Pediatriadeponent

Hoy, 25 de mayo, se celebra el  Día de África  en conmemoración de la fundación en 1963 de la Organización de la Unidad Africana (OUA), a la que sucede, la Unión Africana (UA). La UA es el equivalente a nuestra Unión Europea, cuyos fines fueron promover la unidad y solidaridad de los estados africanos. Aprovechamos esta celebración para transmitir  los mejores deseos de un mundo mejor, más justo, mas solidario.  Como pediatras solicitamos un mundo donde las diferencias entre las oportunidades de salud y educación de los niños del Primer y Tercer Mundo sean cada vez menores. Sobre  los problemas de las infancias desfavorecidas  hemos dedicado en Cine y Pediatría distintas entradas ( 1 ,  16 ,  36 ,  37 ,  99 ), en el que siempre se desliza un trasfondo de denuncia. También hemos volcado experiencias personales con el tema de la  Pediatría solidaria , con sus  luces  y sus  sombras . De estas experiencias no he...

Fa uns dies, vaig escoltar, al programa “Millennium” que duia per títol " El pensament low cost ", una reflexió, de la Sra Eulàlia Vintró, sobre la Universitat, que deia, més o menys, que cada cop hi ha hagut més interès a fragmentar el saber tècnic, a dividir i compartimentar les carreres de Ciències i a deixar de banda la formació global, humanística i crítica davant el món i la vida. En aquell programa, que es pot reveure a la xarxa, el text de presentació era prou orientador: “ La fragilitat del pensament en el món actual, dominat per les presses, els missatges breus i la superficialitat”. Hi participaren Josep Ramoneda, Miquel Tresserras, Joan-Carles Mèlich i Eulàlia Vintró. Fa unes setmanes ja varem escriure quelcom sobre les estratègies de manipulació mediàtica que, vistos els resultats, queda clar que no ens han passat de llarg als que hem viscut la Universitat farà més o menys anys. I ja estem veient a quins nivells està arribant la limitació de l’accés a aquesta j...

Aquesta tarda he estat a les "firetes". Molts nens i nenes amb els pares comprant fitxes per pujar a les atraccions. M'he quedat aturat una estona contemplant la "nòria". Impressiona veure la monumental estructura com gira calmosament.  No he pogut evitar fer-ne un símil amb el món en el qual estic més immers últimament: la xarxa, les seves aplicacions i la pediatria.  De sobte m'ha semblat veure que allò que fa la roda és justament el que em passa a mi. Fa temps que experimento aquest pujar i baixar. Remuntada emocionant i encoratjadora i descens inevitable i decebedor. I sempre aturat, ancorat, en el mateix punt.  Suposo que és allò que ara em toca viure. La sensació de que la gent del meu entorn no viu com jo tota aquesta "aventura". I per això no puc més que "rodar" amunt i avall esperant que un dia o altre la immensa roda es mogui de lloc i puguem començar a fer un nou camí.  Ramon Capdevila @capbert

“Campamento de la Esperanza: Diagnostican la ilusión” La Asociación de Familias Adoptantes en China ( AFAC ) nace en 1996 fruto del esfuerzo y el trabajo de familias que desearon con fuerza cambiar lo existente e ir a adoptar a China. Actualmente cuenta con unas 1.100 familias asociadas de toda España (datos de Diciembre de 2011). Tiene su sede en Barcelona.  AFAC llevará a cabo un nuevo proyecto: “Campamento de la Esperanza: Diagnostican la ilusión” Los orfanatos en China están llenos de niños/as que sufren algún tipo de necesidad especial. La falta de recursos económicos de estos centros no les permite hacer un reconocimiento médico a todos los niños/as. Este proyecto tiene como objetivo hacer llegar el conocimiento y la  experiencia de los médicos de nuestro país para diagnosticar y hacer un  buen expediente médico a estos niños/as. Sólo así serán declarados  niños/as adoptables por la vía de adopción de niños/as con necesidades...

Ja fa quasi 2 anys que vàrem presentar el llibre de “ El nen i la mort ”. Aquesta primavera hem presentat la seva traducció al castellà: “ El niño ante la muerte ”, Ed. Milenio. El llibre pretén dues coses: d’una banda com podem parlar de la mort als nens segons les edats, i d’altra banda oferir unes pautes molt bàsiques d’acompanyament al dol. Te un capítol (el darrer) dedicat als pediatres i com des de la consulta podem orientar a les famílies i nens en dol. Parlar de la mort ens costa força, fins i tot al professionals de la salut, que com a “professionals” hauríem d’estar avesats a conviure amb la malaltia greu i la mort. I més encara ens costa parlar-ne amb els nens, malgrat que ells tenen una curiositat natural sobre el tema, en una societat com la nostra on la mort s’ha convertit en un tabú. Una de les nostres màximes és que “ desprotegim al nen quan el sobreprotegim ”, el deixem sense recursos per adaptar-se a noves situacions, molt cops molt doloroses. No ajudem a...