Pediatriadeponent

No som reis els que seguim l’estrella d'un Nadal, d'un país menys llunyà: la senyera ben groga i vermella, i al cel blau un estel net i clar. Som com lleres d’una aigua molt rica que fa temps que ja rega aquest món. Tots venim d’una pàtria molt xica i no volem ser com un rodamón. Eixa aurora tan bella, que el cor vol somiar, pren la llum d’una rella, la llavor d’un demà. La vibrant meravella per anar més enllà: llur petjada, ja vella, esperona a estirar. Servem forts nostres punys en l’anella, on batega l’alè que ens donà llur exemple, baluard, sentinella, que en la fosca la llum ens mostrà. Si el passat és una bella història, i el futur queda pendent de fer, no jaiem en la vella memòria i treballem, perquè l’ara és feiner! Eixa aurora tan bella... Som d'un país que ens agrada somniar, portem a dins l'anhel de llibertat! Som d'un país que ens agrada somniar, portem a dins la joia del Nadal! Francesc Domingo Salvany Miquel Aige Donés Ricard Freixas Martí Balaguer, Na...

  “Quan s’acaba la partida, el rei i els peons acaben, junts, a la mateixa caixa” En les darreres setmanes, en què ha semblat que la sola notícia interessant era la fatxenderia d'un personatge públic que no ha sabut estar a l'alçada del que la categoría del seu càrrec li demanava, he sentit vergonya aliena. No vull gastar jo més tinta parlant d'un impresentable. Sí que ho voldria per felicitar, d'entrada, a les veritables protagonistes, les jugadores que no han pogut celebrar, a pleret, un triomf certament històric per al futbol femení de casa nostra. I voldria anar encara més enllà, manllevant les paraules de la periodista Anna Caula i Paretas (1*) . Felicitar, “per la seva posició de coherència i fidelitat al col·lectiu, a les jugadores de futbol que es van negar a anar al Mundial (Mapi León, Patri Guijarro, Clàudia Pina, i moltes altres). Jugadores que han tingut la valentia de rebel·lar-se, i que han canviat la medalla del mundial (una gran renúncia!) per la medalla...

Acabo de veure al canal Verdi Classics la reposició, i en català, una pel·lícula que ja va emocionar-me el primer cop que la vaig veure quan es va estrenar l’any 1975: “Dersu Uzala”, d’Akira Kurosawa. Una pel·lícula de més de dues hores, a partir del llibre original, amb el mateix títol, que és un cant de respecte a la natura i al valor de l’amistat. A l’amistat que neix entre Dersu Uzala , un caçador boscà nanai, i un capità de l’exèrcit, l’explorador   Vladimir Arsenyev , que ha de cartografiar una extensa regió allunyada del món habitat, a la Rússia oriental. I és també, aquest, un film de melangia per les petites, i grans, pèrdues que el pas del temps fa encarar als protagonistes, i ensems ens fa encarar a nosaltres. Avui l’he gaudida a pleret i no m’he privat d’emocionar-me novament amb els missatges, valuosos i certs, de posar al centre de l’univers la natura, i no pas a l’home. I Dersu, que se sent vagarós i enyorat de “casa seva” quan el capità - en veure la seva pèrdua de ...

Aquest passat mes d’abril va morir a Barcelona el professor Manuel Cruz Hernández, Catedràtic de Pediatria de la Universitat de Barcelona. Nascut a Málaga va ser Catedràtic de Pediatria de la Facultat de Medicina de Cádiz l´any 1954 a l´edat de 31 anys; l’any 1964 va guanyar per oposició la càtedra de Pediatria de la Universitat de Barcelona i Cap del Departament de Pediatria de l´Hospital Clínic i l´Escola Professional de Pediatria. Autor del conegut Tratado de Pediatria M.Cruz de difusió nacional i internacional en països de parla hispana i de consulta i estudi de moltes generacions de pediatres, està considerat el millor tractat de Pediatria en llengua espanyola. Ha estat director i autor d´una extensa  producció científica en llibres, articles científics, direcció de tesis doctorals, direcció de línies d´investigació científica en molts camps de la Pediatria com al·lergologia, hematologia, creixement i desenvolupament, Pediatria Social, Docència Pediàtrica, etc. El profes...

Aquesta gran família de la Pediatria de Ponent va començar aquesta setmana amb un trasbals que ens ha deixat a totes i a tots aquella sensació de fragilitat que ens demana trobar-nos i compartir el mutu sentiment de tristesa i desconcert. I ens hem cercat per abraçar-nos, en silenci, ja que no sabíem quins mots calia dir. Ens ha fet trobadissos, la Maria. Hem estat munió les i els que hem volgut acompanyar la família en els durs moments de comiat. I en aquest acompanyar en el silenci la poesia ens és d’un gran ajut.  I em venia, llavors aquell vers del nostre poeta de referència, en Màrius Torres:  Per què és trista la font que s'ha estroncat i el sol quan va a la posta? És que més que el futur, Déu meu, em costa rendir-te el meu passat?...  I ens adonem de la intensitat dels dols en segona persona. I encara més si són tan aguts i tan  sobtats. Aquesta mateixa setmana hem fet el dol, potser més llunyà, de la munió de víctimes del terratrèmol de la zona de Turquia. A...

Benvolgudes companyes i companys: Durant aquests dies de tombant el 2022 per arribar  a aquest nou i (com tots els anys) incert 2023, he tingut l’oportunitat de visitar, a Barcelona, una exposició que, si esteu interessats en conèixer com l’opció artística esdevé una via de sanació important per a les víctimes dels Abusos sexuals infantils (ASI), us recomano que aneu a veure. L’exposició, amb el títol de Fragmenta , es mostra a la galeria Mr Toolip Art Gallery (*), al carrer Ausiàs Marc, 14 (cantonada Bruc) – Metro Urquinaona . Estarà exposada fins el dia 16 de gener 2023 . L’artista Tess Dribbel (nom fictici per motius de seguretat) mostra les pintures creades durant els seus anys de teràpia per tractar els traumes causats pels abusos sexuals infantils que va patir durant “la major part de la seva vida inconscient”.  “Una de les coses estranyes i incomprensibles quan se’t maltracta és la síndrome de dissociació pel qual la memòria es tanca per protegir-te. És només quan a...