Indigneu-vos!

La Pediatria serà sempre social, atès que, també sempre, les causes són socials, i les conseqüències, pediàtriques. Així, doncs: Indignem-nos! Hi ha qüestions supèrflues i obviables, en el nostre exercici pediàtric?, es pregunta el nostre grup de la “Maleïda crisi”. Sí: tot allò que ens robi temps a l’atenció personal, plena i directa als infants i a les famílies que l’Organització, la vida, ens posa al davant! Fa pocs dies, mentre em barallava, al CAP, amb l’ordinador tossut que no volia lliurar-me la recepta i la petició que li demanava, una mare em deia: - “Com és que no posen ningú més amb la cua que Vostè cada dia té?. N’hi ha per indignar-se!” - “Jo també m’ho pregunto, senyora. I sí, estic indignat!. Com m’ho podria fer per explicar-li-ho. A veure si me’n surto i m’entèn. Sóc dels que creu que una bona relació és aquella que ens permet mirar-nos fit a fit, ulls...