Pàgines

dijous, 7 de maig del 2020

Confinament i Maltractament i abús sexual infantil: hem deixat a les famílies i als infants (encara més) sols?



Avui, al Pediameeting de “Nens en moviment” (1), en preguntar a l’Ariadna Verdeny sobre el risc que podia representar el confinament en  l’evolució psicomotora dels infants petits, m’ha sobtat gratament saber que no sempre hi ha aquesta relació. En famílies que ella ha contactat, en obligat online durant aquestes setmanes, per respondre a llurs preguntes o per fer el seguiment del nadó, ha comprovat  que alguns d’aquests infants havien fet importants progressos atesa la disponibilitat física i emocional dels pares. 



I això m’ha fet repensar en com els biaxos socials i culturals condicionen i faciliten que “els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres”. I ho dic atès que les famílies que es poden permetre un seguiment psicomotor i evolutiu online amb professionals d’un centre privat (i amb l’afegit de motivació de parentalitat positiva que això comporta) acostumen a ser aquelles a les que la vida ha ofert una cara amable, i representa un grup social privilegiat. Què passa, contràriament, durant el confinament,  amb aquelles famílies que viuen en la dissort social o emocional? Què passa amb llurs fills i filles?
En un dels primers dies de confinament una companya nostra, ben sensibilitzada en el tema, comentava anguniejada: “què passarà amb els infants víctimes de maltractament intrafamiliar?”  I de ben segur li venien  al cap els casos d’abusament sexual infantil, a banda del maltractament d’altres tipus. Si un de cada 5 infants és víctima de violència sexual (2),  i el 80% dels abusaments sexuals són intrafamiliars, val la pena preguntar-se: els hem deixat, a aquest infants abusats físicament i o sexualment, encara més sols del que ja els deixàvem abans del confinament? Estem deixant encara més de banda les famílies amb més factors de risc de maltractament infantil atesa la impossibilitat d’apropar-se als professionals de la xarxa de suport, ara també confinats?

Datos sobre el Abuso Sexual de Menores: Datos y Estadísticas ...

Aquestes reflexions, més que no pas un afegit maldecap que em garratiba,  haurien de ser un agulló que ens fibla per actuar, malgrat les dificultats, del que volem ser: suport i acompanyament de les famílies per fer créixer (bé) llurs infants. En tots els àmbits i en tots els estrats socials. I en aquest camí no estem sols.
Fa uns anys un lema deia: “No estàs sol, no el deixis sol”, en fer referència a la nostra necessària implicació en l’atenció  d’aquells infants amb un codi postal i/o una loteria biològica desfavorable. Nosaltres, les i els  pediatres, no  som més (ni menys) que qualsevol altre dels professionals de la xarxa de la qual formem part.  Aquest és un missatge que ens plau mostrar en el cursos d’estiu de la UdL sobre el Bon tractament  i el maltractament infantil.  Aquest any el curs, volgudament interdisciplinar des del primer, l’any 2012 a La Seu d’Ugell,  no podrà fer-se amb el format presencial de compartir espai i temps amb les companyes (i els i les alumnes) que des de fa 9 anys m’acompanyen en aquesta aventura.  Diuen que “qui vol fer una cosa troba una raó, i qui no la vol fer troba una excusa”. Aquest 2020, per mantenir el curs de la UdL ens calia fer de bell nou el programa i endinsar-nos en la incertesa d’un nou repte informàtic. Era fàcil trobar l’excusa. Però nosaltres teníem, i seguim tenint, una raó. I en la presentació de curs d’enguany  (3) hi hem afegit la pregunta : els hem deixat sols durant el confinament? 

Buscan aumentar penas por violación en Michoacán

I què fem mentrestant, en el dia a dia, ara en confinament  i manca de control social (els mestres de les escoles, els monitors de les activitats extraescolars, les visites pediàtriques per procesos lleus…) amb el que passa dins de les cases? Com aconseguim millorar la situació de les famílies, i de llurs fills, si no ens arriben o no contacten amb nosaltres? Hi ha algú que està fent quelcom  en aquest sentit?
La preocupació en les associacions i els organismes oficials que es mouen en aquest camp és evident (4-7). La distància que separa allò que es proposa teòricament amb allò que arriba finalment als infants i les famílies, però, és immensa i difícil d’acceptar.  I és la realitat. Cal que la coneguem i que, llavors,  en el nostre petit món de cada dia fem allò que ens sigui possible aplicar. Pensem en global i actuem en local.
Quines són les propostes i els recursos que, ara i ací, podem valorar com a més útils?  N’apunto dues, del país,  que em semblen prou pràctiques i interessants. Prevensi (8) ens ofereix un pòster fàcil de llegir sobre com augmentar la seguretat i prevenir l’abús sexual infantil durant el confinament en tres ambients: el primer, entorns familiars sense història anterior de violència sexual infantil; el segon, entorns familiars amb història anterior de violència sexual infantil i, el tercer, centres d’acollida i residencials d’infants i adolescents. 


I l’altre recurs (9), de l’equip TEVI del CSMIJ de Cornellà de Llobregat , que ens ofereix, per una banda, un preciós video de tres minuts llargs (“Sí que me entero de sus peleas, no sé qué puedo hacer”) que ens mostra què passa amb la salut mental dels infants quan conviuen amb la violència familiar i, per l’altra, uns algoritmes ben clars de com fer la consulta telefònica en el seguiment de famílies de risc social o en les que hi hagi la sospita o la certesa de violència intrafamiliar. 





I acabo tot esperem compartir amb molt@s de vosaltres (encara online) els dubtes i les inquietuds de millora en aquest tema que ens mou en el nou curs d’estiu de la nostra Universitat de Lleida del que us hem parlat (3). Aquest any el curs serà del tot online la segona semana de juliol, i us engresquem a que ens acompanyeu,  i us demanem també que en feu difusió (en pocs dies sortirà de forma pública ) entre les persones que us semblin interessades en el tema.
I ja sabeu: “La vida és sàvia i generosa, i mai ens posarà al davant una dificultat que no puguem superar”. Una abraçada primaveral, companyia!

Francesc Domingo i Salvany.
Balaguer, 5 de maig de 2020.


  1. Ariadna Verdeny. “Nadons en moviment. De 0 a 18 mesos”. Pediameeting. Pediatres de Ponent. Lleida, 5 de maig de 2020
  2. FAPMI. Abús sexual infantil. Què ens cal saber?. Tríptic ACIM
  3. Programa del Curs d’estiu de la Universitat de Lleida: “Podem ser agents de canvi davant del maltractament i l’abús sexual infantil? Passem a l’acció”.  Campus virtual UdL. 13-17 de juliol 2020 http://www.udl.cat/ca/serveis/estiu/relacio-de-cursos/ 
  4. Sociedad Española de Pediatría Social. Recomendaciones a pediatras para la mejor atención de niños, niñas y adolescentes frente a la Covid-19. Almería, 7 de abril 2020.
  5. Plataforma de la Infancia. España. Medidas prioritarias para la infancia en la crisis del Covid-19. Abril 2020
  6. FAPMI – ECPAT. Bienestar de la infancia y adolescencia en el estado de alarma. Comunicado I. FAPMI-ECPAT España llama a la acción a la ciudadanía para proteger a la infancia y adolescencia más vulnerable. Madrid, 2 de Abril 2020.
  7. FAPMI – ECPAT. Bienestar de la infancia y adolescencia en el estado de alarma. Comunicado II. Habilidades parentales. Madrid, 23 de Abril 2020.
  8. Prevensi. Como aumentar la seguridad y prevenir la violencia sexual infantil durante el confinamiento. www.prevensi.es. Barcelona, 2020
  9. Equip TEVI – CSMJ Sant Joan de Déu Cornellà de Llobregat. Guía para profesionales de la salud: Confinamiento y detección de violencia intrafamiliar. Project  SAVE – Support and treatment of traumatized  children after violence. www.project-save.eu/ 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada