Pediatriadeponent

El títol d’aquesta entrada l’he tret d’una sèrie de documentals de la TV. En ells plantegen que depèn de les circumstàncies, el camp de batalla pot fer un gir de 180º. I justament això crec que és el que està passant, més ràpidament que poc a poc, amb les Xarxes Socials i el nostre dia a dia. En el meu cas en el món de la “Salut”. Durant 6 mesos he fet una enquesta a tots els “adolescents” que venien a la consulta. Són 100 enquestes fetes a nois/noies de 8 a 14 anys sobre els seus hàbits d’ús d’Internet. Bé que és una enquesta menor i que les dades són poc “publicables”, però m’han servit per a veure una mica com es “mouen” en aquest món mares/pares i fills/es. Un clàssic és el fet que a la consulta, acompanyant els “pacients adolescents”, segueixen venint molt més les mares : 79% vs 21%. Pares i mares de entre 35 i 50 anys. El 97% dels progenitors disposen d’ ordinador a casa i el 96% de connexió a Internet . A remarcar que un 71% no disposa d’” Internet Segura ”. 74% te...

El proper dijous 1 de desembre, a la Sala Jaume Magre, es farà una taula rodona sobre les "altes capacitats" en la població pediàtrica. Aquesta taula rodona s’adreça als professionals del món  educatiu, estudiants, famílies i persones que hi estiguin interessats. L’objectiu d’aquesta taula rodona és reflexionar sobre la importància de formar a tots els agents implicats en el dia a dia de l’atenció als nens i joves amb altes capacitats de les nostres comarques. Quina és la realitat de les altes capacitats? En un moment  com l’actual, la crisi ens ofereix oportunitats de canvi, i aquestes oportunitats han d’ajudar-nos a veure en quin punt del camí ens trobem i què ens queda per recórrer. Com en tot procés, ens hem de regir per uns paràmetres que  garanteixin el compliment de l’objectiu marcat. Hi ha paràmetres econòmics, n’hi ha d’adaptabilitat a les circumstàncies, n’hi ha de qualitat i n’hi ha de personals. Que els nens i jo...

En aquesta última entrega (la tercera) de les Habilitats per a una vida saludable, acabem de repassar les recomanacions què fa la OMS respecte a  les habilitats psicoafectives. 6.  Solució de problemes i conflictes La vida diària porta de forma inherent certa càrrega de problemes i conflictes, no es poden evitar; es tracta d‘aprendre a manejar-los de forma flexible i creativa, identificant en ells oportunitats de canvi. Els conflictes formen part de la pròpia vida i molts cops no es poden escollir, ens venen donats. Per aprendre a resoldre’ls cal saber trobar opcions, saber cedir i negociar, ponderar alternatives i conèixer que molts cops els conflictes són oportunitats de millora. 7 i 8. Pensament creatiu i crític La nostra és una època que el filòsof Bauman ha definit com a societat líquida, és a dir, una societat en què no existeixen criteris sòlids i fixes, sinó que tot sembla relatiu, una societat en què existeixen diferents punts de vista i di...

Les dimensions del desenvolupament humà requereixen un procés d’aprenentatge, interactiu, personal i evolutiu. No podem oblidar que totes les habilitats, incloses les afectives i les ètiques, també s’aprenen, es desenvolupen, o a l’inrevés, si no hi ha un procés adequat d’aprenentatge poden quedar atrofiades. Cal tenir molt en compte que “el desenvolupament humà és un procés no garantit per la nostra herència genètica, sinó que depèn de la interacció i de l’ambient”. Tradicionalment l’educació s’ha basat molt en el desenvolupament de la intel·ligència, però poc en l’afectivitat; la felicitat i adaptació en la nostra vida dependran molt més del bon maneig afectiu i ètic més que en la part cognitiva.  Per tot això anem repassant les recomanacions de la OMS respecte a  habilitats psicoafectives. 1. Auto-coneixement Ja al temple de Delfos, el més important dels temples grecs, hi havia un epitafi a l’entrada que hi deia: “coneix-te a tu mateix”,  i aquest era ...

Quan parlem d’”Habilitats per una vida saludable”, amb un títol tan suggerent hom espera trobar-hi les propostes clàssiques amb les recomanacions sobre alimentació, exercici físic, prevenció tabaquisme o d’exposició al sol. Però ens trobem amb la sorpresa que l’OMS, per allà els anys 90, va editar un programa sobre les capacitats per portar una vida saludable i les definia com: Habilitats per adoptar un comportament positiu que permeti abordar els desafiaments de la vida diària i mantenir un estat de benestar mental mitjançant un comportament positiu i adaptable en la interacció con les altres persones i amb l’entorn social i cultural . Quasi res! Aprendre a conèixer-nos a nosaltres mateixos, a afrontar els desaafiaments de la vida i relacionar-nos sanament amb els altres. Em sembla que a tot@s ens encantaria poder preparar als nostres pacients (i als nostres fills, és clar) per saber afrontar allò que els portarà la vida. Des de l’àmbit psicològic, existeixen una sèrie...

Edelweiss o flor de neu és el nom popular de Leontopodium alpinum. És una flor difícil de trobar que solament creix a zones de gran alçària. Tot i una aparença fràgil és una flor molt resistent justament perquè és capaç de viure a més de 3.000 metres i amb dures condicions climàtiques. A casa nostra, és als Pirineus on podem tenir la sort i la grata sorpresa de trobar-ne.  La fascinació de la descoberta d'una flor de neu, aquest final d'estiu, m'ha emocionat de debò. Vaig rebre un correu electrònic informant-me de l'esdeveniment i ... Estic parlant del naixement de la nova web de Pediatria dels Pirineus . A mi, el seu símbol em recorda una flor de neu.  És un lloc web "amigable" (allò que tant es diu ara d'una "interfície amigable") ja que no costa gens copsar la idea general del lloc i accedir als continguts. Els professionals que hi ha darrere del projecte ja fa temps que estan revolucionant el concepte d'atenció pediàtrica en...

Pot prendre decisions sanitàries un menor? Quan cal aturar un tractament en un nen greument malalt? Cal informar-lo davant una malaltia de mal pronòstic? Com ens plantegem els límits de la viabilitat d’un prematur? Hi ha consideracions concretes a tenir en compte quan investiguem en nens? Aquestes i altres qüestions de bioètica ocupen pàgines i portades als mitjans de comunicació, i els pediatres ens formem l’opinió molts cops pels comentaris de la premsa. Hi ha poca literatura científica que s’ocupi directament dels dilemes ètics en la pràctica pediàtrica. Ha sortit recentment un compendi de “Bioètica y pediatria. Proyectos de vida plena”.  Coordinat per Manuel de los Reyes i la pediatra Marta Jacob, recull 80 temes amb 124 autors. És un llibre que ofereix informació i reflexió. Des dels primers capítols en que hi trobem una introducció a la bioètica i a la deliberació, es va passant pels diferents interrogants que ens trobem en l’exercici de la pediatria. La Pediatria ofereix ...

A Madrid, els dies 17 i 18 de juny de 2011, ens vam tornar a trobar un munt de gent que ens passem bona part del dia pensant i compartint idees sobre com “modelar” qualsevol aspecte de la sanitat a la xarxa. La sensació de trobar-te amb la gent amb qui piules sovint o llegeixes el seu bloc no deixa d’ésser estanya. Estranya perquè per molt que et presentis i donis el teu nom, segueixes essent el teu avatar, i ells/elles també. En aquesta ocasió, pediatresdeponent , ens vam alliberar una mica i vam fer una presentació Prezi en un format Pecha Kucha , i, juntament amb un grup de pediatres d’arreu vam fer un taller sobre TIC’s i Pediatria. Personalment vaig sortir molt content del taller i encara més content de la manera de preparar-lo. Durant un mes, i en un entorn de Google groups, vam anar aportant idees i lligant-les. Tot a distància i sense conèixer personalment els altres col·laboradors. El primer dia de congrés, ens vam reconèixer i, després d’unes encaixades que crec sinceres, e...

Els temps de retallades no són sols temps de crisis sinó que poden ser temps de discerniment. Provenim d’un model d’assistència sanitària que ens els darrers 20 anys ha sofert un canvi explosiu: el fet d’associar salut amb benestar ha fet que moltes persones demanin al sistema sanitari, no la salut coma tal sinó el benestar. Així s’ha considerat l’assistència sanitària com un dret absolut, com un bé de consum i fins i tot com un bé de desig. Com bé comenta Diego Gracia , “s’ha acabat l’època en que els fins de la medicina els fixaven els metges: la malaltia com lesió, disfunció, infecció...Ara la salut i la malaltia la defineixen els ciutadans, amb un criteri tan emotiu, utòpic i irresponsable como el de “perfecte benestar físic, mental i social”. No cal dir que això no pot acabar bé. Un fi irreal i irrealitzable no pot portar més que a la frustració i al fracàs, individual i col·lectiu. Sols així es pot explicar la immensa frustració que avui existeix al voltant del món de la medicina...

Una de les reflexions més encertades que s’ha publicat darrerament sobre maduració infantil és un treball realitzat conjuntament per un dels pediatres més prestigiosos i estimats, l’americà Thomas  B. Brazelton , conjuntament amb un reconegut psiquiatre infantil, Stanley Greenspan . Plegats van redactar un text que sorprèn per la senzillesa de les seves aportacions i parla d’aquelles necessitats irreductibles del nen, traduït com “ Les necessitats bàsiques del nen: tot allò que cada nen precisa per créixer, aprendre i viure ”. Molts cops ens plantegem quines recomanacions podem donar per afavorir el desenvolupament del nen. Els autors identifiquen set necessitats bàsiques de la infància. Quan aquestes necessitats estan suplertes, proporcionen al nen la base sobre la que es construiran les seves capacitats intel·lectuals, socials i emocionals podent arribar a la plenitud d’allò que pot arribar a ser: Relacions constants de cura : és la necessitat de relacions ...

La Pediatria serà sempre social, atès que, també sempre, les causes són socials,  i les conseqüències, pediàtriques. Així, doncs: Indignem-nos! Hi ha qüestions supèrflues i obviables, en el nostre exercici pediàtric?, es pregunta el nostre grup de la “Maleïda crisi”. Sí: tot allò que ens robi temps a l’atenció personal, plena i directa als infants i a les famílies que l’Organització, la vida, ens posa al davant! Fa pocs dies, mentre em barallava, al CAP, amb l’ordinador tossut que no volia lliurar-me la recepta i la petició que li demanava, una mare em deia: -           “Com és que no posen ningú més amb la cua que Vostè cada dia té?. N’hi ha per indignar-se!” -           “Jo també m’ho pregunto, senyora. I sí, estic indignat!. Com m’ho podria fer per explicar-li-ho. A veure si me’n surto i m’entèn. Sóc dels que creu que una bona relació és aquella que ens permet mirar-nos fit a fit, ulls...

Aquest és el títol de l'últim missatge de correu que hem rebut tots els que formem part de pediatresdeponent . El missatge l'ha escrit la Lídia, que, tot i estar de guàrdia, ha tingut la necessitat de comentar amb tothom un sentiment que també comparteixo. Amb ella vaig tenir el plaer de viatjar fins a Berga el passat divendres dia 6 de maig a fer una presentació en una jornada de medicina. Es tractava de la I Jornada de Medicina Rural. Jornada organitzada per la CAMFiC i la Societat Catalana de Pediatria , amb l'apadrinament del Dr. Vilardell (President del Col·legi de Metges de Barcelona ). El col·lectiu peidatresdeponent va ésser convidat a participar-hi ja que treballem en un territori d'una elevada dispersió geogràfica i amb un component rural molt important. El perquè del missatge escrit i rebut és molt senzill d'explicar. Vàrem disfrutar molt!. I vam gaudir perquè portem molt temps treballant en un projecte què té un potencial BRUTAL, INACABABLE (com...

Un professional de la salut de les nostres terres acaba d'ésser premiat amb el Premio Accu-Consult de Roche .  Ell és en Miquel Flores. Treballa al CAP de Balàfia com a infermer de pediatria, des de fa molt temps. La seva altra passió és el dibuix i especialment si està lligat a la docència i formació. Alimentació-Nutrició, Diabetis, Sexe jove, són algunes de les seves cartes de presentació.  En aquesta ocasió ens presenta un conjunt de 10 fitxes per a acolorir i retallar, amb dibuixos relacionats amb aspectes bàsics de la diabetis. " Mi primer material: colorea, recorta y hablamos " és el títol del projecte premiat. La informació està especialment adreçada a la població pediàtrica que debuta amb diabetis a una edat molt precoç (4-6 anys).  Si teniu una estona, navegueu per la seva plana web i atureu-vos a contemplar la seva variadíssima obra.  Enhorabona, Miquel!. 

En la última xerrada al COMLL del Curs de Formació Continuada en Pediatria, el Dr. Andreu Parareda, de l' Hospital Sant Joan de Déu , ens va parlar de càncer i pediatria. Una exposició plena d'imatges i conceptes bàsics i no tant, i alimentada amb les seves reflexions i neguits sobre el fet de fer un "bon" cribatge als pacients pediàtrics (i les seves famílies) per assolir un diagnòstic fiable i poder oferir el millor tractament.  Cada cop queda més clar que el treball en equip (multidisciplinari) en totes les especialitats mèdiques és la base dels millors resultats i la manera d'oferir el millor servei a la població en temes de salut. El pediatre, entès com el professional de la salut del nen@ i de la seva família, i més concretament el pediatre d'atenció primària juga un paper molt important en aquest treball en equip. La seva visió global del procés d'atenció al pacient i la seva qualitat d'especialista en Pediatria fan que sigui la figura que pot ...

Fa pocs dies em va arribar un correu amb una presentació amb frases de José Saramago , en forma de petit homenatge a l’autor per la seva clarividència i les seves reflexions sobre el moment en que el nostre planeta viu. “El poder real és econòmic i per això no té cap sentit parlar de democràcia”. I algú ben proper a qui signa afirma  que, cada quatre anys, quan votem, l´única cosa que fem és escollir quins administradors seguiran vivint de i essent vasalls dels veritables senyors feudals: els bancs. I el mateix Saramago apunta que “és hora de cridar, atès que si ens deixem emportar pels poders que ens governen, i no fem res per contrarestar-ho, podem ben dir que tenim allò que ens mereixem”.  Algú dirà que això és una utopia i que és solament fer volar coloms. Certament és difícil, però els islandesos ens mostren que un altre món és possible, ara i ací. L’article “ La  Revolución silenciada ”, del professor de Filosofia de la Universidad de Zaragoza, Juan Manuel Aragüé...