dimarts, 14 de juliol de 2015

Neguit i indignació.

Des de l’any 2000 treballo com a pediatra al CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere de Lleida. Sempre m’he enorgullit de treballar aquí, penso que som un equip de professionals que ens orientem cap a la bona atenció a les persones més que al fet de “quedar bé a les fotos”.

En els darrers dos anys en el nostre centre es dóna de manera periòdica i repetitiva un fet que em neguiteja i em provoca indignació i que he posat en coneixement de la direcció de l’EAP en diverses ocasions.

Des que es va promulgar el Reial decret pel qual els ciutadans han d’acreditar el seu estatus d’assegurats a l’INSS per tenir dret a l’atenció sanitària, en lloc de ser un dret universal, i, malgrat que aquesta llei fa dos excepcions, les dones embarassades i els menors fins als 18 anys, quan un nen acudeix per primera vegada al nostre centre, habitualment es tracta de nadons amb poc dies de vida, se li demanen als pares una sèrie de documents que acreditin que té dret a ser atès: llibre de família (gairebé tothom el porta), certificat d’empadronament i document de l’INSS que quasi ningú té  perquè exigeix una cita prèvia que moltes vegades es demora. Aquest fet s’agreuja en el cas de fills de pares estrangers perquè a l’INSS els demanen el NIE i aquest no li faran fins que no tingui passaport del seu país d’origen. Si els pares no presenten aquests documents no es fa l’alta al RCA (Registre Central d’Assegurats) i no se’ls assigna pediatra ni infermera. Això comporta que es demori la primera visita del nadó, el suport a l’alletament matern i en ocasions fins i tot les primeres immunitzacions. A aquests nens només se’ls hi dona cita prèvia si els pares manifesten que és una urgència i cada vegada els atenen persones diferents ja que no tenen professionals assignats. 


Foto de wikipedia



Per què, si tot nen té dret a l’atenció sanitària, no té una alta automàtica al RCA des del moment que neix en un hospital català o acut a un centre d’atenció primària per ser atès? Per què els pares han d’acreditar documentalment un dret del seu fill que és la nostra obligació garantir?
Em consta que es poden fer altes i assignacions provisionals i que a d’altres centres ho fan, aquesta és una solució parcial que evita la manca d’atenció en els primers dies, però té altres dificultats, com ara la manca de reconeixement de la prestació farmacèutica o dificultats per ser atesos a l’atenció especialitzada.

Com a pediatra amb l’obligació de defensar els drets dels infants crec que he d’exigir el reconeixement del dret a l’atenció integral de salut de tots els nens des del moment del naixement, sense posar cap dificultat de caire burocràtic per fer-la efectiva i em sento molt malament cada cop que veig que això no passa. Espero que com a Pediatres de Ponent, com a membres de la Secció Col·legial de Metges Pediatres i com a socis de la Societat Catalana de Pediatria siguem capaços de traslladar aquesta exigència a tot arreu, on calgui, fins a aconseguir-ho. 

Alícia Aguiló