La síndrome d’immunodeficiència social, l’ens, la por i el valor.
Fa pocs dies, en una xerrada de Francesc Torralba, li escoltava dir que la infoxicació que rebem (facilitada i induïda) ens mena a la confusió, la impotència i la paràlisi. I em feia pensar que la munió d’estris d’intercomunicació que ens empenyen, i ens autoobliguem, a adquirir ens porten a una falsa sensació de més llibertat personal i més benestar. I per altra banda no som, potser, prou conscients que, com més informacions personals enviem al núvol , més depenents som, més localitzats estem i menys lliures de pensament esdevenim. I ens aferrem al benestar material que la nostra condició de classe mitjana en decadència ens permet, amb una certa o una gran por a moure’ns per no posar en risc l’encara suficient benestar de que disposem. La por: aquest element que ens atenalla. José Antonio Marina , en una entrevista al Punt Avui del 2 de maig 2014 , ens en parla. Parla de la por i el valor amb motiu de la presentació d’un llibre seu (1). I e...