La periodista Teresa Màrquez escrivia, ara fa gairebé un any, un article “Regals, regals i més regals” (enllaç) sobre els consells davant la imparable oferta de regals que el mercat ofereix als infants, via pares, avis i altres familiars en aquestes Festes de Nadal i Reis: “Mercadegem sense pudor amb una màgia comprada a cop de talonari i omplim el menjador amb paquets grossos i petits curulls de llaços de colors que amenacen de col·lapsar uns infants, uns nens -hiperregalats-, a qui ningú no ha ensenyat que hi ha límits i que la felicitat no s'embolica amb paper de grans magatzems. Aquesta desmesura de regals i la incapacitat d'assumir-ne les conseqüències pot menar-los a ser persones que no tolerin la frustració, a ser adults possessius i superficials. Tot un quadre. Els experts recomanen a pares i mares fer un exercici de responsabilitat i reduir a quatre els regals que rebrà l'infant: un objecte que li faci molta il·lusió; una cosa útil com sabates o roba; una cosa educativa com ara una llibre i una experiència que pugui compartir amb la família”. I la mateixa periodista feia una precisió important: “Sembla una proposta assenyada, però els experts no han tingut en compte un aspecte clau: la competència ferotge entre avis, oncles, cosins i padrins per veure quin és el regal més gran i car que fan a l'infant. I llavors la costosa educació en valors per part dels pares i mares volarà pels aires un any més”.
Fa poques setmanes feia una de les formacions d'educació
afectiva i sexual que la vida em permet de fer, ara, a les escoles, com a
prevenció primària del maltractament i l'abús sexual infantil. A aquella ZER
(zona escolar rural) hi havia solament dues classes i a la xerrada assistien
tots els alumnes: infants des de p3 fins a adolescents de 12 anys, de 6è de
l'Educació Primària. Vaig demanar-los que em diguessin quines coses els feien
sentir que sí, què els generaven alegria. Van sortir des de la pilota de futbol
al joc de la Play, bo i passant per un mòbil. Un infant de 5 anys em va dir “els
regals més importants no es poden embolicar”! Em va sobtar, venint de qui
venia, la resposta. I vaig felicitar a la mestra dels petits. I també als pares,
quan a la tarda, vaig fer la formació a les famílies. No sé si els pares havien llegit l'article de
la Teresa Márquez uns mesos abans i havien aplicat els consells allà esmentats. Fos com fos vaig pensar que
aquell vailet enfilava un bon i bell camí que caldria preservar, entre tots,
família i societat, en la de vegades feixuga criança. Perquè sabem, com diu la
dita africana, que “per criar un infant cal la participació de tota la tribu”.
I aquest tema dels valor dels regals em porta a una breu
narració sobre l’acceptació dels regals. És un breu conte sufí: El vell mestre.
“Hi havia una vegada
a l'antic Al-Andalus,
un vell mestre en
l'art de la guerra,
ja retirat, que
es dedicava a
ensenyar l'art de la meditació als seus
joves alumnes. Malgrat
la seva avançada edat,
corria la llegenda que encara era capaç de derrotar
qualsevol adversari.
Un dia va aparèixer per allí un guerrer amb
fama de ser
el millor en el seu gènere. Era conegut
per la seva total falta d'escrúpols i
per ser un
especialista en la tècnica de
la provocació. Aquest
guerrer esperava que
el seu adversari fes el primer moviment
i després amb una
intel·ligència privilegiada
per captar els
errors del contrari
atacava amb una
velocitat fulminant. Mai havia perdut un combat.
Sabent de la fama
del vell mestre,
hi anà per derrotar-lo
i així augmentar la seva fama d'invencible. El vell va acceptar el repte
i es van veure
a la plaça pública amb tots els alumnes i gent del lloc. El jove
va començar a insultar
el vell mestre. El va escopir, tirà pedres
en la seva direcció,
el va ofendre amb tot tipus de menyspreus a ell, els seus familiars i avantpassats. Durant
diverses hores va
fer de tot per provocar-lo, però el
vell mestre va
romandre impassible. Al final de la tarda,
exhaust i humiliat,
el jove guerrer es
va retirar.
Els deixebles van
córrer cap al seu mestre i li van preguntar com
havia suportat tanta
indignitat de manera
covarda sense treure
la seva espasa, assumint
el risc de ser
vençut.
-Si algú et
fa un regal i
tu no l'acceptes: a qui pertany aquest
regal? -va preguntar el vell mestre.
-A qui va
intentar lliurar-lo - va
respondre un deixeble.
-Doncs el mateix
val per la ràbia,
la ira, els insults
i l'enveja -va
dir el mestre-. Quan no són acceptats continuen pertanyent
a qui els duia.
Al protocol d'actuació davant de maltractaments en la
infància i adolescència en l'àmbit de la
salut, en l'apartat de l'Atenció a la salut sexual i reproductiva ASSIR (enllaç),
llegim: “L'atenció per professionals referents i la continuïtat assistencial
durant tot el llarg procés de criança són factors facilitadors per a la
detecció i l'establiment d'una relació d'ajuda”.
Anem a dormir que és nit de Reis i demà ens agradarà rebre algun regal que no es pugui embolicar!
Francesc Domingo Salvany
Balaguer, Nit dels Reis de l'Orient de 2024
Bibliografia
1 Teresa Márquez. Regals, regals i més regals. El Punt AVUI. A
la tres, 12 de gener de 2023; p3.
2 Anna Ramis. Educació digital de zero a sis anys. Jornada Salut digital en Pediatria. Societat
Catalana de Pediatria. Barcelona, 25 de novembre 2023.
3 El protocol d'actuació davant de maltractaments en la infància i adolescència en l’àmbit de la salut. Atenció a la salut sexual i reproductiva ASSIR. Barcelona 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada