Pediatriadeponent

Avui les nostres residents de quart any han acabat la seva residència. Sembla que va ser ahir quan la Núria, la Laura i la Pilar van arribar a l’Hospital, amb cara de bones nenes i de no haver trencat cap plat ( la veritat és que bones nenes ho són ), però ja han passat quatre anys com aquell qui no vol i ara ha arribat el moment de desitjar-los el millor. Trobarem a faltar el vostre somriure i la vostra presència a l’hospital i això ens entristeix, però també ens alegra el pensar que heu assolit el vostre objectiu i que ara podreu iniciar altres reptes. Des d’aquí us desitgem molta sort.    Jordi Garcia

"La vida ha de ser viscuda mirant endavant, però sols pot ser entesa mirant endarrere"  ( Kierkegaard) Un bon exemple d'aquesta afirmació el po dem trobar en un recull de vivències que acaba de "publicar" (directament a la xarxa!) el nostre benvolgut  Dr. Anton R. Gomà Brufau.  Es tracta d'un llibre en el que el Dr. Gomà ha abocat tots els seus records sobre la Pediatria Hospitalària (en majúscules) que han viscut les Terres de Ponent.  Un cop més el "jefe" ha demostrat la seva passió per la Pediatria. 30 anys de servei per a  la Salut Pediàtrica de Lleida. Com ell mateix diu en la presentació:  " La història  escrita vol ser l’explicació d’uns fets en el  devenir d’un servei hospitalari amb unes  característiques pròpies. També vol ser  una defensa de la Pediatria, i, per tant, del  nen, dintre de les institucions sanitàries  generals; vol ser també un recordatori de  situacions que poden servir ...

Quan vaig acabar el MIR l’any 85, tenia clar que volia ser pediatra d’atenció primària. S’havia aprovat  la llei general de sanitat i començaven a aparèixer els  primers centres de salut. Em vaig preparar a consciència les oposicions mentre treballava en un ambulatori dels antics i l’any 86 vaig estrenar el Centre de Salut Coll d’en Rabassa a Palma de Mallorca . Recordo que a la inauguració va venir el que llavors era el Ministre de Sanitat, Ernest Lluch i que, després dels discursos amb les autoritats i el públic, va demanar de reunir-se en privat amb els professionals sanitaris i entre d’altres coses ens va dir textualment: “ jo he complit amb la meva feina de fer una llei que garanteixi l’accés a la salut per a tothom, ara sou vosaltres els que podeu fer que aquesta llei es converteixi en una realitat ”. M’ho vaig creure i he seguit creient, fins a dia d’avui, que els serveis funcionen si els professionals ens impliquem. D’això han passat uns quants anys i el món ha d...