El respecte a la natura i el valor de l’amistat a “Dersu Uzala”, els indis Cree, la meva particular petjada ecològica i el retorn del sepulcre (clonat) d’Alvar II de Cabrera al Monestir de les Avellanes
Acabo de veure al canal Verdi Classics la reposició, i en català, una pel·lícula que ja va emocionar-me el primer cop que la vaig veure quan es va estrenar l’any 1975: “Dersu Uzala”, d’Akira Kurosawa. Una pel·lícula de més de dues hores, a partir del llibre original, amb el mateix títol, que és un cant de respecte a la natura i al valor de l’amistat. A l’amistat que neix entre Dersu Uzala , un caçador boscà nanai, i un capità de l’exèrcit, l’explorador Vladimir Arsenyev , que ha de cartografiar una extensa regió allunyada del món habitat, a la Rússia oriental. I és també, aquest, un film de melangia per les petites, i grans, pèrdues que el pas del temps fa encarar als protagonistes, i ensems ens fa encarar a nosaltres. Avui l’he gaudida a pleret i no m’he privat d’emocionar-me novament amb els missatges, valuosos i certs, de posar al centre de l’univers la natura, i no pas a l’home. I Dersu, que se sent vagarós i enyorat de “casa seva” quan el capità - en veure la seva pèrdua de ...