda que se'm va fer des de la Secció d'Atenció Primària, hem organitzat aquesta primera edició del Curs. La Dra. Elisa de Frutos ha treballat intensament per a que el Curs es pugui fer i ha gestionat en un temps rècord tots els permisos...

La nostra vida, sortosament, no s’acaba en la nostra tasca professional. I això ens permet i ens obliga a obrir els ulls més enllà de la nostra feina, més o menys remunerada. A més, la Pediatria serà sempre social . I la Pediatria social, com ja hem dit altres cops, segueix el lema : “les causes, són socials, i les conseqüències, pediàtriques”. La reflexió crítica de la societat, i el món,  en que estem immersos no acostuma a trobar-se fàcilment i cal anar-la a cercar de forma concreta, o tenir fonts  que ens alimentin. Compartir aquests vessants socials no específicament pediàtrics ens ajuda a ser persones  més lliures i més sanes. En una tramesa recent he rebut aquest article sobre les estratègies de manipulació a que estem sotmesos tots plegats. Qui signa l’escrit, Rodolfo Walsh, ens demana: "Reproduïu aquesta informació, feu-la circular pels mitjans al vostre abast: a mà, a màquina, oralment. Doneu-ne còpies als vostres amics: nou de cada deu les estaran...