Les medalles d’or a la dignitat, el plaer de la lectura de Gabriel García Márquez i la jovenesa vocacional pediàtrica.
“Quan s’acaba la partida, el rei i els peons acaben, junts, a la mateixa caixa” En les darreres setmanes, en què ha semblat que la sola notícia interessant era la fatxenderia d'un personatge públic que no ha sabut estar a l'alçada del que la categoría del seu càrrec li demanava, he sentit vergonya aliena. No vull gastar jo més tinta parlant d'un impresentable. Sí que ho voldria per felicitar, d'entrada, a les veritables protagonistes, les jugadores que no han pogut celebrar, a pleret, un triomf certament històric per al futbol femení de casa nostra. I voldria anar encara més enllà, manllevant les paraules de la periodista Anna Caula i Paretas (1*) . Felicitar, “per la seva posició de coherència i fidelitat al col·lectiu, a les jugadores de futbol que es van negar a anar al Mundial (Mapi León, Patri Guijarro, Clàudia Pina, i moltes altres). Jugadores que han tingut la valentia de rebel·lar-se, i que han canviat la medalla del mundial (una gran renúncia!) per la medalla...