Ara fa sis mesos, quan minvava el mes de febrer, a les escoles ja s’acabava el curs (sense que els mestres i els alumnes ho sabessin)….
“La bellesa (o la lletjor) d’un paisatge depèn, en un 50%, del mateix paisatge. L’altre 50% depèn dels ulls que se’l miren / de la persona que se’l mira” Ara que el mantell gris del virus coronat ho tapa tot, i que ens auto-angoixem amb la infoxicació sense massa filtre que rebem per pantalles diverses (i per no menys whatsapps), ens hem oblidat de la vida de fa solament 6 mesos. I de com maldàvem per tenir controlats tots i cadascun dels aspectes bio-psico-socials dels nostres pacients i/o de tots els ítems de les DPOs. I de com demanàvem als pacients que vinguessin a les revisions i que treguessin els fills i filles de casa per venir al CAP. I de….., tantes i tantes coses que ara ens semblen tan llunyanes!. Com ho enyorem ara! I com ens queixàvem quan teníem el que ara sabem que ens plaïa fer! Com és que ha canviat tant, la vida arreu del planeta? Per l’aparició d’un virus amb corona, i/ o també per la informació sense filtre i no contras...