Les paraules màgiques, l’oxigen lingüístic i la nostra competència cultural
La nostra feina pediàtrica, ho sabem, és eminentment social. I, a la vegada, també és educativa. I com que, sovint, l’exemple parla tan fort que no deixa escoltar el que diem, val la pena aturar-se de tant en tant i, veure el nostre quefer diari des d’un altre punt de vista. Això ens pot fer obrir el ulls a d’altres opcions que ens enriquiran i que, de ben segur, enriquiran també el tracte amb les famílies que atenem. De fa temps que, quan rebem i tractem els infants i les famílies , ens agrada practicar i fomentar les tres paraules màgiques de la convivència: “Bon dia!”, “Si us plau!” i "Gràcies!” . Les coses petites són importants. I si volem que les famílies ens tractin amb respecte (si encara no ho fan), un bon camí per mostrar-ho és amb el nostre exemple, amb el nostre respecte: - Bon dia! Passin i seguin, si us plau! - Em pot donar el carnet de salut del Ramon, si us plau ? Gràcies ! - Obre la boca, Lluís, si us plau !...