Pediatriadeponent

Leonardo Boff, des del Brasil, escriu a l’article de l’A genda llatinoamericana mundial 2025 “La força innovadora dels joves” (1*) que “la humanitat s’enfronta a un dilema descomunal: decidir si continua cavant la seva pròpia tomba o si vol continuar en aquest bonic planeta Terra, el que implica un profund canvi de rumb. El problema més greu és que el sistema capitalista que explota a la gent, que esgota els béns de la natura en una competència ferotge i insolidària, ha imposat una cultura del consum il·limitat i desigual. Tots som els seus ostatges: canviem de sabates, de camisa, de nevera o d’ordinador perquè els productes es fabriquen amb caducitat programada, convertint-nos en víctimes de la seva lògica de canvi i nova adquisició. Com sortir d’aquest inèrcia? Qui serien els protagonistes de quelcom alternatiu, capaç de crear una altra mena de cultura de sobrietat i solidaritat per tal que tothom pugui viure dignament?”  A l’encíclica Fratelli tutti (2*) el Papa Francesc pr...

Una de les tasques que té la Pediatria és la de confirmar el bon creixement i desenvolupament del nadó, i també el de promoure hàbits de vida saludables que l’afavoreixin, especialment en les visites del Programa de seguiment del Nen Sa. Una de les activitats que val la pena de promoure és la pràctica de la lectura compartida en veu alta. Hi ha prou evidència que, realitzada en edats molt precoces, ajuda al correcte desenvolupament de l’infant: estimula el creixement cerebral i afavoreix les relacions entre els pares i el bebè. Ana Garach, a la Revista Pediatría Atención Primaria d’aquest mes de juny 2024, ens en parla, tant a l’Editorial de la revista, on recull les raons que justifiquen la lectura en veu alta des d’edats precoces (1*), com en un més extens article posterior(2*). Quan arriba el primer fill, s’obre una nova etapa en la dinàmica familiar. Es passa de parella a mare i pare, o a d’altres fòrmules de família. I neix (o hauria de néixer) en les mares i en els pares un vin...

El professor Robert Debré, primer director del Centre Internationale de l’Enfance (CIE) , de París, inaugurat el 1949 , afirmava que “no hi ha feina més noble que ajudar les famílies a fer créixer llurs infants”. El CIE va ser creat, a iniciativa del Govern Francès i amb l’acord de les Nacions Unides, arran de la tendència general del món a actuar en favor de la infància després de la Segona Guerra Mundial (1*). I s’ha esdevingut, des de llavors, “un lloc de síntesi dedicat als problemes mèdics , socials i psicològics del món dels infants, i també en un símbol del que pot arribar a aconseguir-se en el camp de la col·laboració internacional quan cadascú realitza el màxim esforç per millorar les condicions de vida de la infància”. Val la pena recordar que la Declaració Universal dels Drets Humans fou adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el dia 10 de desembre de 1948. I que no fou fins el 20 de novembe de l’any 1989 que es signà la Convenció sobre els Dr...

A l’anterior escrit en aquest mateix blog de la Pediatria de Ponent (1*) concloia amb el record de la Sra Carme Junyent, “la dona sàvia que no es va rendir mai” (2*), una lingüista de primer ordre, estudiosa i defensora de les llengües minoritàries amenaçades, que va morir fa pocs mesos,  i que es mereixia que en parléssim amb més calma. Pocs dies abans de morir va escriure un article per a Vilaweb que duia per nom “Morir-se en català” (2*). Carme Junyent, a l’article, recorda al govern que morir-se en català és un dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer. I  afirma que “durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels cat...